Tractat del Pardo (1778)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Tractat del Pardo
Tipus de tractat Tractat delimitador de fronteres
Signat 11 de març de 1778
Localització Palau Reial d'El Pardo
Signataris
inicials
Carles III d'Espanya
Maria I de Portugal
Signataris Bandera de España 1760-1785.svg Regne d'Espanya
Flag of Portugal (1750).svg Regne de Portugal
es:Tratado de El Pardo (1778) en Wikisource
Modifica les dades a Wikidata

El Tractat del Pardo va ser signat l'11 de març de 1778 entre la reina Maria I de Portugal i el rei Carles III d'Espanya. El tractat tenia com a finalitat resoldre disputes territorials de molt antic sorgides per la no observança dels termes del tractat de Tordesillas. En particular, la disputa sobre l'extrem sud de l'avanç portuguès a la regió de Missions Orientals, l'actual Uruguai i parts de Paraguai havia portat a la Guerra Fantàstica (1761-1763) i a la guerra hispano-portuguesa de 1776-1777.

El principal problema era la penetració dels bandeirantes portuguesos a l'interior del continent sud-americà, en violació de la divisió imposada pel tractat de Tordesillas. El nou tractat reconeixia el principi de uti possidetis, que ja havia estat sent aplicat en anteriors tractats. Així, es va donar el reconeixement del domini portuguès sobre grans zones de l'actual Brasil, a pesar que Espanya s'havia mantingut fora d'Àfrica en observança de l'acordat en el tractat de Tordesillas. En compensació, la reina Maria va acceptar cedir les illes d'Annobón i de Bioko a Espanya, així com la costa guineana entre el riu Níger i el riu Ogooué. L'illa de Bioko al golf de Guinea (anomenada Fernão do Pó durant el domini portuguès) va ser oficialment reanomenada i reconeguda com a Fernando Poo.

Enllaços externs[modifica]