Un esperit burleta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ic movie 48px.svgBlithe Spirit
Un esperit burleta
Fitxa tècnica
Direcció David Lean
Protagonistes Rex Harrison
Constance Cummings
Producció Noël Coward
Guió Noël Coward
David Lean
Ronald Neame
Anthony Havelock-Allan
adaptació de l’obra del primer
Música Richard Addinsell
Fotografia Ronald Neame
Muntatge Jack Harris
Productora Cineguild
Dades i xifres
País Regne Unit
Data d'estrena 1945
Durada 96 minuts
Idioma original anglès
Color color
Temàtica
Basat en Blithe Spirit
Gènere Comèdia fantàstica
Palmarès
Nominacions Oscar als millors efectes especials
Premis Oscar als millors efectes especials
Més informació
IMDB Fitxa 7.0/10 stars
FilmAffinity 6.6/10 stars
AlloCiné Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Un esperit burleta (títol original en anglès: Blithe Spirit) és una pel·lícula britànica dirigida per David Lean, estrenada el 1945. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Intentant documentar-se per a una exposició sobre la comunicació amb l'au-delà, l'escriptor Charles Condomine contracta una mèdium de nom Senyora Arcati i la convida a donar una sessió d'espiritisme a casa seva. Mentre a Condomine, la seva dona, i als seus invitats els costa contenir el riure, l'excèntric Arcati fa el joc amb rituals singulars i caient en la caricatura. Quan la sessió arriba al final, Arcati resta preocupat per alguna cosa inhabitual, però l'escriptor i els seus invitats dubten que res extraordinari hagi passat...

Durant la sessió tanmateix, l'esperit de la primera dona de Condomine, Elvira, ha estat accidentalment invocat i ha entrat a la casa. L'escriptor, que és l'únic que pot veure Elvira, queda de pedra i divertit per aquesta presència sobtada i inesperada. Però la cosa es complica quan l'esposa actual de Condomine s'adona del fantasma. L'escriptor acaba trobant la situació cada vegada menys graciosa, sobretot quan es veu que Elvira projecta d'enviar-lo, a ell, a l’altre barri. Però Elvira s’equivoca en els seus càlculs i, al capdavall, és la Sra. Condomine qui mor. Llavors l’escriptor serà contactat per les seves dues dones.

Arcati és de nou contactada per treure de la casa els dos esperits. Al principi, sembla haver-ho aconseguit, però aviat és evident que un o diversos esperits han continuat sent invisibles a la casa, i que el complot destinat a acollir Mr Condomine al regne dels morts continua. Aquest decideix ràpidament anar-se’n de casa per raons de seguretat, però la seva fugida acabarà fracassant...[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

  • A causa d'un retard en l’estrena als Estats Units, Un esperit burleta va guanyar l’Oscar als millors efectes visuals el 1947 per Tom Howard.
  • Va ser nominada el 1946 pel Premi Hugo a la millor presentació dramàtica, però la pel·lícula és sense discussió una comèdia.

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Com la majoria de les obres de Coward, Un esperit burleta és reputada pels seus diàlegs. La rèplica següent és pronunciada per Charles Condomine en una discussió que té amb la seva dona a l’esmorzar:

« Si el que intentes fer és aixecar l'inventari de la meva vida sexual, per ser honrat amb tu he de prevenir-te que has omès diversos episodis. Consultaré la meva agenda i i et donaré una llista completa després de l’esmorzar.[3] »

Aquesta rèplica, considerada com arriscada pels censors de l'època, va ser suprimida en les versions de la pel·lícula projectades als Estats Units.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. Un esperit burleta (en català). esadir.cat. 
  2. «Blithe Spirit» (en anglès). The New York Times.
  3. « If you're trying to compile any inventory of my sex life, I feel it only fair to warn you that you've omitted several episodes. I shall consult my diary and give you a complete list after lunch. »

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema