Crataegus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCrataegus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font demayhaw (en) Tradueix i hawthorn leaf and flower (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitpom Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
SubfamíliaMaloideae
GènereCrataegus Modifica el valor a Wikidata
Tourn. ex L.

Crataegus és un gran gènere d'arbres i arbusts de la família de les rosàcies. Són originaris de les zones de clima temperat de l'Hemisferi nord.

Als Països Catalans es troba l'espècie Crataegus monogyna arç blanc o espinalb.[1] a més de Crataegus granatensis,[2] en l'obaga de la serra d'Aitana. Així mateix es troba ocasionalment silvestre Crataegus x sinaica l'híbrid espontani de l'espinalb amb l'espècie oriental cultivada des d'antuvi com arbre fruiter, Crataegus azarolus[2]

Són arbusts o petits arbres de fins a 15 m d'alt,[3] tenen fruits en pom i normalment branques espinoses. Les fulles tenen una disposició en espiral.

Taxonomia[modifica]

El nombre d'espècies depèn del sistema de classificació.[4] car presenten reproducció per apomixi.

Algunes espècies[modifica]

Alguns híbrids de jardineria[modifica]

Usos[modifica]

Culinaris[modifica]

Els fruits de l'espècie Crataegus pinnatifida (de la Xina) es fan servir en la cuina xinesa per a fer tanghulu (糖葫芦), melmelada, begudes alcohòliques, etc.

Els fruits de Crataegus pubescens a mèxic es coneixen com a tejocotes i es mengen crus, en melmelada es col·loquen en les tradicionals piñatas

Als Estats Units i Canadà també es mengen fruits de Crataegus.

Les fulles són comestibles en amanida.[5]

Ús medicinal[modifica]

En afeccions cardíaques es fan servir extractes de fulles i flors.[6]

Algunes espècies es fan servir de portaempelt per a fruiters.

Referències[modifica]

  1. Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans 1980
  2. 2,0 2,1 Serra Laliga, Luis.. Estudio crítico de la flora vascular de la provincia de Alicante : aspectos nomenclaturales, biogeográficos y de conservación.. Editorial CSIC Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2000. ISBN 9788400096403. 
  3. Phipps, J.B., O'Kennon, R.J., Lance, R.W. (2003). Hawthorns and medlars. Royal Horticultural Society, Cambridge, U.K.
  4. Palmer, E.J. (1925). Synopsis of North American Crataegi. Journal of the Arnold Arboretum. 6(1-2): 5–128.
  5. Richard Mabey, Food for Free, Collins, October 2001.
  6. Pittler, M.H., et al. (2008). Hawthorn extract for treating chronic heart failure. Cochrane database of systematic reviews. 2008(1).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crataegus