Tónio Kröger

Tónio Kröger

Tonio Kröger
Primera edició
Tipus	obra literària
Fitxa
Autor	Thomas Mann
Llengua	alemany
Publicació	Reich alemany, 1903
Creació	1901 ↔ 1903
Editor	Editorial Moll
Editorial	Editorial Moll
Edició en català
Traductor	Guillem Nadal
Publicació	1955
Dades i xifres
Gènere	novel·la autobiogràfica
Nombre de pàgines	144
Parts	9 capítols literaris
Altres
OCLC	3512222

Tónio Kröger és una novel·la de Thomas Mann, escrita a principis del 1901, quan tenia 25 anys. Es va publicar per primer cop el 1903.

Argument

La narració segueix el curs de la vida d'un home, des de la seva infantesa fins a l'edat adulta. El fill d'un marxant del nord d'Alemanya i d'una mare espanyola (Consuelo) amb especials aptituds per l'art, Tónio hereda qualitats d'ambdós dels seus pares. Com a nen, experimenta sentiments conflictius sobre la gent burgesa del seu voltant. Tant se sent superior a ells en la seva agudesa com els enveja per llur vitalitat innocent. El conflicte continua en l'edat adulta de Tónio, quan esdevé un escriptor famós i viu al sud del país (a la ciutat de Múnic). "Per ser un artista" arriba a creure "hom ha de morir en el dia a dia". Aquests temes només es resolen parcialment quan Tónio viatja a la seva terra, al nord. Un cop allà, el confonen per un delinqüent evadit, i per tant reforcen la seva sospita interior que l'artista ha de ser un estrany en relació a la societat "respectable". Tal com va observar Erich Heller –que coneixia l'escriptor personalment– el tema de Tónio Kröger és el de "l'artista com a exili de la realitat" (juntament amb el Torquato Tasso de Goethe (1790) o amb el Sappho de Grillparzer (1818)). Però va ser també el mateix Erich Heller que, abans, ja havia diagnosticat el tema principal de l'obra era la infatuació i els embolics d'un cor passionat destinat a donar forma, a intel·lectualitzar els seus sentiments en termes artístics.

Relació amb altres obres

Tónio Kröger forma una parella juntament amb la història més famosa, La mort a Venècia (Der Tod en Venedig). Tant l'una com l'altra descriuen la vida d'un artista i la visió que Thomas Mann tenia de l'art. En una de les històries (La mort a Venècia) l'artista viatja de sud a nord, en l'altra de nord a sud. En una acaba el viatge en una reconciliació tènue (Tónio Kröger), i en l'altra l'acaba en la mort. Però, tal com T. J. Reed va assenyalar:

"A Der Tod in Venedig, Thomas Mann retorna de l'excursió a l'al·legoria i una vegada més escriu directament sobre un autor literari. Però la franquesa no és la de Tónio Kröger. En aquesta última expressava líricament la seva experiència immediata, formulant i arribant a un acord amb allò que ell havia viscut..."

Llavors, la importància de l'obra rau, principalment, en la seva naturalesa autobiogràfica, així com en la seva contribució, a través de la descripció d'una amitié particulière, a la teoria de l'amor.

L'any 1964 Rolf Thiele va adaptar la història al cinema.

Referències

• Erich Heller, The Ironic German: A Study of Thomas Mann (Londres, Secker & Warburg, 1958), pp. 68ff. (sobre la gènesi de l'obra), 286 (en la data de publicació).
• Frank Donald Hirschbach, The Arrow and the Lyre: A Study of the Role of Love in the Works of Thomas Mann (The Hague, M. Nijhoff, 1955), passim (però especialment la secció "Els Amors de Dos Artistes: Tónio Kröger i Mort a Venècia", op. cit., pp. 14ff.).
• Lee Slochower, The Name of Tadzio in Der Tod in Venedig, German Quarterly, vol. 35, No. 1 (gener de 1962).
• Alfred D. Blanc, Tónio Kröger: Anthropology and Creativity, Oxford German Studies, vol. 34, No. 2 (setembre de 2005), pp. 217–223.