Vés al contingut

Usuari:Sofiasab12

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Darevskia valentini.

Draveskia valentini, també coneguda com llangardaix de roca Caucasia o llangardaix de valentino, és una espècie de llangardaix dins de la família Lacertidae. Les espècies natives es troben al sud-est d'Europa i a l'oest d'Àsia i va ser descrit per primera vegada per Boettger l'any 1892.[1]

Aquest llangardaix té adaptacions morfològiques i ecològiques que li permeten ser actius en hàbitats elevats de baixes temperatures.[2] D. valentini és una espècie diürna y ovípar.[3]

Etimologia

[modifica]

El nom específic, valentini, és en honor al naturalista Jean Valentin (1868-1898), que va estar associat amb el Naturmuseum Senckenberg.

Descripció:

[modifica]

Draveskia valentini és una espècie de llangardaix relativament gran (poden arribar a mesurar fins a 77 milímetres). Curiosament, en aquesta espècie, les femelles tenen un cos de mida més gran que els mascles. S'ha vist que fins el 4t hivern, mascles i femelles tenen una mida similar però, a partir del cinquè hivern, el creixement dels mascles s'alenteix mentre que les femelles segueixen mantenint mateix ritme. A més, també s'ha vist que les femelles acostumen a arribar edats superiors, en alguns estudis s'ha observat que pocs mascles sobreviuen més enllà del seu sisè hivern. No obstant, s'han observat organismes dels dos sexes que han arribat a l'edat de 9 anys.[2]

Prendre el Sol és una activitat molt important per Darevskia valentini ja que li permet arribar a una temperatura corporal òptima (31-32ºC) per tal de poder dur a terme diferents activitats.[2]

Formació òssia (a mig fer):

[modifica]
  • Plaques ventrals de forma rectangular amb marges posteriors quasi rectilinis.
  • Coll no serrat.
  • Dorsals llises: 41-53 al llarg de la meitat del cos.
  • Postnasal únic
  • Filera de grànuls (generalment incompleta, rarament completa o absent) que separen ossos supraoculars y supraciliars:
    • 21-29 gulars.
    • 4-22 femorals a cada costat.
  • 4-5 femorals petits, 16-18 tibials petits
  • 24-28 escates laminars sota el quart dit, 1-4 escates temporals entre el massetèric i el timpà, 0-2 escates entre el massetèric i el primer supratemporal (0-2), i 16-24 escates marginals al llarg de 10 files ventrals.[4]

Patró de colors

[modifica]
  • El color de la part dorsal del cos verd groguenc, groc oliva, verd brillant o marró verdós.
  • La franja occipital conté taques negres o marrons irregulars.
  • Tenen unes línies parietals estretes del color de fons bordejades per la línia occipital central. Aquestes s'estenen des del terç dorsal fins a la cua.
  • Les línies temporals amples, negres o marró fosques, contenen 1-3 files de taques rodones que tenen un color blavós en la zona postaxial.
  • El cap té taques i punts negres irregulars.
  • Durant l'època de cria, el ventre, coll i cap d'ambdós sexes adquireixen un color taronjós groguenc brillant i les files laterals extremes dels mascles adquireixen un color brillant o blau clar.
A. Group of small scales between the central temporal and tympanum shields (indicated by arrow); B. Single or sometimes double enlarged pre-anal scale (indicated by arrow). Photos by M. Arakelyan and F. Danielyan.
Característiques distintives d'un individu mascle de l'espècie D. valentini.

Taxonomia

[modifica]

(posar en la taula) Se encuentra dentro del reino Animalia, en el Filo Chordata, subfilo Vertebrata, clase Reptilia, orden Squamata, suborden Sauria, familia Lacertidae, subfamilia Lacertinae, género Darevskia.

Subespècies

[modifica]

Es reconeixen tres subespècies com a vàlides, inclosa la subespècia nominotípica: [5]

Hàbitat

[modifica]

Darevskia valentini sol viure en prats que es troben a 1900-3100 metres respecte el nivell del mar. El seu hàbitat natural sol consistir en àrees rocoses, praderes i matolls amb una temperatura estable més aviat freda.[2]

Zona geográfica

[modifica]
Mapa de distribució geogràfica de D. Valentini

Aquesta espècie es localitza, principalment al nord d'Armenia, est de Turquia (Kars Plateau, montaña Cilo-Sat), sud de la República de Geòrgia i al nord de l'Iran.[2]

És possible que hagi sigut introduïda a Ohio, Estats Units.[2]

Estabilitat poblacional

[modifica]

A la major part de la seva distribució, es poden trobar entre 9-25 animals per quilòmetre quadrat (km²).

És localment abundant, però fragmentada en altituds superiors.[2]

Dieta

[modifica]

Aquest llangardaix és, principalment, insectívor. Tot i això, en algunes ocasions s'ha vist que aquesta espècie també pot menjar una petita quantitat de vegetació.[2]

Per tant, aquests llangardaixos generalment s'alimenten d'escarabats i mosques. No obstant, també s'ha vist que poden arribar a alimentar-se, en menor quantitat, d'Himenòpters, Lepidòpters i Aràneus.[2]

Reproducció:

[modifica]

El període d'emparellament de Darevskia valentini va des de principis d'abril fins a principis de Juny. Per tant, el període d'ovopositar comença a finals de juny i dura fins a finals d'agost ja que l'embaràs.[2]

Referències:

[modifica]
  1. «Darevskia valentini». [Consulta: 24 novembre 2022].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Galoyan, Eduard; Bolshakova, Alisa; Abrahamyan, Manush; Petrosyan, Ruzanna; Komarova, Valeria «Natural history of Valentin’s rock lizard (Darevskia valentini) in Armenia». Zoological Research, 40, 4, 18-07-2019, pàg. 277–292. DOI: 10.24272/j.issn.2095-8137.2019.036. ISSN: 2095-8137. PMC: 6680121. PMID: 31310063.
  3. «Darevskia valentini» (en anglès). Falta indicar la publicació, 03-03-2021.
  4. «Herpetological Review» (en anglès americà), 08-11-2016. [Consulta: 17 novembre 2022].
  5. «The Reptile Database». [Consulta: 24 novembre 2022].