Usuària:Mar.gpuig/proves/1

La segregació del mercat laboral és l'accés diferencial entre dones i homes a ocupacions i llocs de treball, branques i categories ocupacionals. És un fenòmen fortament condicionat pel simbolisme i els estereotips de gènere. Constitueix un factor determinant de la qualitat de l'ocupació i de la seva evolució, alhora que afecta la relació desigual de dones i homes amb el treball reproductiu, l'oci i la participació ciutadana.

La segregació es manifesta de dues formes diferents: horitzontal i vertical.

Segregació horitzontal

És la distribució no uniforme d’homes i dones en un sector d’activitat determinat. En molts casos es tracta d'una distribució no només no uniforme sinó desproporcionada, que permet parlar de sectors tradicionalment feminitzats i sectors tradicionalment masculinitzats. En aquest sentit, a Catalunya, l'any 2019, sectors com l'educació, la sanitat i el treball social ocupaven un 23,1% de la població ocupada femenina i només un 7,4% de la població ocupada masculina; i sectors com el transport i l'emmagatzematge i construcció ocupaven el 18,4% de la població activa masculina i només el 9,9% de la població activa femenina.

Aquesta concentració desproporcionada d'homes i dones té a veure, d'una banda, amb la qualificació de masculí o femení com a característiques genuïnes de moltes feines o sectors d'activitat i, d'altra banda, amb les activitats que socialment i tradicional han estat assignades a dones i homes. D'aquesta manera, la feina es converteix en una simple perllongació de les tasques que s'han assignat tradicionalment a cada sexe.

La segregació horitzontal és discriminatòria en la mesura en que les activitats laborals tradicionalment feminitzades van acompanyades de sous més baixos, major índex de desocupació, menor valoració social i més inestabilitat.

Segregació vertical

És la distribució no uniforme d’homes i dones en nivells diferents d’activitats. Es produeix quan les dones es concentren majoritàriament en llocs de treball amb nivells menors de responsabilitat i palesa les dificultats que tenen les dones per poder desenvolupar-se professionalment. En aquest sentit, a Catalunya, l'any 2019, les dones representaven el 35,4% dels càrrecs de direcció i gerència, és a dir, les categories professionals més qualificades, front un 64,6% d'homes, si bé les dones representen el 57,8% de les persones científiques i intel·lectuals. A més, per als mateixos càrrecs de direcció i gerència, el salari brut anual de les dones era de 44.232,6 euros mentre que el dels homes era de 54.387,2 euros.

Als anys vuitanta es va crear el concepte "sostre de vidre" com a metàfora eficaç per assenyalar, precisament, les barreres invisibles però molt efectives que dificulten a les dones ocupar els nivells de més qualificació, responsabilitat i poder en diversos àmbits (polític, acadèmic, laboral).

Les causes de la segregació vertical tenen a veure, d'una banda, amb els estereotips de gènere en relació a una pretesa inferioritat de les capacitats femenines per desenvolupar tasques de direcció, lideratge i responsabilitat i, d'altra banda, amb les desigualtats en les condicions laborals que afecten les dones i que fan que no tinguin, a la pràctica, les mateixes condicions d'accés, inserció i continuïtat en el mercat laboral que els homes (són les que treballen més a temps parcial o en formes laborals de flexibilitat o jornada continuada i el salari femení, per al mateix càrrec i les mateixes funcions, és sovint més baix que el salari masculí).

Les dades de l'IDESCAT sobre perspectives professionals de l'any 2017 mostren que l'índex de les perspectives professionals de les dones a Catalunya és d'un 52,6 (dada estimada), mentre que la dels homes és d'un 56,8 (dada estimada).

Conseqüències per a les dones:

La segregació del mercat laboral (tant horitzontal com vertical) té efectes sobre la vida quotidiana i les condicions de vida de les dones. Alguns dels efectes més significatives es mostren en xifres en el dossier estadístic Les dones a Catalunya 2020 elaborat per l'Observatori de la Igualtat de Gènere:

• taxa d'ocupació: de la totalitat de la població activa de Catalunya l'any 2019, les dones representaven el 57%, un 9,4% més que els homes; en canvi, la taxa d'ocupació femenina era del 50,4%, nou punts menys que la dels homes (59,4%).
• taxa d'atur: a Catalunya l'any 2019, la taxa d’atur era major en les dones que en els homes en un punt percentual (11,5% front el 10,6%, respectivament).
• bretxa salarial: si es mesura la bretxa de gènere tenint en compte els guanys anuals en comptes del salari per hora, la diferència entre dones i homes s’accentua ja que també reflecteix el tipus d’horari que es faci i els permisos que es demanin per cura de persones dependents entre d’altres factors. La bretxa de la darrera dada disponible corresponent al 2017 per a Catalunya és del 23%.
• salari mitjà brut anual: el salari mitjà brut anual dels homes a Catalunya l'any 2017 era de 28.323,3 euros, mentre que el de les dones era de 21.801,5 euros.
• taxa de risc de pobresa: a Catalunya l'any 2019, la taxa de risc de pobresa total era del 21,3%; per a les dones era del 24,1%, quasi un 6% més que la dels homes (18,4%). Des de 2013, la bretxa de la taxa de pobresa entre dones i homes ha augmentat 7,6 punts.
• dificultat per arribar a fi de mes: a Catalunya l'any 2018 , la dificultat per arribar a fi de mes era més significativa en les dones (55,1%) que en els homes (50,3%) i la facilitat d’arribar a fi de més era més significativa en els homes (49,9%) que en les dones (46,2%).

Segregació i interseccionalitat

La discriminació de gènere que existeix en el treball productiu, tant a nivell horitzontal com vertical, es veu encara més accentuada amb la pertinença a algun grup ètnic o religiós diferent del referent tradicional europeu i espanyol en particular. L'origen, la religió i el color de la pell continuen limitant la possibilitat d'accés i progressió en el treball. En creuar gènere, treball i ètnia, s'evidencia encara més que les desigualtats que afecten les dones, que ocupen l'últim i més baix esglaó socioeconòmic, la pobresa té rostre de dona.

La nacionalitat estrangera també és un factor que agreuja la precarietat salarial de les dones: a Catalunya l'any 2017 el salari brut anual de les dones de nacionalitat espanyola era de 22.280,90 euros, mentre que el de les dones de la resta del món era de 16.645,40 euros.

Vegeu també

• Treball (Economia)
• Divisió sexual del treball