L'agent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Un condé)
Infotaula de pel·lículaL'agent
Un condé Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióYves Boisset Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióEmpire Films
Stéphan Films
GuióYves Boisset, Sandro Continenza i Claude Veillot Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAntoine Duhamel Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJean-Marc Ripert
MuntatgeAlbert Jurgenson
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1970 Modifica el valor a Wikidata
Durada97 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià
francès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ficció criminal Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0066502 Allocine: 33137 Letterboxd: the-cop Allmovie: v141382 TMDB.org: 94376 Modifica el valor a Wikidata

L'agent (títol original en francès: Un condé) és una pel·lícula d'Yves Boisset dirigida el 1970. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Barnero és un policia amargat que treballa en una ciutat que considera podrida. Ajuda fastiguejat a la pujada de Tavernier anomenat el Mandarí, implantat immobiliaries des de la seva tornada d'Indoxina. Comença una carrera política local i en mà, desenvolupa l'extorsió i el tràfic de drogues, sense ser inquietat, ja que no es mulla directament i disposa de suports. Els seus guardaespatlles, dirigits per Beausourire, exerceixen pressions sobre Dassa, el propietari d'un club, per tal que aquest accepti obrir el seu establiment a la venda de droga. Dassa és atacat una primera vegada i el seu amic Dan Rover li ofereix ajudar-lo. Dassa no tem les pressions del Mandarí que subestima. Quan Dassa és executat, el seu amic Dan es retreu de no haver sabut convèncer-lo. Hélène, la germana de Roger Dassa, arriba de Londres. Es nega a trobar-se amb Dan, ja que l'acusa de ser el responsable dels problemes del seu germà. Poc temps després, Beausourire es presenta al club de Dassa i troba Hélène que ha pres la direcció del negoci.[2]

Rebuda[modifica]

La violència del personatge ha portat Raymond Marcellin, llavors ministre de l'Interior, a intentar prohibir la pel·lícula; això ha publicitat la pel·lícula i ha participat en el seu èxit .[3]

La mort accidental de Théo Sarapo el 29 d'agost de 1970 va retardar la sortida de la pel·lícula 3 mesos.

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. «L'agent». esadir.cat.
  2. «Un Condé». The New York Times.
  3. Anaïs Kien i Charlotte Roux., Histoire d'Un Condé, ou les nuits sans somneil de Raymond Marcellin . France Culture, dimarts 21 octubre de 2008 en l'emissió La Fabrique de l' histoire