Trietilamina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de compost químicTrietilamina
Substància compost químic i líquid inflamable de la classe IB
Massa molecular 101,12 uma
Estructura química
Fórmula química C₆H₁₅N
Triethylamin.svg
SMILES canònic
Model 2D
CCN(CC)CC
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 0,73 g/cm3 (20 °C)
Acidesa (pKa) 10,65
Solubilitat 2 g/100 g dissolvent (aigua, 68 °F)
Punt de fusió -175 °F
Punt d'ebullició 193 °F
Pressió de vapor 54 mm Hg
Perills
Límit inferior d'explosivitat 1,2 %
Límit superior d'explosivitat 8 %
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 100 mg/m3 (8 h, Estats Units d'Amèrica)
Punt d'inflamabilitat 20 °F
IDLH 828 mg/m3
Codi NFPA de salut 3
Codi NFPA de foc 3
Codi NFPA de reactivitat 0
Identificadors
CAS 121-44-8
InChIKey ZMANZCXQSJIPKH-UHFFFAOYSA-N
PubChem 8471
RTECS YE0175000
AEPQ 204-469-4
ChEBI 35026
ONU 1296
KEGG C14691
ChemSpider 8158
ChEMBL CHEMBL284057
UNII VOU728O6AY
ZVG 18390
Infocard ECHA 100.004.064
HMDB HMDB32539
DSSTOX DTXSID3024366
RxNorm CUI 1307097
Beilstein 605283
Modifica dades a Wikidata

La trietilamina és el compost químic amb la fórmula N(CH2CH3)3, sovint abreujada com Et3N.

Propietats[modifica | modifica el codi]

Es troba comunament en síntesi orgànica probablement perquè és l'amina més simple de les substituïdes simètricament, és a dir, una amina terciària, que és líquida a temperatura ambient. Fa una forta olor d'amoníac i d'arç.[1]

Química[modifica | modifica el codi]

La trietilamina es fa seveir comunament en síntesi orgànica com a base química sovint en la preparació d'èsters i amides de clorurs d'acil.[2]

Algunes aplicacions[modifica | modifica el codi]

La trietilamina es fa servir principalment en la producció de compostos d'amoni quaternaris per auxiliars del tèxtil i sals d'amoni quaternari de tints. També catalitza i neutralitza els àcids en reaccions de condensació i és útil com intermedi per fabricar medicines, plaguicides i altres productes químics.

La trietilamina és l'ingredient actiu del FlyNap, un producte comercial per anestesiar l'organisme model Drosophila melanogaster.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Hawthorn, BBC
  2. Sorgi, K. L.. «Triethylamine». A: Encyclopedia of Reagents for Organic Synthesis. New York: John Wiley & Sons, 2001. DOI 10.1002/047084289X.rt217. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trietilamina Modifica l'enllaç a Wikidata