Tx
El dígraf tx en català s'usa per representar el so de la consonant palatal africada.[1] A final de paraula, els grups -tx i -ig representen el mateix so: es tracta d'un so sord compost o africat, com en els mots despatx i maig.[2][3] Les separacions a final de ratlla han de respectar les síl·labes. Per això el grup tx se separa: es-mot-xar, xit-xa-rel-lo.[4]
La tx- a començament de paraula en mots d'origen (exemple: chip, txip, xip) estranger és font de controvèrsia.[5]
També s'utilitza amb el mateix valor en basc i alguns idiomes indígenes d'Amèrica del Sud. En nambikwara representa una glotal /tʔ/.
Referències
[modifica]- ↑ Badia i Margarit, Antoni M. Sons i fonemes de la llengua catalana. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 1988, p. 326-327. ISBN 9788475285009.
- ↑ «Lletres g/j, x/ix i tx/ig». Aula de català, 2018.
- ↑ «781 Paraules amb tx, en català oficial». Paraules amb. [Consulta: 18 octubre 2018].
- ↑ Servei Lingüístic. «Separació de síl·labes». Universitat Oberta de Catalunya, s.d. [Consulta: 18 octubre 2018].
- ↑ Rei, Eugeni S. «La "tx" a començament de paraula». El Punt Avui, 12-09-2011.