Crataegus
![]() ![]() | |
Dades | |
---|---|
Font de | mayhaw (en) ![]() ![]() ![]() |
Planta | |
Tipus de fruit | pom ![]() |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Rosales |
Família | Rosaceae |
Subfamília | Maloideae |
Gènere | Crataegus ![]() Tourn. ex L. |
Crataegus és un gran gènere d'arbres i arbusts de la família de les rosàcies. Són originaris de les zones de clima temperat de l'Hemisferi nord.
Als Països Catalans es troba l'espècie Crataegus monogyna arç blanc o espinalb.[1] a més de Crataegus granatensis,[2] en l'obaga de la serra d'Aitana. Així mateix es troba ocasionalment silvestre Crataegus x sinaica l'híbrid espontani de l'espinalb amb l'espècie oriental cultivada des d'antuvi com arbre fruiter, Crataegus azarolus[2]
Són arbusts o petits arbres de fins a 15 m d'alt,[3] tenen fruits en pom i normalment branques espinoses. Les fulles tenen una disposició en espiral.
Taxonomia[modifica]
El nombre d'espècies depèn del sistema de classificació.[4] car presenten reproducció per apomixi.
Algunes espècies[modifica]
Alguns híbrids de jardineria[modifica]
|
Usos[modifica]
Culinaris[modifica]
Els fruits de l'espècie Crataegus pinnatifida (de la Xina) es fan servir en la cuina xinesa per a fer tanghulu (糖葫芦), melmelada, begudes alcohòliques, etc.
Els fruits de Crataegus pubescens a mèxic es coneixen com a tejocotes i es mengen crus, en melmelada es col·loquen en les tradicionals piñatas
Als Estats Units i Canadà també es mengen fruits de Crataegus.
Les fulles són comestibles en amanida.[5]
Ús medicinal[modifica]
En afeccions cardíaques es fan servir extractes de fulles i flors.[6]
Algunes espècies es fan servir de portaempelt per a fruiters.
Referències[modifica]
- ↑ Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans 1980
- ↑ 2,0 2,1 Serra Laliga, Luis.. Estudio crítico de la flora vascular de la provincia de Alicante : aspectos nomenclaturales, biogeográficos y de conservación.. Editorial CSIC Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2000. ISBN 9788400096403.
- ↑ Phipps, J.B., O'Kennon, R.J., Lance, R.W. (2003). Hawthorns and medlars. Royal Horticultural Society, Cambridge, U.K.
- ↑ Palmer, E.J. (1925). Synopsis of North American Crataegi. Journal of the Arnold Arboretum. 6(1-2): 5–128.
- ↑ Richard Mabey, Food for Free, Collins, October 2001.
- ↑ Pittler, M.H., et al. (2008). Hawthorn extract for treating chronic heart failure. Cochrane database of systematic reviews. 2008(1).
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crataegus |