Ulric I de Caríntia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaUlric I de Caríntia
Biografia
Naixementdècada del 1100 Modifica el valor a Wikidata
Mort7 abril 1144 Modifica el valor a Wikidata (34/44 anys)
Sepulturaabadia de Rosazzo Modifica el valor a Wikidata
Duc Ducat de Caríntia

← Engelbert de CaríntiaEnric VII de Caríntia → Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarcgravi de Verona
Duc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Sponheim Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJudit von Baden Modifica el valor a Wikidata
FillsHerman I de Caríntia, Enric VII de Caríntia, Pellegrino I of Aquileia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesEngelbert de Caríntia Modifica el valor a Wikidata  i Uta van Passau Modifica el valor a Wikidata
GermansMatilde de Caríntia, Rapoto I, Count of Ortenburg (en) Tradueix, Engelbert III d'Ístria i Hartwig II Modifica el valor a Wikidata

Ulric I († 7 abril 1144) de la casa de Sponheim, fou duc de Caríntia i marcgravi de Verona (1135-1144)

Era el fill gran del duc Engelbert i d'Uta de Passau. Va rebre el seu nom pel seu poderós avi Engelbert I d'Ístria († 1096).

El 1135 es trobava a la dieta de Bamberg amb l'emperador Lotari III. Després que el seu pare va renunciar, l'emperador investir el fill amb el ducat de Caríntia. El 1136/1137 va viatjar a Itàlia amb l'emperador. A partir del 1138 va tenir disputes amb les grans famílies nobles de Caríntia, els arquebisbes de Salzburg i els bisbes de Bamberg.

Va morir el 1144 i està enterrat al monestir Rosazzo. El va succeir a Caríntia el seu fill Enric V de Sponheim i VII de Caríntia.

Núpcies i descendents[modifica]

Ulric estava casat amb Judit, suposada filla del marcgravi Herman II de Baden. Van tenir com a fills:

  • Enric VII († 1161), duc de Caríntia
  • Herman (II) († 1181), I duc de Caríntia
  • Ulric († abans de 1161), comte de Laibach
  • Godofreu († abans de 1144), monjo
  • Pilgrim/Pelegrí († 1161), suposat patriarca d'Aquileia (1131/32-1161)

Bibliografia[modifica]

  • Friedrich Hausmann: Die Grafen zu Ortenburg und ihre Vorfahren im Mannesstamm, die Spanheimer in Kärnten, Sachsen und Bayern, sowie deren Nebenlinien, a: Ostbairische Grenzmarken – Passauer Jahrbuch für Geschichte Kunst und Volkskunde, Nr. 36, Passau 1994
  • Dr. Eberhard Graf zu Ortenburg-Tambach: Geschichte des reichsständischen, herzoglichen und gräflichen Gesamthauses Ortenburg, Das herzogliche Haus in Kärnten, Vilshofen 1932