Trauco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeTrauco

Modifica el valor a Wikidata
Tipuscriatura llegendària Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
ReligióMitologia chilota Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatXile Modifica el valor a Wikidata

Trauco és una criatura amb característiques d'íncube present a la mitologia chilota, al sud de Xile i, dins d'aquesta mitologia, un dels seus personatges més coneguts.

Descripció[modifica]

Trauco és un ésser amb l'aspecte d'un home de faccions desagradables com un ogre, de baixa estatura, no mesurant més de 80 cm, i les cames només tenen monyons (acaba als turmells), per la qual cosa no té peus. Trauco es passeja pels boscos de Chiloé, portant un bastó recargolat anomenat pahueldún i una petita i màgica destral de pedra, amb la qual es diu que és capaç de tallar qualsevol arbre amb tan sols tres cops. La seva vestimenta és un barret cònic que igual que la resta de la seva roba està fet de quilineja (Luzuriaga radicans), una planta enfiladissa que creix a les selves chilotes.[1]

Mitologia[modifica]

Els habitants de Xile expliquen a les seves llegendes que aquesta criatura es caracteritza per posseir una força descomunal i de poder fer mal a distància, sent capaç de deformar la cara o trencar els ossos d'un home només mirant-lo. Trauco es coneix per seduir les dones amb la mirada, llançant-los el seu alè, ficant-se en els seus somnis i seduint-les per després deixar-les embarassades.[2]

Trauco en la societat de Chiloé[modifica]

Producte de la conducta que Trauco presentaria, a la societat de Chiloé quan una jove quedava embarassada i no se sap qui era el pare de la criatura, es cobria la deshonra de les seves filles atribuint aquest acte a Trauco; en aquest context, s'addueix que la població masculina de Chiloé s'apodera d'aquest mite, utilitzant-lo no només com a explicació a aquells «naixements miraculosos», sinó com a advertiment a les joves que per temor conservessin la seva virginitat, situació no exigida cap als homes. L'embaràs i el naixement del fill, en ser atribuït a Trauco, no seria un fet que afectaria socialment la mare ni el nen; ja que així es faria creure que tots dos estarien relacionats amb la màgia d'un ésser extraterrani, i per això protegits, i al final serien «fills de Trauco».[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trauco
  1. ↑ Fernández, 1990.
  2. ↑ Emmerich, 1992.
  3. ↑ Di Bennardo, 2009.

Bibliografia[modifica]

  • Cárdenas, Renato A.; Hall, Catherine G. Chiloé: manual del pensamiento mágico y la creencia popular (en castellà). Castro, 1985. 
  • Cárdenas, Renato A. El libro de la mitología de Chiloé. Historias, leyendas y creencias mágicas obtenidas de la tradición oral (en castellà). Punta Arenas: Editorial Atelí, 1998. 
  • Di Bennardo, Filippo Giuseppe. La insurrección de Lilith: breve recorrido histórico hasta la formulación de los arquetipos de mujer en la cultura judía/judío-cristiana y en la primera genealogía de la mitología griega (en castellà). Sevilla: ArCiBel Editores, 2009. ISBN 9788496980495. 
  • Emmerich, Fernando. Leyendas chilenas (en castellà). Santiago de Chile: Pehuén Editores Limitada, 1992. ISBN 9789561603844. 
  • Fernández, César. Relatos y romanceadas mapuches (en castellà). Buenos Aires: Ediciones Del Sol, 1990. ISBN 9789509413375. 
  • García Barría, Narciso. Tesoro mitológico del archipiélago de Chiloé (en castellà). Santiago de Chile: Andrés Bello, 1985. 
  • Martínez Vilches, Chilote. Chiloé misterioso (en castellà). Castro: Publigráfica Ltda, 1992 (La voz de Chiloé: Turismo y mitología chilota). 
  • Pérez Mancilla, N. Magia y brujería en Chiloé . Secretos de mitología y medicina popular (en castellà), 2006. 
  • Quintana, Bernardo. Chiloé mitológico (en castellà). Temuco: Telstar Impresores, 1987. 
  • Tangol, Nicasio. Nosotros los chilenos. Chiloé mitos y leyendas (en castellà). Santiago de Chile: Quimantu, 1972. 
  • Véliz-Pérez Millán, Héctor. El origen de un archipiélago (en castellà). Osorno: Menta Negra, Imprenta Rubin's, 1986. 
  • Vicuña Cifuentes, Julio. Mitos y supersticiones. Estudios del folklore chileno recogidos de la tradición oral (en castellà). Santiago de Chile: Editorial Nascimento, 1947. 
  • Vidal Miranda, Isabel. Folklore, mitos y leyendas del archipiélago de Chiloé (en castellà), 1976. 
  • VV. AA.. Chiloé: Historia, mitología, medicina popular, supersticiones, artilugios y costumbres (en castellà). Ancud: Imprenta Cóndor, 1981. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Trauco&oldid=33380793»