Urraca bint Abd-Al·lah
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Abans de 917  |
| Mort | Després de 925 |
| Reina consort de Lleó | |
| 924 – 925 ← Sança Sanxes – Ònnega Sanxes → | |
| Reina consort d'Astúries | |
| 917 – 925 ← Nunilona Ximena | |
| Família | |
| Família | Banu Qassi |
| Cònjuge | Fruela II d'Astúries (917–925) |
| Pare | Abd Allah ibn Muhammad al-Qasawi |
| Parents | Llop ibn Muhàmmad, oncle |
Urraca bint Abd-Al·lah (Tudela, segle x) va ser una noble de la família muladí Banu Qassi, reina consort d'Astúries (917-925) i de Lleó (924-925) pel seu matrimoni amb Fruela II.
Gràcies a textos musulmans es coneix el seu origen. Urraca va ser filla d'Abd-Al·lah ibn Muhàmmad (mort el 915), valí de Tudela i membre de la dinastia Banu Qassi, família muladí d'origen hispanorromà que governava la zona de la vall de l'Ebre.[1] Segona muller de Fruela II,[2] per aquest matrimoni va esdevenir reina consort d'Astúries i, més tard, de forma molt breu reina de Lleó,[3] a causa de la mort del seu marit, probablement a resultes de la lepra que patia.[2][4] Està documentada com a tal en la documentació, anomenada Urraca regina, a partir del 8 de gener de 917.[1] Amb tot, apareix sobretot en diplomes del monestir de Pardomino l'any 925.[5]
Va tenir almenys dos fills, Ordoni i Ramir, ambdós cegats el 932 i tancats al monestir de Ruiforco.[6]
Jaime de Salazar y Acha la identifica amb una altra Urraca que va ser muller de Ramir, germà menor de Fruela II, d'acord amb un document de 23 de setembre de 926 i dues escriptures d'Arlanza de 929, basant-se en el fet de l'estranyesa del seu nom, gens comú en aquella època al regne de Lleó, atès que el seu origen basconavarrès. Per tant, segons aquest autor, a l'any següent de la mort de Fruela, Urraca s'hauria casat amb un germà menor del rei, una pràctica que era comuna a l'època.[6].
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Salazar y Acha, 2007, p. 31.
- ↑ 2,0 2,1 Flórez, 1770, p. 92.
- ↑ Álvarez Álvarez, César. «Fruela II» (en castellà). Diccionario Biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ García-Osuna y Rodríguez, 2008, p. 28.
- ↑ García-Osuna y Rodríguez, 2008, p. 27.
- ↑ 6,0 6,1 Salazar y Acha, 2007, p. 32.
Bibliografia
[modifica]- Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas. vol. 1. Madrid: Antonio Marín, 1770.
- García-Osuna y Rodríguez, José María Manuel «El astur rey de León Fruela II Adefónsiz "el Leproso"». Argutorio, núm. 20, 2008, pàg. 25-28.
- Salazar y Acha, Jaime de «Urraca. Un nombre egregio en la onomástica altomedieval». En la España medieval, 2007, pàg. 29-47.