Usuària:Tiputini/22
Maria Benita Bassecourt
Biografia
[modifica]Maria Benita Bassecourt o Sor M. Benita Bassecourt, va ser una monja del convent La nostra Senyora dels Àngels de Barcelona i, segons la marca de font al CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona, formava part de l'ordre religiós de les Dominicanes.[1]
Va néixer el gener de 1744 i va morir el 12 de novembre de 1815. Amb 15 anys seguia la religió i amb 16 anys va entrar al Convent dels Àngels (l’any 1760). Va seguir la religió 56 anys, 5 mesos i 27 dies, i com a professió va estar 55 anys, 5 mesos i 24 dies. Va professar com a monja a partir d’entrar en el convent i en algun moment de la seva època allà, se la va arribar a anomenar priora, és a dir, va ser superiora del convent, religiosa encarregada de la direcció general del convent dels Àngels. A la seva mort, va rebre 55 sagraments. Fou enterrada al convent, però, actualment, les restes d’ella estan a l’ossera. Font d’Arxiu del convent dels Àngels, actual Sant Domènec, a Sant Cugat del Vallès. El CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona custodia una de les obres que van formar part de la biblioteca personal Bassecourt [2], on s’hi pot observar una de les marques de propietat que van identificar els seus llibres al llarg de la seva vida. [1]
![[1]](https://de8df1fz9s5cp.cloudfront.net/public/DigitalAsset/106090746510am/8442819fddce620f9a67d50a1ff7ae13/full/large/0/default.jpg){kind=link}
Els altres dos exemplars amb la seva marca están disponibles, un a la Biblioteca Nacional de Catalunya, mentre que l’altre exemplar, és conserva a la biblioteca del Convent de Sant Diego de Sevilla. ?????
Vida familiar
[modifica]Maria Benita Bassecourt, de l’ordre religiós de les Dominicanes i priora del Convent dels Àngels, era filla de Procopio Francisco Bassecourt i Thieulaine, i de Doña Agnes (Inés) Brias i Ulloa, contraents el dia 10 d’abril de l’any 1736 a la Basílica de Sant Màrtirs Just i Pastor de Barcelona. El Pare va ser capità del règim de la real guàrdia Valona de la província d’Artois, Flandes, fill al mateix temps d’Andreu Bassecourt i la noble senyora Maria Clara Thsenlayne (Thsenlayne). [5] Font d’Arxiu de la Basílica de Sant Just i pastor, (1736). Barcelona, llibre de desposoris tom 7, pag. 86
Maria Benita Bassecourt va ser la filla petita del matrimoni, juntament amb els seus germans Joan Procopi Bassecourt y Brias [3], mariscal de camp de l'exèrcit espanyol i corregidor major a Lleida, i Andrés Bassecourt y Brias, qui és possible que seguís el pas a la seva germana i prengués els hàbits en l’ordre de Santiago. Aquest fou un orde religiós i militar sorgit al segle XII en el regne de Lleó, on el seu objectiu inicial era protegir els pelegrins del Camí de Santiago i expulsar als musulmans de la península Ibèrica. [2]
La seva biblioteca
[modifica]Sor Maria Benita Bassecourt va ser posseïdora de tres obres, del llibre “Retiro espiritual y sus ejercicios ordenada y dispuesta su dirección y utilidad para los religiosos y religiosas del orden de nuestro padre San Agustin de la provincia de Castilla”, de l’autor Antonio Guerrero i que a la primera pàgina inclou la signatura de Benita Bassecourt. Era un llibre dedicat al món eclesiàstic, amb exercicis i resos. [4]
.jpg)
El segon llibre, “Artes de canto (1492-1626) y mujeres en la cultura musical del mundo ibérico renacentista” , Francisco de Montanos, Arte de canto llano (Madrid: Juan Garcia Infanzon, 1686 [1594]), portada y tasa Sevilla, Biblioteca de la Universidad de Sevilla, A 133/045.un llibre que recollia els rudiments de la música i tenien una fi didàctica, sent un dels manuals de música més utilitzats durant els segles XVI al XVIII. Aquest llibre, basat en l’ensenyança de la pràctica musical, estava destinat a clergues que necessitaven formació musical per a la seva carrera professional. Mazuela-Anguita, Ascensión. (2014). Artes de canto en el mundo ibérico renacentista : difusión y usos a través del Arte de canto llano (Sevilla, 1530) de Juan Martínez. Sociedad Española de Musicología. P. 17-18
L'últim llibre de la seva col·lecció, i com autor Damaso Artufel, “Modo de rezar las horas canónicas conforme el rezo de los frailes predicadores” , era un llibre destinat a ordres religioses i molts cops anava dins del llibre de Artes de canto. Podem trobar en una de les seves pàgines l’anotació que diu: “És per ús de Sor Maria Benita Bassecourt” Damaso Artufel. (1614). Modo de rezar las horas canónicas conforme el rezo de los frailes predicadores. Disponible en línia: Biblioteca Nacional de Catalunya.
Maria Benita Bassecourt y Briás tenia una relació propera amb el cant. Això s’hi intueix pels tres llibres que va tenir en el seu poder en algun moment de la seva vida, els quals son manuals fets específicament per l'aprenentatge de les arts de cant en el món religiós.
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ «Bassecourt, Maria Benita». [Consulta: 14 juliol 2024].
- ↑ «https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&query=creator,exact,%22Bassecourt,%20Maria%20Benita%22» (en anglès). [Consulta: 14 juliol 2024].
- ↑ «DB-e | Real Academia de la Historia». [Consulta: 14 juliol 2024].
- ↑ «https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:FA&query=creator,exact,%22Morell,%20Juliana,%201594-1653,%20propietari%20anterior%22» (en anglès). [Consulta: 14 juliol 2024].
Vegeu també
[modifica]- Joseph Climent
- Juan Procopio Bassecourt y Bryas
- Convent dels Ángels de Barcelona
Bibliografia
[modifica]- Climent, J.(1788). Colección de las obras del Ilmo. Sr. Dr. Joseph Climent, del Consejo de S. M. y obispo de Barcelona, Tomo III. Madrid: en la Imprenta real. Pag 158-159
- Ajuntament de Barcelona (1783) Sor Josepha Bruguera. Priora del Convent de Religioses de Nostra Senyora dels Àngels. Casa. Eixamplar dos finestres i substituir-ne una altra en un balcó. Arxiu Historic de la ciutat de Barcelona (Font textual). Domini públic:
https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@638780
- Ajuntament de Barcelona (1791). Josepha Maria Cervera, priora de la Comunitat de Religioses del Convent de Nostra Senyora dels Àngels. Arxiu Municipal de Barcelona (Font Textual). Domini Públic:
https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@640475
- Ajuntament de Barcelona (1798). Peu de la Creu. Maria Benita Bassecourt i Brias. Priora del Convent de Religioses dels Àngels. Cases. Planta baixa més dos pisos. Edificar. Arxiu Municipal de Barcelona (Font textual). Domini públic: https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@641860
- Alabrús Iglesias, R. M. (2013). La Vida cotidiana y la sociabilidad de los dominicos : entre el convento y las misiones : siglos XVI, XVII y XVIII. Arpegio.
- Autor Anònim, (1736). Llibre de desposoris tom 7. Arxiu de la Basílica de Sant Just i Pastor, Barcelona, pag. 86.
- Climent, J.(1788). Colección de las obras del Ilmo. Sr. Dr. Joseph Climent, del Consejo de S. M. y obispo de Barcelona, Tomo III. Madrid: en la Imprenta real.
- Damaso Artufel.(1614). Modo de rezar las horas canónicas conforme el rezo de los frailes predicadores. Biblioteca de Catalunya a Barcelona.
- Guerrero, A., Escribano, M. & Bassecourt, M. B.(1772). Retiro espiritual y sus ejercicios : ordenada y dispuesta su dirección y utilidad para los religiosos y religiosas del orden de nuestro padre san Agustin de la provincia de Castilla.
- Habitos de Àndres Bassecourt. (1797). Archivo de la Corona de Aragón ( ES. 47161. AGS//SGU, LEG, 6859, 37). Domini públic:
http://pares.mcu.es:80/ParesBusquedas20/catalogo/description/1292473
- Juan Garcia Infanzon, (1686). Arte de canto llano. Biblioteca del Convento de San Diego, Sevilla.
- Mazuela-Anguita, Ascensión. (2014). Artes de canto en el mundo ibérico renacentista : difusión y usos a través del Arte de canto llano (Sevilla, 1530) de Juan Martínez. Sociedad Española de Musicología.
Categories:
[modifica]- Religioses barcelonines Històriques
- Monges Dominiques
- Monges Catòliques catalanes
- Familia Bassecourt
- Dominics barcelonins