Llista de consorts reials de Lleó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Llista de monarques consorts de Lleó)

La llista de consorts reials de Lleó conté els consorts dels monarques del regne de Lleó (910-1230). Abasta des del regnat de Garcia I, primer rei després del repartiment del regne d'Astúries entre els fills d'Alfons III, fins a la unió amb el regne de Castella en la persona de Ferran III de Castella a través del matrimoni d'Alfons IX de Lleó i Berenguera de Castella.

Nom Període Rei Nota Ref.
Dinastia asturlleonesa
Nuna Muñoz 910-914 Garcia I [1][2]
Elvira Menéndez 914-921 Ordoni II [3][4]
Aragonta González 922-923 Repudiada. [5][6]
Sança de Pamplona 923-924 [7][8][9]
Urraca bint Abd-Al·lah 924-925 Fruela II [10][11][12]
Ònnega de Pamplona 925-931 Alfons IV [13][14]
Adossenda Gutiérrez 931 Ramir II Parenta del monarca. Repudiada el 931. [15][16]
Urraca Sanxes 933-951 Hom l'ha anomenada també Teresa. [17][18]
Urraca Fernández 951-956 Ordoni III Casada després amb Sanç II Abarca. [19][20][21]
958-960 Ordoni IV
Teresa Ansúrez 960-966 Sanç I [22][23][21]
Sança Gómez 980-984 Ramir III [24][21]
Velasquita Ramírez 985-989 Beremund II Repudiada. [25][26][21]
Elvira Garcia 992-999 [27][21]
Elvira Menéndez 1010-1022 Alfons V [21][28][29]
Urraca Garcés 1023-1028 [21][30][31]
Ximena Sanxes 1034-1037 Beremund III [32][33]
Dinastia Ximena
Ferran I de Lleó 1037-1065 Sança No va ser sols consort, sinó rei iure uxoris de Lleó. [21][34][35]
Alberta 1072 Sanç II Primera reina consort de Castella. Es desconeixen origen i filiació. [36][37]
Agnès d'Aquitània 1074-1078 Alfons VI [38][39]
Constança de Borgonya 1079-1093 [40][39]
Berta 1095-1099 [41][39]
Isabel 1099-1107 Princesa musulmana que havia mantingut relacions abans amb Alfons VI. [42][39]
Beatriu 1108-1109 [43][44]
Alfons I d'Aragó 1109-1114 Urraca I [45][46]
Berenguera de Barcelona 1128-1149 Alfons VII [47][48]
Riquilda de Polònia 1152-1157 [49][50]
Urraca de Portugal 1165-1175 Ferran II [51][52]
Teresa Fernández de Traba 1178-1180 [53][52]
Urraca López de Haro 1187-1880 [54][55][52]
Teresa de Portugal 1191-1194 Alfons IX [56][57]
Berenguera de Castella 1197-1204 Reina de Castella. Els regnes s'uneixen definitivament en el seu fill Ferran III. [58][57]
Unió definitiva dels regnes de Lleó i Castella

Referències[modifica]

  1. ↑ Flórez, 1790, p. 77-79.
  2. ↑ Álvarez Álvarez, César. «García I» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2020].
  3. ↑ Flórez, 1790, p. 79-84.
  4. ↑ Sáez, 1948, p. 20, 28-31.
  5. ↑ Flórez, 1790, p. 85-87.
  6. ↑ Torres Sevilla-Quiñones, Margarita. «Aragonta González» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història.
  7. ↑ Flórez, 1790, p. 87-89.
  8. ↑ Torres Sevilla, Margarita. «Sancha Sánchez» (en castellà). Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 novembre 2020].
  9. ↑ «Sancha Sánchez» (en castellà). Fundación Caja Navarra. [Consulta: 29 desembre 2020].
  10. ↑ Flórez, 1790, p. 92-93.
  11. ↑ Salazar y Acha, 2007, p. 31.
  12. ↑ Álvarez Álvarez, César. «Fruela II» (en castellà). Diccionario Biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 22 octubre 2020].
  13. ↑ Flórez, 1790, p. 93-94.
  14. ↑ Álvarez Álvarez, César. «Ónneca Sánchez» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2020].
  15. ↑ Álvarez Álvarez, César. «Adosinda Gutiérrez» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2020].
  16. ↑ Martínez Díez, 2005, p. 401-402.
  17. ↑ Flórez, 1790, p. 99-106.
  18. ↑ Salazar y Acha, 2007, p. 34.
  19. ↑ Flórez, 1790, p. 107-111.
  20. ↑ Salazar y Acha, 2007, p. 35.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 21,6 21,7 Martínez Díez, 2005, p. 228.
  22. ↑ Flórez, 1790, p. 113-117.
  23. ↑ Díez Canseco, 1844, p. 533-534.
  24. ↑ Torres Sevilla-Quiñones, Margarita. «Sancha Gómez» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2020].
  25. ↑ Flórez, 1790, p. 120-126.
  26. ↑ Salazar y Acha, Jaime de. «Velasquita» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2020].
  27. ↑ Flórez, 1790, p. 127-133.
  28. ↑ Fernández del Pozo, José María. «Elvira Menéndez» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2020].
  29. ↑ Flórez, 1790, p. 135-138.
  30. ↑ Salazar y Acha, 2007, p. 39.
  31. ↑ Fernández del Pozo, José María. «Urraca Garcés» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2020].
  32. ↑ Flórez, 1790, p. 138-141.
  33. ↑ Fernández del Pozo, José María. «Jimena Sánchez» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2020].
  34. ↑ Klinka, Emmanuelle «Sancha, infanta y reina de León». e-Spania: revue interdisciplinaire d'études hispaniques médiévales et modernes, núm. 5, 2008.
  35. ↑ Asensio García, Diego «Imago Mulierium. La representación femenina en la miniatura cartularia de los siglos XII y XIII». XLIII Semana de Estudios Medievales Estella-Lizarra. El acceso al trono: concepción y ritualización, 2016, pàg. 312-313.
  36. ↑ Flórez, 1790, p. 157-159.
  37. ↑ Martínez Díez, Gonzalo. «Alberta» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2020].
  38. ↑ Flórez, 1790, p. 164-167.
  39. ↑ 39,0 39,1 39,2 39,3 Martínez Díez, Gonzalo. «Alfonso VI» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2020].
  40. ↑ Flórez, 1790, p. 168-175.
  41. ↑ Flórez, 1790, p. 176-178.
  42. ↑ Flórez, 1790, p. 179-182.
  43. ↑ Flórez, 1790, p. 182-185.
  44. ↑ Gambra Gutiérrez, Andrés. «Beatriz» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Real Academia de la Historia. [Consulta: 6 abril 2024].
  45. ↑ «Urraca» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. Fundación Bernardo Estornés Lasa. [Consulta: 29 desembre 2020].
  46. ↑ Flórez, 1790, p. 231-271.
  47. ↑ «Berenguera de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 desembre 2020].
  48. ↑ Flórez, 1790, p. 280-290.
  49. ↑ Flórez, 1790, p. 291-301.
  50. ↑ «Riquilda de Polonia» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 30 desembre 2020].
  51. ↑ Flórez, 1790, p. 318-326.
  52. ↑ 52,0 52,1 52,2 Recuero Astray, Manuel. «Fernando II de León» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 30 desembre 2020].
  53. ↑ Flórez, 1790, p. 326-332.
  54. ↑ Flórez, 1790, p. 332-336.
  55. ↑ Recuero Astray, Manuel. «Urraca López de Haro» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 30 desembre 2020].
  56. ↑ Flórez, 1790, p. 336-349.
  57. ↑ 57,0 57,1 Cavero Domínguez, Gregoria. «Alfonso IX» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 30 desembre 2020].
  58. ↑ Flórez, 1790, p. 350-378.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_consorts_reials_de_Lleó&oldid=33395753»