Turbel·laris

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuTurbel·laris
Turbellaria
Pseudobiceros hancockanus.jpg
Pseudobiceros hancockanus
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumPlatyhelminthes
ClasseTurbellaria
Ehrenberg, 1831
Ordres
Modifica les dades a Wikidata

Els turbel·laris (Turbellaria) constitueixen una de les subdivisions tradicionals de l'embrancament dels platihelmints (cucs plans), i inclouen tot els subgrups que no són exclusivament paràsits. Es coneixen unes 4.500 espècies, que mesuren entre 1 mm i 600 mm de longitud. La majoria presenten el cos aplanat i amb formes similars a costelles o fulles. Tenint en compte que els manca sistema respiratori i circulatori es pot dir que depenen de la difusió pel transport intern. Tanmateix, moltes de les formes més petites són rodones en secció. La majoria de turbel·laris són depredadors, i tots viuen a l'aigua o a ambients terrestres humits. La majoria de formes es reprodueixen sexualment amb poques excepcions que són hermafrodites simultànies.

Els acelomorfs i el gènere Xenoturbella en un principi es van incloure dins el grup dels turbel·laris, però ja no es consideren platihelmints. Tots els platihelmints exclusivament paràsits formen un grup monofilètic, els neodermats, i s'està d'acord amb què descendeixen d'un petit subgrup dins els platihelmints de vida lliure. És per això que els turbel·laris s'han definit tradicionalment com a un grup parafilètic.

Les classificacions tradicionals divideixen els platihelmints en quatre grups: els turbel·laris i els platihelmints de vida exclusivament paràsita trematodes, monogenis i cestodes.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Turbel·laris Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Hinde, R.T.,. «The Platyhelminthes». A: Anderson, D.T.,. Invertebrate Zoology. Oxford University Press, 2001, p. 58–80. ISBN 0195513681.