Txikiteo
El txikiteo,[1] és la tradició de beure txikitos o gotets o copes de vi, anant de bar en bar, i això en una zona limitada, en grups d'amics. Ultra el consum de vins, generalment acompanyats de pintxos o tapes, el txikiteo dona l'ocasió de sortir de la rutina diària i mantenir relacions socials.[2] Aquesta activitat lúdica ha tingut una gran implantació al País basc, a la Navarra, a la Rioja,[3] i més recentment a la Cantàbria, i al nord de la província de Burgos, i altres regions espanyoles.[4]
Història i evolució del txikiteo[modifica]
No hi ha referències escrites clares sobre l'inici d'aquesta tradició. El País Basc és una de les zones amb més bars per hom d'Espanya i, per tant, d'Europa.[5] Al principi, i durant molts anys, aquesta tradició era completament masculina i les dones hi eren prohibides. En els darrers anys, les dones participen al txikiteo, fins i tot formant grups exclusivament femenins.[6] Avui en dia, el txikiteo tradicional es va perdent.[7]
Notes i referències[modifica]
- ↑ Al País Basc dit també poteo, de pote mot que designa qualsevol beguda.
- ↑ (castellà) Txikiteo social Arxivat 2010-04-24 a Wayback Machine., Deia 21 août 2009.
- ↑ Les Calle del Laurel et de San Juan sont une institution à Logroño. (castellà) « Las novedades del 'chiquiteo' », El Correo, 14 décembre 2007.
- ↑ (castellà) « Chiquiteo y mucho más », La Rioja, 13 setembre 2009.
- ↑ (castellà) Los pueblos y ciudades vascas cuentan con más bares y restaurantes que 11 países de la UE Arxivat 2009-07-19 a Wayback Machine., Noticias de Álava, 29 mai 2008.
- ↑ (castellà) El chiquiteo lo han salvado las mujeres. Si no, habría desaparecido, El Diario Montañés, 28 juin 2009.
- ↑ (castellà) [Enllaç no actiu] Deia, 28 novembre 2004.