Tres madrigals per a violí i viola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióTres madrigals per a violí i viola

La Tres madrigals per a violí i viola (també anomenat Duo núm. 1), H. 313, va ser compost per Bohuslav Martinů l'any 1947 a Nova York, durant el període de cinc anys que el compositor va passar als Estats Units, mentre fugia de la França ocupada.[1] Té una durada d'uns 17 minuts.

Moviments[modifica]

El quartet consta de tres moviments:

  1. Poco allegro
  2. Poco andante
  3. Allegro

Origen i context[modifica]

Al començament de la Segona Guerra Mundial, Martinů es va establir a Nova York amb la seva esposa, on va treballar com a professor. La seva música, especialment les primeres cinc simfonies, va ser molt ben rebuda. Després de la guerra, van decidir tornar a Praga, però Martinů va patir una greu caiguda a Berkshire. La seva recuperació va ser llarga i difícil, i va passar la major part del 1947 concentrat en l'escriptura de música de cambra. El primer d'aquests treballs de 1947 són els Tres Madrigals per a violí i viola, escrits per al duo format pels germans Joseph i Lillian Fuchs, a qui els hi va dedicar. Martinů els hi va compondre un segon duo el 1950.[2]

Martinů sembla influït per Mozart en aquesta composició instrumental dels madrigals: comparteixen les textures imaginatives, la interacció virtuosa i la forma de tres moviments dels duos del compositor de Salzburg.[3] El títol suggereix la influència dels madrigals anglesos, que Martinů descobrí a la dècada de 1920 i que l'encisaren durant tota la seva vida. Reflecteixen, com un record de la seva terra natal en moments de pau i des de la llunyania de la convalescència, temes i danses populars bohemis i moravians amb l'ús de l'escala pentatònica.[2]

Referències[modifica]

  1. Gallego Gallego, Hertha. «Programa de mà» (en castellà). Fundación Juan March. [Consulta: 11 novembre 2018].
  2. 2,0 2,1 Matthew-Walker, Robert. «Ressenya del disc» (en anglès). Hyperion. [Consulta: 11 novembre 2018].
  3. Dommett, Kenneth «Three Madrigals / Five Madrigal Stanzas / Four Madrigals / Madrigal Sonata». Ressenya del disc amb The Dartington Ensemble. Hyperion Records, 1984.