Trastorn del desenvolupament de la coordinació

De Viquipèdia
Plantilla:Infotaula malaltiaTrastorn del desenvolupament de la coordinació
Tipustrastorn motor, trastorn específic del desenvolupament i malaltia (individual) Modifica el valor a Wikidata
Especialitatneurologia i Psicomotricitat Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-116A04 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10F82 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9315.4 Modifica el valor a Wikidata
CIAPP24 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB31600 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001533 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD019957 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0011757 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:9923 Modifica el valor a Wikidata

El trastorn del desenvolupament de la coordinació (TDC), també anomenat dispràxia del desenvolupament o simplement dispràxia[1] és un trastorn del neurodesenvolupament caracteritzat per problemes en la coordinació motora que afecta les activitats quotidianes i el rendiment acadèmic.[2] Sovint els nens i nenes amb TDC són etiquetats com a "maldestres" o "descoordinats", i presenten dificultats en tasques que els nens amb un desenvolupament típic resolen amb facilitat.[3]

Simptomatologia[modifica]

Dèficit en habilitats motores[modifica]

El dèficit en habilitats motores coordinades és el dèficit central del TDC. La coordinació motora està implicada en moltes tasques de la vida diària, com caminar, vestir-se, escriure o conduir, entre d'altres. Els seus moviments són defectuosos, tenen dificultats a mantenir una postura corporal adequada i són més propensos a patir caigudes.[4]

Els nens petits amb TDC solen tenir retards per assolir fites evolutives motores, com gatejar, caminar o pedalejar. Així mateix, en edats més avançades, presenten lentitud o imprecisió en tasques com ara fer trencaclosques, escriure a mà o conduir.[2]

Altres dificultats i problemes associats[modifica]

Malgrat que el dèficit principal es troba en la coordinació motora, les persones amb TDC presenten també dificultats en funcions relacionades, com ara les funcions executives,[5] el rendiment matemàtic[6] o les habilitats visomotores.[7]

D'altra banda, les persones amb TDC sovint es mostren frustrats en ser conscients de la seva dificultat en comparació amb els iguals, i poden reaccionar amb agressivitat i mostrar problemes de conducta, ansietat o depressió.[8] De la mateixa manera, tendeixen a realitzar poca activitat física al llarg de la vida, fet que condueix a problemes com l'obesitat o dificultats cardiovasculars.[9]

En poques ocasions es diagnostica el TDC com a diagnòstic únic; la comorbiditat amb altres trastorns sembla la norma més que no pas l'excepció.[8] Freqüentment el TDC es presenta conjuntament amb trastorns d'aprenentatge,[6][10] TDAH[11] o autisme.[12]

Causes[modifica]

Diversos estudis han trobat diferències en l'activació cerebral de determinades àrees (principalment del còrtex prefrontal) dels nens amb TDC en comparació amb controls sans,[13][14][15] per bé que els resultats encara no són concloents.[16]

Diagnòstic[modifica]

El DSM-V inclou el TDC dins la categoria de trastorns del neurodesenvolupament, i estableix els següents criteris:[2]

  1. L'adquisició i execució d'habilitats motores coordinades està molt per sota del que esperable per l'edat cronològica de l'individu i nivell intel·lectual. Les dificultats es manifesten com malaptesa, així com lentitud i imprecisió en la realització d'habilitats motores.
  2. El dèficit d'activitats motores interfereix de forma significativa i persistent amb les activitats de la vida quotidiana apropiades per l'edat cronològica i afecta la productivitat acadèmica / escolar, les activitats vocacionals, l'oci i el joc.
  3. Els símptomes comencen a les primeres fases del període de desenvolupament.
  4. Les deficiències de les habilitats motores no s'expliquen millor per la discapacitat intel·lectual o deterioraments visuals, i no es poden atribuir a una afecció neurològica que altera el moviment.

L'ICD-10 segueix els criteris diagnòstics anteriors, i l'anomena "trastorn específic del desenvolupament de la funció motora".[17]

Tractament[modifica]

Actualment, no hi ha cap cura pel trastorn. Això no obstant, les teràpies basades en les tasques (en contraposició amb les basades en els processos), com ara les orientades en funcions corporals, les intervencions amb videojocs, o aquelles encaminades a millorar la forma física, semblen tenir efectes beneficiosos en persones amb TDC.[18]

Prevalença[modifica]

Malgrat que el TDC no és un trastorn massa conegut, la prevalença és molt elevada, situant-se entre el 2 i el 7% de la població escolar dependent dels estudis.[19]

Referències[modifica]

  1. Gibbs, J.; Appleton, J.; Appleton, R. «Dyspraxia or developmental coordination disorder? Unravelling the enigma». Archives of Disease in Childhood, 92, 6, 01-06-2007, pàg. 534–539. DOI: 10.1136/adc.2005.088054. ISSN: 0003-9888.
  2. 2,0 2,1 2,2 American Psychiatric Association. American Psychiatric Association. DSM-5 Task Force.. Diagnostic and statistical manual of mental disorders : DSM-5.. American Psychiatric Association, 2017, ©2013. ISBN 978-0-89042-554-1. 
  3. Cacola, Priscila «Movement Difficulties Affect Childrens Learning: An Overview of Developmental Coordination Disorder (DCD)». Learning Disabilities: A Multidisciplinary Journal, 20, 2, 2014. DOI: 10.18666/ldmj-2014-v20-i2-5279. ISSN: 2374-7846.
  4. Caçola, Priscila; Lage, Guilherme «Developmental Coordination Disorder (DCD): An overview of the condition and research evidence». Motriz: Revista de Educação Física, 25, 2, 2019. DOI: 10.1590/s1980-6574201900020001. ISSN: 1980-6574.
  5. Leonard, Hayley C.; Hill, Elisabeth L. «Executive Difficulties in Developmental Coordination Disorder: Methodological Issues and Future Directions». Current Developmental Disorders Reports, 2, 2, 09-04-2015, pàg. 141–149. DOI: 10.1007/s40474-015-0044-8. ISSN: 2196-2987.
  6. 6,0 6,1 Gomez, Alice; Piazza, Manuela; Jobert, Antoinette; Dehaene-Lambertz, Ghislaine; Dehaene, Stanislas «Mathematical difficulties in developmental coordination disorder: Symbolic and nonsymbolic number processing». Research in Developmental Disabilities, 43-44, 2015-08, pàg. 167–178. DOI: 10.1016/j.ridd.2015.06.011. ISSN: 0891-4222.
  7. Sumner, Emma; Hutton, Samuel B.; Kuhn, Gustav; Hill, Elisabeth L. «Oculomotor atypicalities in Developmental Coordination Disorder». Developmental Science, 21, 1, 17-10-2016, pàg. e12501. DOI: 10.1111/desc.12501. ISSN: 1363-755X.
  8. 8,0 8,1 «Mental Health Difficulties in Children With Developmental Coordination Disorder». PEDIATRICS, 129, 4, 26-03-2012, pàg. X20–X20. DOI: 10.1542/peds.2011-1556d. ISSN: 0031-4005.
  9. Cairney, John; Veldhuizen, Scott «Is developmental coordination disorder a fundamental cause of inactivity and poor health-related fitness in children?». Developmental Medicine & Child Neurology, 55, 2013-11, pàg. 55–58. DOI: 10.1111/dmcn.12308. ISSN: 0012-1622.
  10. Biotteau, Maëlle; Chaix, Yves; Albaret, Jean-Michel «Procedural learning and automatization process in children with developmental coordination disorder and/or developmental dyslexia». Human Movement Science, 43, 2015-10, pàg. 78–89. DOI: 10.1016/j.humov.2015.07.005. ISSN: 0167-9457.
  11. Goulardins, Juliana B.; Rigoli, Daniela; Licari, Melissa; Piek, Jan P.; Hasue, Renata H. «Attention deficit hyperactivity disorder and developmental coordination disorder: Two separate disorders or do they share a common etiology.». Behavioural Brain Research, 292, 2015-10, pàg. 484–492. DOI: 10.1016/j.bbr.2015.07.009. ISSN: 0166-4328.
  12. Caçola, Priscila; Miller, Haylie L.; Williamson, Peace Ossom «Behavioral comparisons in Autism Spectrum Disorder and Developmental Coordination Disorder: A systematic literature review». Research in Autism Spectrum Disorders, 38, 2017-06, pàg. 6–18. DOI: 10.1016/j.rasd.2017.03.004. ISSN: 1750-9467.
  13. WILSON, PETER H; RUDDOCK, SCOTT; SMITS-ENGELSMAN, BOUWIEN; POLATAJKO, HELENE; BLANK, RAINER «Understanding performance deficits in developmental coordination disorder: a meta-analysis of recent research». Developmental Medicine & Child Neurology, 55, 3, 29-10-2012, pàg. 217–228. DOI: 10.1111/j.1469-8749.2012.04436.x. ISSN: 0012-1622.
  14. Brown-Lum, Meisan; Zwicker, Jill G. «Brain Imaging Increases Our Understanding of Developmental Coordination Disorder: a Review of Literature and Future Directions». Current Developmental Disorders Reports, 2, 2, 26-03-2015, pàg. 131–140. DOI: 10.1007/s40474-015-0046-6. ISSN: 2196-2987.
  15. Caçola, Priscila; Getchell, Nancy; Srinivasan, Dhivya; Alexandrakis, Georgios; Liu, Hanli «Cortical activity in fine‐motor tasks in children with Developmental Coordination Disorder: A preliminary fNIRS study». International Journal of Developmental Neuroscience, 65, 1, 07-11-2017, pàg. 83–90. DOI: 10.1016/j.ijdevneu.2017.11.001. ISSN: 0736-5748.
  16. Wilson, Peter H; Smits-Engelsman, Bouwien; Caeyenberghs, Karen; Steenbergen, Bert; Sugden, David «Cognitive and neuroimaging findings in developmental coordination disorder: new insights from a systematic review of recent research». Developmental Medicine & Child Neurology, 59, 11, 05-09-2017, pàg. 1117–1129. DOI: 10.1111/dmcn.13530. ISSN: 0012-1622.
  17. «International Classification of Diseases, Tenth Revision, Clinical Modification». Falta indicar la publicació. Qeios, 02-02-2020.
  18. Smits-Engelsman, Bouwien; Vinçon, Sabine; Blank, Rainer; Quadrado, Virgínia H.; Polatajko, Helene «Evaluating the evidence for motor-based interventions in developmental coordination disorder: A systematic review and meta-analysis». Research in Developmental Disabilities, 74, 2018-03, pàg. 72–102. DOI: 10.1016/j.ridd.2018.01.002. ISSN: 0891-4222.
  19. «European Academy of Childhood Disability (EACD): Recommendations on the definition, diagnosis and intervention of developmental coordination disorder (pocket version)*». Developmental Medicine & Child Neurology, 54, 11, 05-10-2012, pàg. 976–976. DOI: 10.1111/j.1469-8749.2011.04175a.x. ISSN: 0012-1622.