Usuari:Flamenc/proves14
  | ||||
| ||||
| Tipus | Riu | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bèlgica | |||
| Localització | Torhout | |||
| Final | ||||
| Localització | Zuidervaartje | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 7 m | |||
| Mida | 24 ( ) km | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 65 km² | |||
El Kerkebeek és un riu d'uns quatre quilòmetres que naix al nord de la ciutat de Torhout i que desembocava al Zuidervaartje a Bruges (Flandes (Bèlgica).[1] El curs va ser modificat sovint: rectificat, eixamplat, entubat,… i no queden gaire trams amb ribes naturals.[2]
Històricament desembocava al Zuidleie tot just abans de les muralles de Bruges.[3] El 1973 comença el sanejament del Reie,[4] molt pol·luït per desaigües industrials pudents. El batlle Michel van Maele (1921-2003) decideix separar els canals del centre històric de l'aflux d'aigua pudent del Canal Gant-Bruges. A la ciutat comencen obres gigantesques per construir cloaques que separen les aigües negres de les aigües del Reie. D'aleshores ençà, aigua més neta d'estanys dels afores i uns rierols com el Kerkebeek alimenten el Reie, conduïdes sota el canal circular, fora de les muralles que queda pudent.[5] Aquest també a poc a poc es va millorant, però encara no ateny les normes de qualitat preconitzat per la Unió Europea.[6]
Des de l'abril de 2018 s'ha signat un «contracte de riera» que uneix les administracions (municipis, medi ambient, regió…) per un pla de tornar a vitalitzar el riu de la font fins a la desembocadura. Compren la renaturalització, la reobertura de trams cobertes, la creació de zones inundables i de boscs de ribera, senders-natura. Creant un riu viu, també s'ha de minvar el risc de negament d'urbanitzacions a la ribera, que no sempre es van fer pensant en l'aigua.[7][8][9]
Afluents principals[10][modifica]
- Zabbeek (Zedelgem)
- Rollewegbeek (Zedelgem)
- Veldbeek
- Langedijkbeek
- Mouwbeek
- Lijsterbeek
- Plaatsebeek
Referències[modifica]
- ↑ «Bekken van de Brugse Polders Bekkenspecifiek Deel» (pdf) (en neerlandès). Vlaamse Milieumaatschappij & Bekkensecretariaat bekken van de Brugse Polders, 2016. [Consulta: 15 març 2023].
- ↑ Thomas, 2003, p. 20-21.
- ↑ Hillewaert, Bieke. «Historische stadskern van Brugge» (en neerlandès). Agentschap Onroerend Erfgoed (Agència del patrimoni immobiliari), 2014. [Consulta: 16 març 2023].
- ↑ «2.6 Kanalen bruggen». A: 50 jaar mobiliteitsbeleid in Brugge (en neerlandès). Bruges: Ajuntament de Bruges, 2018, p. 43. ISBN 9789081144766.
- ↑ «Weet je 't nog: De Reie» (en neerlandès). Nieuwe Vierkrant, 235, setembre 2017 [Consulta: 16 març 2023].
- ↑ «Het Kanaal Gent-Oostende [El canal Gant-Oostende]» (pdf) (en neerlandès). Op Sleeptouw, pàg. 4-5.
- ↑ «Riviercontract ondertekend! Ontdek de meer dan 50 maatregelen die de overstromingsrisico’s in Zedelgem en Sint-Michiels verminderen» (en neerlandès). Govern de Flandes, 17-04-2018. [Consulta: 16 març 2023].
- ↑ Huysentruyt, Bart «Brugge wil Kerkebeekpad doortrekken van station tot De Rode Poort: “Het moet dé veilige verbinding van Sint-Michiels worden”». Het Laatste Nieuws, 20-01-2027.
- ↑ Theunis, Koen «Verborgen beek komt tevoorschijn bij werken» (en neerlandès). Het Nieuwsblad, 29-04-2015.
- ↑ Riviercontract voor de vallei van de Kerkebeek [Contracte de riera de la vall del Kerkebeek] (pdf) (en neerlandès). Aalst: Vlaamse Milieumaatschappij, 2018, p. 13, 15, 17, 18, 20, 21.
Bibliografia[modifica]
- Het bekkenbeheerplan van het bekken van de Brugse Polders 2008-2013 [El pla de gestió de la conca dels pòlders de Bruges 2008-2013] (pdf) (en neerlandès). Sint-Andries: Secretariaat van het bekken van de Brugse Polders, 2009.
- Thomas, Paul; et alii. De Kerkebeek (en neerlandès). Mechelen – Brussel: Grontmij Belgroma - Aminal, 2003.
Enllaços externs[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Flamenc/proves14
