Trans-USA 1979
| Tipus | Trans-AMA  |
|---|---|
| Esport | motocròs |
| Organitzador | AMA |
| Localització i Dates | |
| Interval de temps | 23 setembre 1979 – 21 octubre 1979 |
| Número d'edició | 1 (1979) |
La temporada de 1979 de la Trans-USA, anomenada oficialment 1979 Trans-USA motocross series com a continuació de l'anteriorment anomenada Trans-AMA, fou la 1a edició d'aquest campionat, organitzat per l'AMA. El calendari oficial constava de 5 proves puntuables, celebrades entre el 23 de setembre i el 21 d'octubre.
Tot i que Mike Bell aconseguí dues victòries absolutes, el campió fou Kent Howerton, que n'aconseguí una (les mateixes que Brad Lackey i el belga André Malherbe).
Rondes[modifica]
Font:[1]
| Ronda | Data | Lloc | Guanyador | Motocicleta |
|---|---|---|---|---|
| 1 | 23 de setembre | Lexington (Ohio) |  André Malherbe |
Honda |
| 2 | 30 de setembre | Buchanan (Michigan) |  Kent Howerton |
Suzuki |
| 3 | 7 d'octubre | New Berlin (Nova York) | Brad Lackey |
Kawasaki |
| 4 | 14 d'octubre | Braselton (Geòrgia) | Mike Bell |
Yamaha |
| 5 | 21 d'octubre | Sonoma (Califòrnia) | Mike Bell |
Yamaha |
Classificació final[modifica]
| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 |  Kent Howerton |
Suzuki | 201 |
| 2 | Mike Bell |
Yamaha | 191 |
| 3 | Darrell Shultz |
Maico | 160 |
| 4 | Chuck Sun |
Honda | 143 |
| 5 | Brad Lackey |
Kawasaki | 130 |
| 6 | Ario Englund |
Yamaha | 103 |
| 7 | Broc Glover |
Yamaha | 101 |
| 8 | Marty Moates |
Yamaha | 100 |
| 9 |  André Malherbe |
Honda | 83 |
| 10 | Danny Chandler |
Maico | 77 |
Referències[modifica]
- ↑ «Trans-USA Moto-Cross records» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.com, vol. 36, núm. 2, febrer 1982, p. 62-63. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 25 agost 2011].
- «Trans USA» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
