Usuària:Irenehc96/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Pedagogia Social[modifica]

La pedagogia prové del grec antic paidagogós, és la ciència o l'art que estudia els sabers vinculats a l'educació.[1]

Social, tal com indica el seu nom, és tot allò que està vinculat o relacionat amb la societat.[2]

Per tant, la pedagogia social agafa com a objectiu l'estudi de l'aprenentatge en la seva vessant social, és a dir, és la ciència o la pràctica social que té la funció d'educar de manera igualitària per a la socialització i la reinserció de les persones que estan en risc d'exclusió social.

El paper del pedagog és necessari per desenvolupar normes, mesures i dinàmiques perquè la societat generi coneixements que aquests ofereixin recursos per assolir la llibertat interior de cadascú i d'aquesta manera es pugui dur a terme una resocialització igualitària.[1]

Origen[modifica]

Es va originar a Alemanya, a la segona meitat del segle XIX. Va haver-hi diferents eixos que van contribuir a la seva aparició, ja que es tractava d'una societat sotmesa a forts canvis econòmics, polítics i socials, amb conflictes i guerres que requerien respostes educatives socials perquè bona part de la població estava marginada. Fet que va desencadenar la llibertat de pensament gràcies al desenvolupament industrial i la importància de la dimensió social de l'educació, per resoldre problemes tant comunitaris com individuals. Els ciutadans confiaven en una pedagogia renovada, que contribuís a l'ajuda social i educativa amb la finalitat de millorar la societat.[1]

Precursor: Paul Natorp (1854-1924)[modifica]

Per parlar de pedagogia s'ha de tenir en compte el nom de Paul Natorp, un pensador filosòfic neokantià alemany. El seu pensament es basa en la resolució dels paradigmes socials que s'enfrontava Alamània a l'època compresa entre 1806 a 1871.

Basava el seu principi teòric en la idea que l'educació era social i que tota activitat educadora es realitza sobre la base de la comunitat; on l'individu humà aïllat és una simple abstracció.[3]

Objectiu[modifica]

L'objectiu de la pedagogia social és el mateix que el de la pedagogia general: és la possibilitat d'una realització pràctica que permet a les persones construir el seu propi coneixement.

L'objecte material és l'estudi de la fonamentació, justificació i comprensió de la intervenció pedagògica en els serveis socials, mitjançant els quals es compleixen les funcions bàsiques de la pedagogia social: prevenció, ajuda i reinserció o resocialització.[1]

Funcions del pedagog social[modifica]

El pedagog s'encarrega de dur a terme accions molt concretes amb la finalitat d'aconseguir els objectius que s'ha proposat. Les funcions principals són les següents:

  • S'encarrega d'educar en valors tals com el respecte i la tolerància.
  • Procedeix a dur a terme determinades accions de coordinació perquè puguin aconseguir-se els objectius establerts, en els quals tenen molt a veure diferents grups i formacions.
  • No menys important és el fet que procedeix a dissenyar i a posar en marxa diversos projectes i plans per a aconseguir les seves finalitats.
  • Fonamentalment ha de negociar amb qui treballa per arribar a acords que serveixin per a sortir cap endavant.
  • S'ha de convertir, d'igual manera, en un instrument perquè tingui lloc el canvi tant de les persones amb les quals es treballa com de la societat en general.
  • És vital que sigui una persona no només amb grans qualitats comunicatives sinó també amb la capacitat necessària perquè els qui intervenen en els seus projectes també posin de la seva part i col·laborin.[4]

Àmbits[modifica]

La pedagogia social té diferents àmbits d'intervenció, com poden ser:

  • L'educació familiar i el desenvolupament comunitari
  • L'educació per la integració social
  • L'educació del oci, l'animació i la gestió cultural
  • La intervenció socioeducativa en la família, la infància i la joventut.
  • La intervenció socioeducativa com en persones adultes i grans.
  • La intervenció socioeducativa en la diversitat
  • La intervenció en minories culturals i religioses.
  • L'educació d'adults
  • L'animació socioeconòmica i la formació ocupacional
  • L'educació especialitzada
  • L'animació sociocultural i pedagogia de l'oci
  • L'animació sociocultural (joves, gent gran i famílies)
  • La prevenció i el tractament de toxicomanies i prevenció de la delinqüència juvenil
  • Prevenció de violència familiar i de gènere
  • La pedagogia hospitalària
  • La pedagogia social i l'escola

[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «ORÍGENES DE LA PEDAGOGÍA SOCIAL» (en castellano). [Consulta: 14 maig 2019].
  2. 2,0 2,1 INTERVENCION EN PEDAGOGIA SOCIAL. ESPACIOS Y METODOLOGIA (en castellano). NARCEA, 2009, p. 176. ISBN 8427716230. 
  3. ztgroupcorp. «La Pedagogía Social según la visión de Paul Natorp» (en castellà), 23-07-2013. [Consulta: 29 maig 2019].
  4. Murillo, Bravo «[file:///C:/Users/annab/Downloads/rie75.pdf Pedagogía escolar y social]». Setembre-Desembre 2017, pàg. 230.

Bibliografia[modifica]

• Bravo Murillo (Septiembre-Diciembre 2017). Pedagogía escolar y social. Revista Iberoamericana, 75, 10-100.

• El impulso (23 julio 2013). La Pedagogía Social según la visión de Paul Natorp. 23 julio 2013, de El impulso Sitio web: https://www.elimpulso.com/2013/07/23/la-pedagogia-social-segun-la-vision-de-paul-natorp/

• Liverman Iván Reyes López. (Mayo 2014). ORÍGENES DE LA PEDAGOGÍA SOCIAL. Mayo 2014, de Bogotá D.C. Sitio web: http://repositorio.pedagogica.edu.co/bitstream/handle/20.500.12209/2440/TE-16877.pdf?sequence=1&isAllowed=y

• Maria Luisa Sarrate Capdevila y Maria Ángeles Hernando Sanz. (2009). INTERVENCION EN PEDAGOGIA SOCIAL. ESPACIOS Y METODOLOGIA. Madrid: NARCEA.

• MENDIZABAL, M. (2016). LA PEDAGOGÍA SOCIAL: UNA DISCIPLINA BÁSICA EN LA SOCIEDAD ACTUAL. HOLOS,5 , 52-69.