Trenca

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre Trenca. Vegeu-ne altres significats a «Trenca (indumentària)».
Infotaula taxonòmicaTrenca
Lanius minor
Lesser Grey Shrike by Daniel Bastaja.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Passeriformes
Família Laniidae
Gènere Lanius
Espècie Lanius minor
Gmelin, 1788
Distribució
Lanius minor distr.png
Distribución de L. minor[1]
Modifica dades a Wikidata
Lanius minor

La trenca o capsot menut (País Valencià) és un ocell de l'ordre dels passeriformes d’uns 20 cm de longitud, i de la família dels lànids (Laniidae). El seu nom científic és Lanius minor.

Es distribueix per tot l’est d’Europa i per les estepes asiàtiques. És una espècie estival que passa l’hivern al sud del continent africà, a la depressió del Kalahari. Les trenques ibèriques realitzen una de les migracions més llargues de tots els ocells europeus. Es desplacen primer cap a l’est i creuen el Mediterrani pel seu extrem oriental, al contrari que la majoria dels ocells migradors. La ruta primaveral és encara més per l’est, formant el que es coneix com una “migració en llaç”.

A Catalunya arriba a mitjans de maig-principis de juny, i immediatament construeix el niu. Posa de cinc a set ous, que seran covats per la femella durant 15 dies. Al mes d’agost, adults i polls abandonen les zones de cria per començar la migració.

Als últims anys, la població de trenca a la península ibèrica ha disminuït dramàticament. És l’espècie més escassa de la fauna vertebrada ibèrica i, actualment està catalogada com “en perill crític” sota els criteris de la UICN (Varela 2007). A més, es troba a la categoria “d’interès especial” (annex 2) del Catálago Nacional de Especies Amenazadas i dins de l’ Annex I de la directiva UE 79/409/CEE. El nombre de parelles nidificants ha passat d’unes 35-40 a principis dels anys 80 (Muntaner et al. 1984) a tan sols una a tota Espanya, a la finca de Torre-ribera (Lleida) el 2013.

Les causes de la disminució de la trenca a gran part de la seva àrea de distribució europea són el producte d’un conjunt de factors. Entre ells es troben:

·        La intensificació agrícola amb la consegüent pèrdua d’hàbitat de nidificació (cultius de secà amb guarets no cultivats, marges ben conservats i grans arbres on poder construir el niu).

·        L´ús excessiu de plaguicides, que eliminen els insectes de què s’alimenta.

·        Una elevada taxa de depredació sobre els ous i polls per part de la garsa.

·        Un possible retrocès natural de l’espècie degut a canvis climàtics periòdics.

L'alimentació de la trenca es basa en insectes grans com son grills, cucs i a vegades petits mamífers com son ´musaranyes i també alguns rèptils com petites sargantanes.

A Lleida hi ha un projecte de conservació. Aquest projecte és una iniciativa del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. A través del Centre de Fauna de Vallcalent i de la col·laboració del Zoo de Barcelona, es du a terme la conservació ex situ, és a dir, fora de l’hàbitat natural. L’Associació Trenca és l’encarregada de realitzar les tasques de conservació in situ, al camp així com de suport a la cria en captivitat (ex situ). El projecte compta, a més, amb el recolçament econòmic i logístic d’entitats públiques i privades i de WWF Espanya.

Gràcies a aqueste projecte l'any 2017 han tornat 19 individus que van formar 6 parelles, cosa que no pasava des de fa me

Refrències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trenca Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Basat en Harris & Franklin: Shrikes & Bush Shrikes. Helm London 2000; S. 64 (anglès)