Vés al contingut

Crataegus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCrataegus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font demayhaw (en) Tradueix i hawthorn leaf and flower (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitpom Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
SubfamíliaMaloideae
GènereCrataegus Modifica el valor a Wikidata
Tourn. ex L.

Crataegus és un gran gènere d'arbres i arbusts de la família de les rosàcies. Són originaris de les zones de clima temperat de l'Hemisferi nord.

Als Països Catalans es troba l'espècie Crataegus monogyna arç blanc o espinalb,[1] a més de Crataegus granatensis,[2] en l'obaga de la serra d'Aitana. Així mateix es troba ocasionalment silvestre Crataegus x sinaica l'híbrid espontani de l'espinalb amb l'espècie oriental cultivada des d'antuvi com arbre fruiter, Crataegus azarolus.[2]

Són arbusts o petits arbres de fins a 15 m d'alt,[3] tenen fruits en pom i normalment branques espinoses. Les fulles tenen una disposició en espiral.

El nom llatí, crataegus, prové del grec antic κράταιγος (kràtaigos), que fa referència, precisament, a una espècie del gènere crataegus; etimològicament, prové dels mots κράτος (kratos), que significa 'força' (en referència a la duresa de la llenya), i un segon element que potser es relaciona amb αἴξ (aix) 'cabra'.[4][5]

Taxonomia

[modifica]

La taxonomia d'aquest gènere és complexa a causa de la facilitat de la hibridació natural entre les diferents espècies.[6]

Espècies

[modifica]

Dins del gènere Crataegus es reconeixen les 222 espècies següents:[7]

Híbrids

[modifica]

S'han descrit els següents híbrids:[7]

  • Crataegus × albanica Pojark.
  • Crataegus × amicta Ashe
  • Crataegus × anamesa Sarg.
  • Crataegus × armena Pojark.
  • Crataegus × bicknellii (Eggl.) Eggl.
  • Crataegus × bornmuelleri Zabel ex K.I.Chr. & Ziel.
  • Crataegus × brevipes Peck
  • Crataegus × canescens (J.B.Phipps) T.A.Dickinson & E.Y.Y.Lo
  • Crataegus × chersonensis K.I.Chr.
  • Crataegus × cispontica Ufimov
  • Crataegus × cogswellii K.I.Chr. & T.A.Dickinson
  • Crataegus × collicola Ashe
  • Crataegus × desueta Sarg.
  • Crataegus × disperma Ashe
  • Crataegus × dispessa Ashe
  • Crataegus × fretalis Sarg.
  • Crataegus × hudsonica Sarg.
  • Crataegus × ideae Sarg.
  • Crataegus × kennedyi Sarg.
  • Crataegus × killinica K.I.Chr.
  • Crataegus × knieskerniana Sarg.
  • Crataegus × kyrtostyla Fingerh.
  • Crataegus × lambertiana Lange
  • Crataegus × laneyi Sarg.
  • Crataegus × macrocarpa Hegetschw.
  • Crataegus × maligna Sarg.
  • Crataegus × media Bechst.
  • Crataegus × ninae-celottiae K.I.Chr. & T.A.Dickinson
  • Crataegus × notha Sarg.
  • Crataegus × peloponnesiaca Byatt
  • Crataegus × pilosa Sarg.
  • Crataegus × pseudoazarolus Popov
  • Crataegus × puberis Sarg.
  • Crataegus × radnoti-gyarmatii Ker.-Nagy
  • Crataegus × rubrinervis Lange
  • Crataegus × rubrocarnea Sarg.
  • Crataegus × rufula Sarg.
  • Crataegus × rupicola Sarg.
  • Crataegus × ruscinonensis Gren. & Blanc
  • Crataegus × simulata Sarg.
  • Crataegus × sinaica Boiss.
  • Crataegus × spatiosa Sarg.
  • Crataegus × stenosepala Sarg.
  • Crataegus × suksdorfii (Sarg.) Kruschke
  • Crataegus × vailiae Britton
  • Crataegus × yosgatica K.I.Chr.
  • Crataegus × zangezura Pojark.

Usos

[modifica]

Culinaris

[modifica]

Els fruits de l'espècie Crataegus pinnatifida (de la Xina) es fan servir en la cuina xinesa per a fer tanghulu (糖葫芦), melmelada, begudes alcohòliques, etc.

Els fruits de Crataegus pubescens a mèxic es coneixen com a tejocotes i es mengen crus, en melmelada es col·loquen en les tradicionals piñatas

Als Estats Units i Canadà també es mengen fruits de Crataegus.

Les fulles són comestibles en amanida.[8]

Ús medicinal

[modifica]

En afeccions cardíaques es fan servir extractes de fulles i flors.[9]

Algunes espècies es fan servir de portaempelt per a fruiters.

Referències

[modifica]
  1. Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans 1980
  2. 2,0 2,1 Serra Laliga, Luis.. Estudio crítico de la flora vascular de la provincia de Alicante : aspectos nomenclaturales, biogeográficos y de conservación.. Editorial CSIC Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2000. ISBN 9788400096403. 
  3. Phipps, J.B., O'Kennon, R.J., Lance, R.W. (2003). Hawthorns and medlars. Royal Horticultural Society, Cambridge, U.K.
  4. Puig, Guillem «Atzeroles, pomes exòtiques en miniatura». Fora Vila, 01-10-2023.
  5. Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1039. ISBN 9788441224223. 
  6. «hawthorn» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 agost 2023].
  7. 7,0 7,1 «Aizoaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 21 agost 2023].
  8. Richard Mabey, Food for Free, Collins, October 2001.
  9. Pittler, M.H., et al. (2008). Hawthorn extract for treating chronic heart failure. Cochrane database of systematic reviews. 2008(1).

Enllaços externs

[modifica]