Urraca de Castella i Lleó
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Urraca Alfonso  1133 Peḷḷuno (província d'Astúries) |
| Mort | 1179 (45/46 anys) Palència (Espanya) |
| Sepultura | Chapel of the Sagrario, Cathedral of Palencia (en)  |
 King of Artaxoa (en) | |
| 1144 – 1153 – Sanç III de Castella → | |
| Consort de Navarra | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Altres | |
| Títol | Reina consort de Pamplona |
| Família | Anscarici |
| Cònjuge | Garcia Ramires de Pamplona Alvaro Rodriguez de Tovar |
| Fills | Sancha de Navarra (  ) Garcia Ramires de PamplonaFernan Alvarez de Tovar ( ) Alvaro Rodriguez de Tovar |
| Pares | Alfons VII de Lleó i Gontrodo Petri |
| Germans | Constança de León i de Barcelona Sança de Castella i de Polònia Sança de Castella i de Barcelona Estefania Alfons de Castella Sanç III de Castella Ferran II de Lleó Alfons de Castella Ferran de Castella Garcia de Castella |
  | |
Urraca de Castella i Lleó (Pelúgano, Ayer (Astúries), 1133, 1189) fou Reina de Navarra, filla bastarda d'Alfons VII de Castella i d'una dama asturiana nomenada Gontrada Pérez, filla del comte Pedro Díaz.
Després de la llarga guerra entre el Regne de Castella i el Regne d'Aragó, d'una banda, i Navarra de l'altra, el 1140 es signà la pau, convenint-se com a garantia d'aquesta l'enllaç entre Blanca Garcés de Navarra, filla del rei de Navarra, i Sanç de Castella hereu de Castella. Això no obstant, continuà la guerra amb Aragó, però es signà la pau amb Castella amb la boda d'Urraca amb Garcia Ramires, rei de Navarra 1144, pactant-se per a fi una treva amb Aragó el 1146.
El 1147 Garcia acompanyà al seu sogre al setge d'Almeria i més tard al de Còrdova, morint el 1150 a conseqüència d'un accident de caça. Urraca fou nomenada pel seu pare governadora d'Astúries, on portà a bona fi belles construccions, tornant després a Castella per a contraure un nou matrimoni amb el cavaller de Palència Alvaro Rodríguez.
Morta Urraca en la data indicada, fou enterrada a la catedral de Palència, i el 1552 es va trobar intacte el seu cos, en ser restaurada una capella, i va ser traslladat a la capella del sagrari de la mateixa catedral.
El 1865, obert de nou el sepulcre, també es trobà en perfecte estat la conservació del cadàver, que actualment està en la Catedral de Palència.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Tom núm. 65. pàg. 1505 ISBN 84-239-4565-0