Unió de Geociències Europea
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | societat científica editor en accés obert societat científica | ||||
Indústria | educació terciària | ||||
Camp de treball | ciències de la Terra | ||||
Forma jurídica | associació registrada | ||||
Història | |||||
Reemplaça | Societat Europea de Geofísica Unió Europea de Geociències | ||||
Creació | setembre 2002: causat per Fusió empresarial | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Informationsdienst Wissenschaft | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Lloc web | egu.eu | ||||
La Unió de Geociències Europea (EGU, European Geosciences Union en anglès) és una unió internacional sense ànim de lucre amb l'objectiu de promoure les ciències de la Terra, planetàries i espacials. L'organització té la seu a Múnic (Alemanya). L'organització està oberta a persones o associacions que es s'hi dediquen professionalment, incloent-hi investigadors jubiltats i estudiants.[1]
L'EGU publica setze revistes científiques d'accés obert en línia[2] així com és la responsable de l'organització de tot un seguit de reunions temàtiques, activitats educatives o de divulgació. L'activitat més destacada que organitza és l'Assemblea General de l'EGU, una conferència anual que reuneix a més d'11.000 científics de tot el món. Les sessions de la reunió cobreixen una àmplia gamma de temes, incloent-hi la vulcanologia, l'exploració planetària, l'estructura interna de la Terra i l'atmosfera, el Canvi Climàtic i les energies renovables.
L'EGU té 22 divisions científiques que reflecteixen el caràcter interdisciplinari de l'organització.[3]
Història
[modifica]L'EGU va ser creada per la fusió de la Societat Geofísica Europea i la Unió Europea de Geociències el 7 de setembre de 2002 a l'Hotel Platzl de Múnic (Alemanya), on les juntes directives d'ambdues organitzacions varen signar la creació de la nova associació.[4] El procés final de fusió entre les dues organitzacions va completar-se el 31 de desembre de 2003.[5]
Premis
[modifica]L'EGU concedeix una sèrie de premis anuals a mode de medalles per tal de reconèixer èxits científics en els camps de les ciències de la Terra, planetàries i de l'espai:[6]
- la medalla d'Arthur Holmes per a les ciències de la litosfera
- la medalla d'Alfred Wegener, per a les ciències oceàniques, hidrològiques i atmosfèriques
- la medalla de Jean Dominique Cassini, per a les ciències planetàries i espacials
- la medalla d'Alexander von Humboldt per als científics de països en vies de desenvolupament (amb especial èmfasi a l'Amèrica Llatina i l'Àfrica), que han assolit un excepcional prestigi internacional en les ciències de la Terra, planetàries i de l'espai.
A més, hi ha quatre premis Arne Richter per a joves investigadors excel·lents.
Finalment, l'EGU concedeix 29 medalles més específiques per a científics excel·lents, els quals són seleccionats per haver participat de manera destacada amb els seus treballs en les diferents reunions, congressos o assemblees sectorials que organitza anualment l'EGU.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Joan Masó escollit nou president de la secció Earth and Space Science Informatics (ESSI) de la EGU». Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, 19-12-2012. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «EGU Open Access Peer-Reviewed Journals». European Geosciences Union. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «EGU Scientific Divisions and Division Presidents». Homepage. European Geosciences Union. Arxivat de l'original el 2019-04-10. [Consulta: 7 abril 2017].
- ↑ «GeoQ, issue 4: Articles». EGU Newsletter. European Geosciences Union.
- ↑ «EGU Historial Highlights». Homepage. European Geosciences Union. [Consulta: 7 abril 2017].
- ↑ «EGU Awards and Medals». Homepage. European Geosciences Union. [Consulta: 7 abril 2017].
- ↑ «List of EGU Awards and Medals». Homepage. European Geosciences Union. Arxivat de l'original el 2017-04-05. [Consulta: 7 abril 2017].