Unveiling a parallel: a romance (1893)
(en) Unveiling a Parallel: A Romance (1893)  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Alice Ilgenfritz Jones Ella Robinson Merchant |
| Llengua | anglès |
| Publicació | Estats Units d'Amèrica, 1893 |
| Editorial | Arena Publishing Co. (en)  |
| Dades i xifres | |
| Gènere | ciència-ficció feminista, novel·la utòpica i novel·la de ciència-ficció |
| Nombre de pàgines | 269 |
| Altres | |
| OCLC | 16832388 |
Descobrint un món paral·lel: un romanç, novel·la de ciència-ficció publicada al 1893[1] per Dues dones d'Occident posteriorment identificades com les escriptores Alice Ilgenfritz Jones i Ella Merchant de Cedar Rapids, Iowa.
Alice Ilgenfritz Jones (1846-1905) va publicar altres novel·les com: High Water Mark (1879), Beatriz de Bayou Têche (1895) i El Cavaller de Sant Denis (1900). També va escriure relats curts de ficció i obres d'assaig de viatges durant la seva carrera.
Ella Merchant (1857-n.c.) és una figura més desconeguda.
Context de l'obra[modifica]
La novel·la és una de les nombroses utopies que van caracteritzar els segles XIX[2] i XX.[3] Durant aquesta època, els temes i enfocaments feministes desenvolupats en societats alternatives a la literatura especulativa, van ser significatius.[4]
Les dones escriptores típicament defensaven causes i valors feministes, com a la novel·la Mizora de Mary Lane i a Nova Amazonia de Elizabeth B. Corbett però també hi havia excepcions, dones conservadores que usaven la ficció especulativa per argumentar en contra dels plantejaments feministes com en Anna Bowman Dodd a La República del Futur (1887)
Jones i Merchant es van diferenciar d'altres novel·listes feministes de la seva generació[5] com Corbett i Lane en triar un protagonista principal home, en lloc d'una dona. Elles volien fer una sàtira de la seva pròpia societat i van crear les societats a Mart molt similars a les de la Terra i els seus habitants molt semblants als éssers humans.
Argument i estructura[modifica]
Aquesta novel·la s'estructura en XI capítols:
I. Una relació destacada.[modifica]
El seu protagonista, que a la vegada és el narrador de la història, és un ciutadà nord-americà que arriba al planeta Mart en un avió.[6] El viatger visita dues societats marcianes diferents però en ambdues hi ha igualtat entre gèneres.
El viatger anònim quan arriba s'allotja a la ciutat de Thursia amb un astrònom anomenat Severnius. El nou vingut aprofita per conèixer millor la nova societat i aprendre l'idioma. Severnius actuarà com guia seu a la societat paleveriana amb la seva germana Elodia.
Paleveria, un país ubicat al sur de Mart, és un estat republicà, capitalista i amb divisió de classes. El poble és vegetarià (mengen fruita, cereals, liquats però no carn) i els ciutadans es vesteixen amb robes lleugeres i soltes. Entre els aristòcrates, les cases tenen un estil palatí amb pisos de marbre, frescs a les parets, estàtues i penjolls de seda a les finestres.
Severnius pregunta al protagonista coses de la Terra, i a él li costa donar explicacions lògiques sobre molts costums terrenals, principalment sobre les distincions entre els gèneres. Les dones de Paleveria poden votar, ocupar càrrecs polítics i dirigir empreses. Una realitat força diferent a la de la Terra, on tot això no és possible per les dones, encara considerades com "àngels de la llar".
II. Una dona ; III. L'anuari de les Aurores ; IV. Elodia ; V. El vaporizador[modifica]
El personatge d'Elodia representa una dona lliure, independent i amb forts vincles amb la comunitat. A més a més és la líder [7] de la seva fraternitat de dones, Les Aurores. Treballa com banquera e inversora de capitals i va rebre una bona formació al si d'una família burgesa amb una mare científica i un pare banquer.
"Suposo que han perdut la facultat de la qual vostè diu que manquen, la facultat que fa a la gent responsable, pel desús. He vist el mateix als països de l'altre costat del nostre planeta, on les races han estat mantingudes com a esclaves durant diversos segles. No semblen tenir nocions sobre els drets personals, o les llibertats, quant a si mateixos, ni cap inclinació en aquest sentit. Sempre em va semblar la característica més penosa de la seva condició, que ells i tots els altres ho acceptessin com una cosa natural, com si fos una llei de la naturalesa. En lloc de força i orgull, els ha arribat una paciència muda, o una aquiescència inqüestionable com la de les persones nascudes cegues. ¿Són feliços les teves dones?" [8]
VI. El jardí del cupido.[modifica]
A Paleveria les dones poden tenir relacions amb prostituts masculins si volen, així com tomar la iniciativa i proposar matrimoni als homes. A Fambresco, una ciutat propera, les dones a més a més participen en combats de lluita lliure. El protagonista es queda consternat al ver-les. Elodia ho condemna però també condemna la resta de combats que es fan entre dues persones (rebutja la violència). El viatger ho accepta com una cosa natural pels homes.
VII. Nous amics.[modifica]
El protagonista i l'Elodia anaren de visita al nord, a Caskia, on coneix a la parella d'en Calypso i la Clytia, junt a l'Ariadne.
VIII. Una xerrada amb l'Elodia[modifica]
El protagonista aviat s'enamora d'Elodia però es sorprèn molt dels seus hàbits "alliberats": beu alcohol, "fuma" una mixtura de herbes relaxants (valeriana) amb vaporitzador, va tenir relacions amb homes i té una filla petita de sis anys.
IX. Excursió cap a l nord.[modifica]
El narrador surt de visita cap al nord del planeta Mart, a Caskia. A la ciutat de Lunismar, el viatger es queda amb el matrimoni de Clytia i Calypso amb els seus fills Freya i Eurídice. Amb els passeja per les cascades d'Eudosa i gaudeixen de les vistes des de l'observatori astronòmic.
Aquest país té un ordre social i econòmic més cooperatiu i igualitari que Paleveria. La seva gent, amb una ètica espiritual molt marcada, desenvolupen dia a dia qualitats intel·lectuals i artístiques que fa que siguin amables, afectuosos i generosos.[9]
Caskia s'acosta a una mena d'utopia maquinista; els treballs més físics (minería i extracció de pedres precioses) han sigut reduïts amb màquines que fan més lleugera la feina:
...la lluita més dura que els nostres progenitors van tenir, va ser la de superar (...) la cobdícia de la riquesa (...) Van començar a adonar-se, fa generacions, que Mart era prou ric com per mantenir a tots els seus ciutadans còmodament i fins i tot amb luxes; que ningú havia de passar gana, anar nú o no tenir casa, i que posseir més era vanitat i avarícia. I com ells, constantment, van buscar els recursos de la terra -per a la reducció de la mà d'obra i l'augment de la salut- i això mateix van "buscar" a dins de si mateixos, les qualitats corresponents a la prosperitat: la generositat i la fraternitat [10]
. El temps que guanyen ho fan servir en ajudar els altres i compartir-ho amb la família i els amics. Els plantejaments capitalistes s'han esborrat de la societat així com els de classe:
...en tot el temps que vaig passar en Caskia, mai vaig veure a un home, dona o nen, el delit (...) que la seva gratificació significava l'amarg desarrelament d'un altre. La pregunta entre Tu i jo sempre es va resoldre a favor de Tu. I cap barrera de raça, nacionalitat, naixement o posició va afectar aquest principi universal.[11]
X. El Mestre[modifica]
Allà també coneix a un venerat mestre anomenat The Master i tot dos parlen de l'organització social a Caskia:
La Llei s'estableix en cada consciència individual, i descansa amb seguretat en el respecte a si mateix.[12]
El narrador parla amb l'Ariadne que treballa com a mestra a Caskia i tot dos aprofiten per intercanviar visions i plantejaments del sistema educatiu a les seves respectives societats.
XI. Una comparació[modifica]
El narrador es retroba amb The Master i els dos tenen una llarga conversa teològica. Abans de tornar cap a la Terra, a Amèrica, el nostre viatger passarà una romàntica vetllada amb l'Ariadne a l'observatori.
Vegeu també[modifica]
- Ginecotopia: Història de les Societats Feministes a la ficció literària
- The Blazing World. Utopia escrita en 1666.
- New Amazonia: A Foretaste of the Future (1889). Utopia escrita en 1889
- Autores de ciència-ficció feminista
Referències[modifica]
- ↑ "Two Women, of the West". Unveiling a Parallel (en anglès). Boston: Arena Publishing Co, 1983.
- ↑ Jean Pfaelzer, The Utopian Novel in America, 1886–1896: The Politics of Form, Pittsburgh, University of Pittsburgh Press, 1984.
- ↑ Beaumont, Matthew. Utopia Ltd.: Ideologies of Social Dreaming in England (1870–1900). Brill Academic Publishers, 2005.
- ↑ Turner, Osie. Feminist Sci-Fi: An Anthology (en anglès). The Forlorn Press, 2013, p. 811. ISBN 1520383924.
- ↑ Bleiler, Everett Franklin & Bleiler, Richard. Science-Fiction: The Early Years. Kent State University Press, 1990; p. 753.
- ↑ Aquest terme es va originar a França al 1879 i aquesta novel·la va proporcionar un dels primers usos de la paraula en anglès. A: William Shepard Walsh, A Handy Book of Curious Information, Philadelphia, J. B. Lippincott, 1913; p. 14.
- ↑ Hechicera Suprema de la 1ª Ordre de les Aurores.
- ↑ Severnius, parla dels drets de les dones a les respectives societats com replica al protagonista. Capítol II, pp.54-55.
- ↑ Romaine, Suzanne. Communicating Gender, Londres, Lawrence Erlbaum Associates, 1998. (pàg. 331-2)
- ↑ Parlament d'en Calypso al Capítol IX.p.207
- ↑ Reflexió del viatger de la Terra, capítol IX, p.210.
- ↑ Parlament d'en Master. Capítol X, p.229
Enllaços externs[modifica]
- Obra original en anglès a l'Internet Archive
- Unveiling a Parallel accessible en xarxa
- Una altra versió de l'obra