Usuària:Amanidadetaronja/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Amanidadetaronja. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Reforma Eugènica de l'avortament de Catalunya, 1937
La Reforma Eugènic de l'Avortament va ser aprovada per decret de la Generalitat de Catalunya el 25 de desembre de 1936, i publicada el 9 de gener de 1937 a el Diari Oficial de la Generalitat, el Decret va ser signat pel conseller en cap (primer ministre),Josep Tarradellas i Joan, i pels consellers de Sanitat i Assistència Social i Justícia, Pere Herrera, de la CNT i Rafael Vidiella, d'UGT. Amb l'aprovació d'aquesta llei Catalunya es posava a l'avantguarda europea en la legislació sobre l'avortament.
Història de la llei
[modifica]La Constitució republicana va ser la primera i suprema norma legal, que va consagrar el principi d'igualtat de l'home i la dona davant la llei. L'article 25 de la Constitució de 1931 declarava que el sexe no podia ser fonament de privilegi jurídic, en aquesta línia li seguien dos articles més, l'article 40 tractava de l'admissió de tots ciutadans, sense distinció de sexe, en les ocupacions i càrrecs públics, i l'article 46 que assenyalava l'obligació de l'Estat de regular el treball de el goverles dones i protegir la maternitat. Però el govern de la Republica va mantenir tipificat l’avortament com delicte, no així el govern de de la Generalitat de Catalunya es va desmarcar dels postulats de amb l’aprovació, per decret, de la llei de Reforma Eugenèsica de l’Avortament el 25 de desembre de 1936. L'entrada en vigor del decret es va accelerar com a conseqüència de l'inici de la guerra civil.
La llei s'inscrivia dins de les mesures de reforma sanitària que el Govern autònom català havia engegat des de la proclamació de Segona República. La Conselleria de Sanitat i Assistència va declarar una guerra total contra determinades malalties com eren les de transmissió sexual, la lluita antivenerea antituberculosa, antileprosa, antipaludica, antirrabica, antivaricosa entre d’altres.
El decret català que va a legalitzar la interrupció artificial de l'embaràs pas a tenir en compte, causes terapèutiques (malaltia física o mental de la mare que contradicase el part), motivacions eugenèsiques (tares que poguessin transmetre's), factors neomalthusianos ( desig conscient de limitació voluntària de la natalitat) i raons sentimentals o ètiques (maternitat no desitjada per la mare per causes d'ordre amorós o sentimental). La nova legislació reconeixia el dret de la dona a l’avortament voluntari i incorporà la interrupció artificial de l’embaràs en el Servei Sanitari de la Generalitat. L’autor d’aquesta primera llei sobre la interrupció voluntària de l’embaràs fou el doctor Fèlix Martí Ibáñez.
Félix Martí Ibáñez(1911-1972) metge i sexòleg afiliat a la CNT, fou l’autor de la primera llei de l’avortament a Catalunya, així com pioner en abordar la sexologia a la dècada dels anys 30. Va ser director general de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya, des d’aquest càrrec va impulsar la reorganització dels serveis sanitaris a Catalunya, engegant un nou sistema de medicina social i preventiva. Entre els seus projectes, destaca la creació de deslliuradors per a prostitutes, de centres d’Informació sexual per a joves i un Institut de Ciències Sexuals. L’any 1937 fou nomenat sotssecretari de Sanitat del Govern de la Republica.
A la ciutat de Barcelona es va autoritzar la interrupció de l'embaràs a la Casa de la Maternitat, a l'Hospital a general de Catalunya ( Hospital de Sant Pau), a l'Hospital Clínic i a l'hospital Cardenal.
Decret de 1937
[modifica]Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.-Núm.9.-Dissabte, 9 gener 1937
PRESIDÈNCIA
DECRET:
La reforma eugènica que representa una de les majors conquistes revolucionàries en Sanitat, comença el seu pla d'acció mitjançant la incorporació a la legislació sanitària d'un fet fins avui efectuat lluny de tot control científic, a l'ombra i per persones incompetents i que des d'aquest moment adquereix categoria biològica i social, com és l'avortament. La finalitat primordial que es persegueix, és la de facilitar al poble treballardor una manera segura i exempta de perill de regular la natalitat, quan existeixin causes poderoses, sentimental, eugèniques o terapèutiques que exigeixen la interrupció artificial de l'embaràs.
Durant molt de temps l'avortament ha estat practicat per elements desaprensius que han especulat amb les necessitats proletàries de limitar la profilitat en determinats casos. Cal acabar amb l’oprobi, dels avortaments clandestins, font de mortalitat maternal, perquè la interrupció de l’embaràs passi a ésser un instrument al Server dels interesaos de la raça i efectuat per aquells que tingui solvencia científica i autorització legal per a fer-ho.
Per tot l’exposat, a proposta dels Consellers de Sanitat i Assistència Social i de Justícia I d’acord amb el Consell,
Art.1r. Queda autoritzada la interrupció artificial de l’embaràs , efectuada en els Hospitals, Clíniques i Institucions Sanitàries depenents de la Generalitat de Catalunya, en els quals estigui organitzat el Server especial per a tal finalitat.
Art.2n. Es consideraran motius justificats per a la pràctica de l’avortament, les raons d’ordre terapèutic, eugènic o ètic.
Art. 3r. Els casos de sol•licitud d’avortament no terapèutic ni eugenic, s’efectuaran exclusivament a petició de la interesada sense que ningún dels seus familiars o propers puguin presentar després reclamació respecte al resultat de la intervenció.
Art. 4t. No s’efectuarà la interrupció de l’embaràs en els casos que ultrapassin els tres mesos d’aquell, a no ésser que existeixi justificació terapèutica.
Art. 5è. No es permetrà a la mateixa dona la interrupció de l’embaràs, més d’una vegada a l’any, si no existeix causa terapèutica que ho exigeixi.
Art. 6è. A partir dels quinze dies de la publicació del present Decret al DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA es crearan organismes que seran els únics autoritzats oficialment per efectuar la interrupció de l’embaràs artificialment. Aquests organismes seran Dispensaris i Sales anexes als Centres Sanitaris hospitalaris i clínics de Catalunya. Totes les institucions sanitàries compreses dintres d’aquest Decret trametran en el termini abans esmentat a aquesta Conselleria el pla d’organització dels esmentats organismes. En tots els casos en els quals, sense justi-ficació expressa, no es procedeixi a l’organització de les dependències esmentades, s’aplicaran les sancions a què hi hagi lloc.
Art. 7è Per tal d’habilitar els Dispensaris i Sales destinats a la interrupció artificial de l’embaràs, s’utilitzaran locals ja existents dintre de les institucions sanitàries, que reuneixin condicions per a la finalitat a la qual se’ls destina; en cas necessari es demanarà a la Conselleria de Sanitat i Assistència Social autorització per utilitzar nous locals destinats a aquest efecte. El personal facultatiu que integrarà els Dispensaris i Sales per a la interrupció de l’embaràs, serà proposat a la Conselleria de Sanitat pels Consells Directius de cada Institució Sanitària. L’esmentat personal serà seleccionat entre el que actualment figura en els Dispensaris i Sales d’obstetrícia i ginecologia. Aquest personal no tindrà dret a cap remuneració per aquests serveis.
Art. 8è. Únicament podrà un facultatiu no adscrit a les Sales d’interrupció de l’embaràs, practicar aquesta intervenció, quan ho sol•liciti l’embarassada i ho aprovi el Consell responsable de la Sala en la qual hagi d’efectuar-se l’avortament.
Art. 9è. El Conseller de Sanitat i Assistència Social estarà autoritzat per nomenar un delegat responsable a cada Sala o Dispensari destinat a la interrupció de l’embaràs, el qual tindrà una missió fiscalitzadora de control i inspecció, podent, d’acord amb les instruccions rebudes del Conseller de Sanitat i Assistència Social, si és necessari, suspendre o modificar el funcionament d’una Sala o Dispensari.
Art. 10. Per a tota interrupció artificial de l’embaràs practicada en els Dispensaris creats a aquest efecte seran obligatoris els requisits previs següents: a) Fitxa mèdica, psicològica, eugènica i social de totes les dones que sol•licitin que els sigui practicada la interrupció de l’embaràs. El model de la fitxa serà facilitat per circular a tots els Dispensaris creats a l’efecte. b) Reconeixement mèdic previ de la sol•licitant, per tal d’investigar la seva capacitat vital i resistència per a la intervenció.
Art. 11. Els casos en els quals el Consell responsable de cada Dispensari d’interrupció artificial de l’embaràs consideri que la febre o el reconeixement de l’embarassada estableixi una contra indicació per a l’avortament, d’índole mèdic o social, seran elevats a un Consell tècnic, que es crearà per a resoldre aquests assumptes, per la Conselleria de Sanitat i Assistència Social.
Art. 12. Tots els Dispensaris, Clíniques i Sales destinades a la interrupció artificial de l’embaràs, hauran de trametre a la Conselleria de Sanitat i Assistència Social, cada mes, una relació detallada dels casos practicats. Així mateix, els esmentats organismes vindran obligats a portar un servei d’estadística.
Art. 13. A partir de la data de la publicació d’aquest Decret, totes les persones que, privadament, realitzin maniobres avortives, respondran criminalment davant el Tribunal competent de llur actuació; perdent, si són titulars d’una professió sanitària, el dret a exercir-la.
Art. 14. Queda facultat el Conseller de Sanitat i Assistència Social per dictar les disposicions necessàries per al compliment del present Decret.
Barcelona, 25 de desembre de 1936
El Conseller Primer, JOSEP TARRADELLAS
El Conseller de Sanitat i Assistència Social, PERE HERRERA
Referències
[modifica]- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Dissabte, 9 de gener del 1937. http://dogcrepublica.gencat.cat/pdf/republica/1937/19370009.pdf