Tripiṭaka
Tipiṭaka, que significa "cistella triple",[1] és el terme tradicional per a les antigues col·leccions d'escriptures sagrades budistes .[1] [2][3][4] El Tripiṭaka es compon de tres categories principals de textos que constitueixen col·lectivament el cànon budista: el Sutra Piṭaka, el Vinaya Piṭaka i l'Abhidhamma Piṭaka.[5]
El Cànon Pāli mantingut per la tradició Theravāda al sud-est asiàtic, el Cànon budista xinès mantingut per la tradició budista d'Àsia oriental i el Cànon budista tibetà mantingut per la tradició budista tibetana són alguns dels Tripiṭaka més importants del món budista contemporani.[2]
Tripiṭaka s'ha convertit en un terme utilitzat per a les col·leccions de moltes escoles, encara que les seves divisions generals no coincideixen amb una divisió estricta en tres piṭakas.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Tripiṭaka». A: Keown. A Dictionary of Buddhism. Oxford: Oxford University Press, 2004. DOI 10.1093/acref/9780198605607.001.0001. ISBN 9780191726538.
- ↑ 2,0 2,1
• Harvey, Peter. «The Buddha and Buddhist sacred texts». www.bl.uk. British Library, 23-09-2019. Arxivat de l'original el 12 November 2020. [Consulta: 23 setembre 2021].
• Barrett, T. H. «Translation and Transmission of Buddhist texts». www.bl.uk. British Library, 23-09-2019. Arxivat de l'original el 25 February 2021. [Consulta: 23 setembre 2021].
• Barrett, T. H. «The Development of the Buddhist Canon». www.bl.uk. British Library, 23-09-2019. Arxivat de l'original el 7 April 2021. [Consulta: 23 setembre 2021]. - ↑ Tipitaka Arxivat 2017-05-25 a Wayback Machine. Encyclopædia Britannica (2015)
- ↑ "Buddhist Books and Texts: Canon and Canonization." Lewis Lancaster, Encyclopedia of Religion, 2nd edition, pg 1252
- ↑ «Tipitaka | Buddhist canon» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2020-04-27. [Consulta: 12 març 2019].
- ↑ Mizuno, Essentials of Buddhism, 1972, English version by Ritik Bhadana, Tokyo, 1996