Usuària:Retse1964/Francesc Canivell i de Vila

Francesc Canivell i de Vila

Francesc Canivell, (Barcelona, 1721- Barcelona 1796), metge militar i cirurgià. Deixeble de Pere Virgili i Bellver, va formar part del Reial col·legi de Cirurgia de Càdis, del qual va ser vicepresident vuit anys. Va destacar com a obstetra, oftalmòleg i litotomista.

Biografia

Va néixer a Barcelona el 1721, tot i que era originari de Ripoll, on el seu pare treballava com a canoner. Va iniciar els estudis a França i, després, va cursar Medicina a la Universitat de Cervera. Es va casar amb Feliciana Beau, neboda de Pere Virgili i Bellver, amb qui va tenir dotze fills.

A finals de la primera meitat del segle XVIII, va participar en les guerres espanyoles d'Italia com a ajudant de cirurgià. En tornar, amb només 22 anys, va ser nomenat cirurgià major de l'exèrcit i el 1749, va ser nomenat bibliotecari del Reial Col·legi de Cirurgia de Càdis per Pere Pere Virgili, probablement perquè dominava el francès i l'anglès.

Des de l'any 1755 i fins al 1767, es va fer càrrec de la càtedra d'osteologia i embenats, plaça que prèviament havia ocupat el seu germà Ignasi Canivell.

Del 1767 al 1769 va servir com a cirurgià major de l’armada al Marroc. De tornada, va ser nomenat vicepresident del Reial Col·legi de Cirurgia de Càdis (1769-1777) càrrec que va aprofitar per fomentar la docència i la presentació de casos clínics a l’estil de les Juntes Literàries. Poc temps després, va participar com a cirurgià de guerra en la contesa contra Anglaterra. En acabar, va continuar amb les seves funcions com a docent a Cadis i va administrar l’escola fins a la seva jubilació el 1789. 

Al final de la seva carrera, va crear un mutualitat per a vídues i fills de cirurgians de l’armada. Va obtenir el reconeixement de la unificació pràctica de la medicina i la cirurgia en els hospitals de l’armada i, finalment, la seva trajectòria va ser premiada pel rei Carles IV, que li va concedir el títol de Cirurgià de Cambra al 1795.

Obra

Per encàrrec de Pere Virgili i Bellver va publicar dos llibres que van assolir una gran popularitat pel seu caràcter pedagògic i formatiu i que van ser utilitzats com a llibres de text en l’aprenentatge de la cirurgia moderna:

• Tratado de vendajes para uso de los Reales Colegios de Cirugía, ilustrado con diez láminas. (Barcelona, T. Piferrer, 1763).

• Tratado de las heridas de arma de fuego dispuesto para uso de los alumnos del Real Colegio de Cirugía de Cádiz, (Cádiz, M. Ximénez Larrero, 1789).

Va arribar a ser un gran litotomista, expert en detectar i extreure pedres enquistades al coll de la bufeta gràcies a l'instrument que ell mateix va dissenyar i que va anomenar, Cistòtom de Canivell, dit també Cisthotom o Lancef of Canivell. Aquest instrument s'emprava per tallar o fer incisions a la bufeta urinària, en la litotomia lateral, on es practicava una incisió del perineu a un costat de la línia mediana. Aquesta tècnica li va permetre simplificar i reduir el temps de la litotomia. Va fer un gran nombre d’operacions, moltes a estrangers vinguts d’arreu d'Europa.