Uçurtmayı Vurmasınlar
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Tunç Başaran  |
| Protagonistes | |
| Producció | Tunç Başaran |
| Guió | Feride Çiçekoğlu (en)  |
| Música | Özkan Turgay (en) |
| Fotografia | Erdal Kahraman (en) |
| Productora | Magnum Films (en) |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Turquia |
| Estrena | 1989 |
| Durada | 100 min |
| Idioma original | turc |
| Rodatge | Turquia |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama i cinema de presons |
| Lloc de la narració | Turquia |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
      | |
Uçurtmayı Vurmasınlar (turc: No deixeu que disparin la cometa) és una pel·lícula dramàtica turca de 1989, coescrita, coproduïda i dirigida per Tunç Başaran i basat en una novel·la de 1986 de Feride Çiçekoğlu, amb Nur Sürer com a presa política que es fa amiga fill d'una companya presa.
El film es va projectar en competició al 26è Festival Golden Orange d’Antalya, on va guanyar la Taronja daurada a la millor pel·lícula, millor actriu, millor guió i millor fotografia, X edició de la Mostra de València, on va guanyar la palmera de plata, i el 8è Festival Internacional de Cinema d'Istanbul, on va guanyar el premi a la millor pel·lícula turca. Va ser seleccionada com a entrada turca per la Millor pel·lícula en llengua estrangera als Premis Oscar de 1989, però la candidatura no va ser acceptada.[1]
La pel·lícula està ambientada a Ankara de 1984, durant les conseqüències del Cop d'estat del 1980 a Turquia.[2][3] El film es pot descarregar amb subtítols en anglès via el lloc web alemany Pantaflix.[4]
Argument[modifica]
Quan una dona és enviada a la presó per tràfic de drogues, Barış, el seu fill petit, és enviat amb ella, com és costum a Turquia. Dins d'aquest centre penitenciari de dones, Barış (Ozan Bilen) cerca companyia i orientació, i les troba a totes dues en forma d'Inci (Nur Sürer), una presa política amb qui va forma un vincle molt especial. Una història tendra i ben observada de l'afecte creixent entre una dona i un nen que no és el seu, construeix un contrapunt eficaç entre el món penitenciari, amb la seva disciplina, intrigues i amenaces de violència, i l'espai privat que Inci i Barış aconsegueixen crear per ells mateixos.
Repartiment[modifica]
- Nur Sürer com a İnci
- Ozan Bilen com a Barış
- Füsun Demirel com a Fatma
- Rosette Hubes com a Zeynep
- Güzin Özipek com a Sultanteyze
- Güzin Özyağcılar com a Selma
- Yasemin Alkaya com a Filiz
- Meral Çetinkaya com a Safinaz
- Hale Akınlı com a Sümbül
Producció[modifica]
El film està basat en una novel·la de 1986 de Feride Çiçekoğlu,[5] que es va inspirar en els quatre anys que va passar com a presonera política després del Cop d'estat del 1980 a Turquia.[6][7][8]L’esposa del director Tunç Başaran, Jale, hi va treballar com a director artístic.[9] La pel·lícula es va produir amb un pressupost molt limitat, com aleshores era habitual a Turquia. Başaran va comentar: «Si em donés un milió de dòlars per fer una pel·lícula, faré servir els diners per fer-ne quatre»."[9]
Tot i que la pel·lícula està ambientada a Ankara, moltes escenes de presó es van rodar a la Presó de Sultanahmet d'Istanbul.[2][6] La Presó d'Ulucanlar d'Ankara també s'ha identificat com un dels llocs de rodatge.[10]
Recepció crítica[modifica]
A The Routledge Dictionary of Turkish Cinema, Gönül Dönmez-Colin anomena la pel·lícula «un dels clàssics del cinema turc»,[3] i a World Film Locations: Istanbul, Özlem Köksal escriu que «[Baris] recolzat contra l'imponent mur de la presó amb les mans a les butxaques és sens dubte una imatge icònica del cinema turc».[6] Kevin Thomas de Los Angeles Times considera el film com un dels millors del L.A. Film Festival 1990.[11]
Referències[modifica]
- ↑ Margaret Herrick Library, Academy of Motion Picture Arts and Sciences
- ↑ 2,0 2,1 Başcı, Pelin. Social Trauma and Telecinematic Memory: Imagining the Turkish Nation since the 1980 Coup. Basingstoke: Springer Nature, 24 octubre 2017, p. 131–132, 155. ISBN 9783319597225.
- ↑ 3,0 3,1 Dönmez-Colin, Gönül. The Routledge Dictionary of Turkish Cinema (en anglès). Londres: Routledge, 4 desembre 2013, p. 66, 317. ISBN 9781317937265.
- ↑ «Don't Let Them Shoot the Kite». Pantaflix. [Consulta: 7 maig 2019].
- ↑ Elizabeth Sleeman. The International Who's Who of Women 2002. Psychology Press, 2001, p. 105. ISBN 9781857431223.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Özlem Köksal. World Film Locations: Istanbul. Intellect Books, 2012, p. 38, 109. ISBN 9781841505671.
- ↑ «Curators Turkish Pavilion». metalocus.es. [Consulta: 7 maig 2019].
- ↑ Emel Anil. «Turkey makes its first bid for an Oscar nomination». The Globe and Mail, 12-01-1990.
- ↑ 9,0 9,1 Vernon Scott. «The worst thing to happen to Turkey since the...». United Press International, 01-02-1990. [Consulta: 7 maig 2019].
- ↑ Koldemir, Eren «Acıların ve Hüzünlerin Müzesi: Ulucanlar Cezaevi» (en turkish). E-Bülten. Atılım Üniversitesi, 26, juny 2012. Arxivat de l'original el 17 març 2013. ISSN: 1306-3472 [Consulta: 8 maig 2019]. Arxivat 17 de març 2013 a Wayback Machine.
- ↑ «L.A. Film Festival Comes of Age From Friedkin to Donen and the whole world in between, the Fest list includes 200 , films from 40 countries» (en anglès). Los Angeles Times, 15-04-1990. Arxivat de l'original el 17 agost 2023.
