Usuària:Noemiroig/proves/Periodisme de dades
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Noemiroig. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
El Periodisme de Dades és una especialitat del periodisme que consisteix en recavar i analitzar grans quantitats de dades mitjançant software especialitzat i fer comprensible la informació a l’audiència a través d’articles, infografies, visualitzacions de dades o aplicacions interactives.
Té els seus antecedents en el periodisme assistit per ordinador que es va fer servir per primer cop per la cadena de televisió CBS al 1952 per a predir els resultats de les eleccions presidencials[1]
Des de la dècada dels 60 i fins l’actualitat els periodistes han buscat monitoritzar el poder a través de l’anàlisi de dades públiques utilitzant mètodes científics i la tecnologia que tenien al seu abast[2]. A mesura que la tecnología avança també esdevé més fàcil per als periodistes l'anàlisi de grans quantitats de dades, i aquesta mateixa tecnología aporta les eines que serveixen tant per a l’obtenció de les dades com per a l’extracció de la informació i la mostra de tendències i relacions entre les dades.
El procés de treball d’un periodista de dades inclou l’ús d’eines especialitzades en la gestió i tractament de dades com Scrapewiki, Google Forms o DataWrapper. Tot i la importància decisiva de les dades en aquesta disciplina, alguns especialistes com Aron Pilhofer posen èmfasi en utilitzar les dades per a explicar històries i donar respostes: “ les dades són només el punt de partida, no un objectiu per elles mateixes”.[3]
Accés a les dades[modifica]
El periodisme de dades obté les seves fonts de les institucions però no tota la informació és accessible als periodistes ni al públic en general. Cada país estableix una legalitat pròpia quan a transparència de dades i en el cas espanyol la Llei de Transparència, Acceso a la Información Pública y Buen Gobierno establirà les obligacions de les administracions en termes d’accés públic a les dades.
Diverses administracions polítiques a nivell mundial ofereixen accés públic a les seves dades i actualment el llistat d’institucions amb dades obertes augmenta progressivament. El periodisme de dades s’ha beneficiat d’aquesta tendència i avui en dia molts mitjans de comunicació internacionals compten amb seccions especialitzades on publiquen articles fruit de l’anàlisi de dades, infografies, visualitzacions i aplicacions interactives i en alguns casos també ofereixen accés a les seves bases de dades: Alguns exemples són:
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Randy Alfred. «Nov. 4, 1952: Univac Gets Election Right, But CBS Balks» (en anglés). Revista Wired, 2008.
- ↑ Liliana Bounegru. «El periodismo de datos en perspectiva». Manual de periodismo de datos. European Journalism Centre, Open Knowledge Foundation.
- ↑ «Aron Pilhofer: "El mayor desafío del periodista-programador es que sus datos cuenten la verdad"» (en castellà). El país.