Mitologia chilota
La mitologia chilota està formada pels mites, llegendes i creences dels habitants de l'arxipèlag de Chiloé, ubicat al sud de Xile. En aquesta mitologia, que continua vigent al segle xxi, es reflecteix la importància que té el mar a la vida dels chilotes.
Aquests elements provenen de la barreja entre les tradicions xamàniques de la religió politeista maputxe i els ensenyaments del clergat cristià, que finalment va donar com a resultat un sincretisme de les creences maputxes, les supersticions dels mariners i el catolicisme espanyol.
Creació de l'arxipèlag de Chiloé[modifica]
La gènesi de l'arxipèlag de Chiloè s'explica per una terrible batalla entre dues divinitats maputxes que prenen forma de serps marines: Coi Coi-Vilu i Tenten-Vilu, que representen l'aigua i la terra respectivament.[1]
Bruixeria[modifica]
Els bruixots de Chiloé formen una confraria que és objecte de llegendes, de vegades aterridores i hostils. Només és possible convertir-se en bruixot si ets acceptat per altres bruixots, després d'una iniciació. El candidat ha de passar diverses nits en un dels cementiris de l'illa. L'abandonament de totes les passions anteriors és una de les proves obligatòries segons certs textos profans, mentre que el clergat de l'illa afirmen que es tracta d'una «unció que esborra el baptisme cristià» o, pitjor encara, de «l'obligació d'assassinar la persona més estimada»; en ambdós casos, un està condemnat a l'infern. Es diu que els bruixots són capaços de volar d'una illa a una altra, transformar-se en animals i fer encanteris. Les seves reunions i rituals tindrien lloc en una cova secreta l'entrada de la qual seria custodiada per l'invuche que, segons el clergat de l'illa, seria una persona monstruosament deformada pels bruixots des de ben jove utilitzant processos cruels mecànics i ungüents malefics.[2]
Art escultòric chilote[modifica]
Després de diversos segles d'evolució, la mitologia chilota va acabar expressant-se a través d'escultures de fusta, molt presents a les esglésies de l'illa de Chiloé, on tenen un paper semblant a les quimeres de les esglésies de pedra.[3]
-
-
El Trauco, famós personatge de la mitologia chilota, a la Plaça de Armes d'Ancud
Personatges mitològics[modifica]
Per a la descripció, els personatges mitològics normalment es divideixen en aquàtics i terrestres.
Personatges aquàtics[modifica]
Personatges terrestres[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Rudel, 2011, p. 179.
- ↑ Vicuña Cifuentes, 1915, p. 30-32.
- ↑ Coloane, 1945.
Bibliografia[modifica]
- Cárdenas, Renato M.; Hall, Catherine G. Chiloé. Manual del pensamiento mágico y la creencia popular (en castellà), 1985.
- Cárdenas, Renato M. El libro de la mitología de chiloé. Historias leyendas y creencias mágicas obtenidas de la tradición oral (en castellà). Punta Arenas: Atelí, 1998.
- Coloane, Francisco. Golfo de Penas (en castellà). Santiago de Chile: Ediciones Cultura, 1945 (Colección la Honda).
- García Barría, Narciso. Tesoro mitológico del archipiélago de Chiloé (en castellà). Santiago de Chile: Andrés Bello, 1985.
- Emmerich, Fernando. Leyendas chilenas (en castellà). Santiago de Chile: Pehuén Editores Limitada, 1992. ISBN 978-9-561-60384-4.
- García Barría, Narciso. Tesoro mitológico del archipiélago de Chiloé (en castellà). Santiago de Chile: Andrés Bello, 1985.
- Martínez Vilches, Chilote. Chiloé misterioso (en castellà). Castro Chiloé, X región de los Lagos: Publigrafica Ltda ., 1992 (La voz de Chiloé (Turismo y mitología chilota)).
- Pérez Mancilla, N. Magia y brujería en Chiloé . Secretos de mitología y medicina popular (en castellà), 2006.
- Quintana, Bernardo. Chiloé mitológico (en castellà). Temuco: Telstar Impresores, 1987.
- Rudel, Christian. Le Chili. Méridiens, voyages et découvertes (en francès). Karthala, 2011. ISBN 978-2-811-10445-0.
- Tangol, Nicasio. Nosotros los Chilenos, Chiloé mitos y leyendas (en castellà). Santiago de Chile: Quimantu, 1972.
- Véliz-Pérez Millán, Héctor. El origen de un archipiélago (en castellà). Editorial Menta Negra , Imprenta Rubin's Osorno, 1986.
- Vicuña Cifuentes, Julio. Mitos y supersticiones , estudios del folklore Chileno recogidos de la tradición oral (en castellà). Santiago Chile: Imprenta, 1910.
- Vicuña Cifuentes, Julio. Mytos y supersticiones recogidos de la tradicion oral chilena (en castellà), 1915.
- Vidal Miranda, Isabel. Folklore, mitos y leyendas del archipiélago de Chiloé (en castellà), 1976.
- VV. AA.. Chiloé Historia mitología medicina popular supersticiones artilugios y costumbres (en castellà). Ancud: Imprenta Cóndor, 1981.