Vés al contingut

Usuari:Adriblue/Salvament i socorrisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El salvament i socorrisme en la seva variant competitiva (salvament i socorrisme esportiu) és un esport que sorgeix, en un primer moment, davant la necessitat dels professionals del socorrisme d'estar ben entrenats física i psicològicament per a la pràctica de la seva professió, però posteriorment l'activitat esportiva s'ha anat desvinculant de la humanitària, i avui estan clarament diferenciades. L'activitat esportiva t'ajuda a aconseguir una bona forma física, això es deu al fet que les activitats que cal realitzar requereixen grans destreses, com a força, habilitat, velocitat i resistència, entre moltes altres.

Història[modifica]

Els orígens del salvament esportiu es remunten a l'any 1878 quan s'organitza a Marsella el Primer Congrés Internacional de Salvament, reunint a persones interessades en totes les facetes del salvament i es planteja la creació d'un organisme internacional que reguli les associacions interessades en el salvament.[1] A Espanya, la primera associació de salvament es crea en 1914 sota el nom de Societat Espanyola de Salvament de Nàufrags, que posteriorment entrarà a formar part de la Federació Espanyola de Natació, com a Secció de Salvament Aquàtic. En 1961 es crea la Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme, organització desvinculada de la Federació Espanyola de Natació, encarregada a partir de 1963 de l'organització dels campionats d'Espanya de Salvament i Socorrisme que se celebren anualment.

Va participar com a esport "no oficial" en els Jocs Olímpics de Paris en 1900.[2]

Proves físiques o d'aptitud[modifica]

Per obtenir el diploma o certificat de formació per exercir la professió de socorrista aquàtic o guardavidas, és necessari no només superar una sèrie d'exàmens teòrics, sinó també, per la naturalesa d'aquest treball professional, una sèrie de purebas físiques que es desenvolupen en l'àmbit aquàtic (piscina i/o mar)

Aquestes proves varien depenent el país, i fins i tot la regió (província, estat, comunitat, etc.) en la qual es desenvolupen, adequant-se a la llei corresponent en cada cas. A Espanya el Ministeri d'Educació a través del INCUAL ja há especificat quin és la formació que haurien de tenir els socorristes (veure Catalogo Nacional de Qualificacions Professionals)

A Espanya pot obtenir-se el certificat de formació de socorrista aquàtic, tècnic en primers auxilis i salvament aquàtic, a través de qualsevol entitat especialitzada en la formació en Socorrisme aquàtic. És el cas d'associacions professionals, escoles de socorrisme, fundacions de socorrisme, empreses de salvament i socorrisme, Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme, Creu Vermella o cursant el Cicle de Grau Superior en Activitats Físiques i Esportives. Aquesta informació pot trobar-se en el BOE, i no s'ha d'eliminar de forma tendenciosa, ja que la competència en la formació de socorrisme no és un monopoli, sinó una multiplicitat d'opcions. La llicència és necessària renovar-la anualment i sotmetre's a una prova física cada dos anys.[3]

A Argentina el títol de "guardavidas" (així es coneix als socorristes aquàtics) es pot aconseguir en "Escoles de Guardavidas" privades. Fins a 2005 no hi havia una regulació estatal específica sobre aquest tema, però posteriorment es va començar a exigir una habilitació a cada escola que pretengui donar el curs de guardavidas de forma oficial i per tant lliurar un títol legal per treballar en aquest país, amb la possibilitat de fer-ho també en uns altres.

Proves esportives o competitives[modifica]

El socorrisme aquàtic pot entendre's, a més de com una professió, com un esport. En aquest últim cas podem parlar d'una sèrie de proves esportives, entre les quals es diferencien dos tipus: les proves en piscina, i les proves d'aigües obertes o de platja. A nivell nacional en proves de piscina es competeix tant a l'hivern com a l'estiu, quedant les proves d'aigües obertes reservades per a l'època estival.

A Espanya les competicions de Salvament i Socorrisme estan regulades per la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme.

Proves individuals de piscina[modifica]

  • 200m Natació amb Obstacles

Al senyal de sortida, el competidor entra en l'aigua amb un salt i gens el recorregut de 200m. passant 8 vegades per sota d'un obstacle submergit per finalitzar tocant la paret d'arribada de la piscina en 4min 15seg, per realitzar un bon temps.

  • 100m Socorrista

Al senyal de sortida, el competidor entra en l'aigua amb un salt i gens 50m estilo lliure, que habitualment s'escull crol, portant aletes i tub de rescat. Després de tocar la paret, el competidor assegura el tub de rescat al voltant del maniquí i ho remolca amb el tub fins al final. La prova acaba quan el competidor toca la paret d'arribada. Per poder superar la prova el maniquí no ha d'haver tocat l'aigua amb la cara durant l'arrossegament, sinó és desqualificació i el temps no serveix.

  • 100m Combinada de Salvament

Al senyal de sortida, el participant entra en l'aigua amb un salt i gens 50m estilo lliure, gira, se submergeix i gens sota l'aigua fins al maniquí submergit que està a 17,5m de la paret de viratge, durant aquests metres el nedador no pot sortir a agafar aire.

El participant treu a la superfície el maniquí dins de la línia de recollida de 5m, i llavors ho arrossega la distància restant fins a la paret d'arribada.

  • 200m Súper Socorrista

Al senyal de sortida, el competidor entra en l'aigua amb un salt i gens 75m estilo lliure per després submergir-se i recollir un maniquí submergit. El competidor treu el maniquí dins de la línia de recollida els 5m i ho arrossega fins a la paret de viratge. Toca la paret i deixa anar el maniquí.

En l'aigua, el competidor es col·loca les aletes i el tub de rescat i gens 50m estilo lliure. Després de tocar la paret, el competidor assegura el tub al voltant del maniquí dins de la línia de 5m des de la paret de viratge i ho remolca fins a tocar la paret d'arribada.

  • 50m Arrossegui de Maniquí

Al senyal de sortida, el competidor entra en l'aigua amb un salt i gens 25m estilo lliure, llavors se submergeix per recollir un maniquí enfonsat i treure-ho a la superfície dins de la línia dels 5m de recollida. El competidor arrossega el maniquí fins a tocar la paret d'arribada.

  • 100m Arrossegui de Maniquí amb Aletes

Al senyal de sortida, el competidor entra en l'aigua amb un salt i gens 50m estilo lliure portant aletes, recull un maniquí enfonsat i ho treu a la superfície dins de la línia dels 10m de recollida. El competidor arrossega el maniquí fins a tocar la paret d'arribada. En aquesta prova la distància de recollida és major perquè les aletes creen un major desplaçament i amb això rapidesa.

Proves per equips en piscina[modifica]

  • 4 x 50m Rellevo Obstacles

Al senyal de sortida, el primer competidor entra en l'aigua amb un salt i gens 50m estilo lliure passant per sota de dos obstacles. Després el primer competidor toca la paret, el segon, el tercer i el quart competidor repeteix el procediment per torns.

  • 4 x 50m Rellevo Combinada (Tub de Rescat)

Al senyal de sortida, el primer competidor entra en l'aigua amb un salt i gens 50m estilo lliure sense aletes.

Després que el primer competidor toqui la paret, el segon competidor salta i gens 50m estilo lliure amb aletes.

Després de tocar la paret el segon, el tercer competidor gens 50m estilo lliure amb tub de rescat. El tercer competidor toca la paret. La cambra està en l'aigua portant aletes amb almenys una mà agarrada a la vora.

El quart competidor agafa el arnés i el tercer competidor, juga el paper de víctima, agafant el tub de rescat amb ambdues mans mentre és remolcat 50m pel quart competidor fins a l'arribada. La 'Víctima' pot fer peus per ajudar al rescatador i anar més ràpid.

  • 4 x 25m Rellevo Arrossegament de Maniquí

Quatre competidors per torns arrosseguen un maniquí aproximadament 25m cadascun..

  • Llançament de Corda

És una prova amb límit de temps, prèviament al llançament la corda es troba submergida en l'aigua i el competidor que es troba fora d'aquesta l'ha de recollir i llançar-la sense pes al membre de l'equip localitzat en l'aigua aproximadament a 12m de distància i ho recull mitjançant tracció de la corda fins a la paret d'arribada, en un temps màxim de 45 segons.

Proves individuals d'aigües obertes[modifica]

Els competidors prenen les seves posicions als seus carrers assignats. Al senyal de sortida, els competidors corren els 90 metres del recorregut fins a la línia d'arribada. L'arribada és jutjada pel pit de l'esportista creuant la línia d'arribada. Els competidors han d'acabar la prova sobre els seus peus en posició vertical.

  • Banderes

Els competidors, es posicionessin tombats de cap per avall, amb les mans una per sobre d'una altra, amb els dits a l'altura de les nines contràries, el cos recte, formant perpendicularidad amb la línia de sortida i amb els turmells junts, al comando de "Caps a baix", aquests posessin la barbeta a les mans. Corren aproximadament 20m per aconseguir una bandera enterrada verticalment en la sorra. Sempre ha d'haver-hi menys banderes que competidors, aquells que no aconsegueixin bandera seran eliminats.

  • Córrer, nedar, córrer

Al senyal de sortida, el competidor corre 300m i arriba a l'aigua, el competidor gens uns 200m en un recorregut delimitat per boies, torna a la sorra per realitzar altres 300m de córrer per acabar entre dues banderes a la platja.

  • Carrera amb Taula

Els competidors romanen en o darrere de la línia de sortida en la sorra amb les seves taules amb 1,5m de separació entre cadascun. Al senyal de sortida, els competidors entren en l'aigua, llancen les seves taules i remen el recorregut marcat per les boies, tornen a la platja i creuen la línia d'arribada.

  • Carrera amb Ski

Els competidors subjecten els seus skies en línia a la profunditat del genoll amb una separació d'1,5m. Els competidors han d'obeir les directrius donades pel Jutge de Sortides o per l'Ajudant del Jutge de Sortides referent a l'alineació en la sortida.

Al senyal de sortida, els competidors palean amb els seus skies pel recorregut marcat per les boies i tornen per arribar quan qualsevol part del ski creua la línia d'arribada, muntat, agarrat o arrossegat pel competidor.

Els competidors cobreixen un recorregut de 1400m aproximadament que inclou una posta de natació, una posta de taula, una posta de ski i un sprint final.

Proves per equips d'aigües obertes[modifica]

Quatre competidors de cada equip participen en aquesta prova: una víctima, un nedador amb tub de rescat i dos socorristes.

Els tubs de rescat i les aletes es col·loquen en la sorra aproximadament a 11m de la riba en línia amb les boies del recorregut. Les víctimes neden (o se'ls porta) mar endins fins a la seva boia assignada col·locada mínim a 120m de la profunditat del genoll i després es corre cap a ella.

El Nedador amb tub de rescat pren la seva posició de sortida en la línia, alineat a la boia assignada i cara a la sorra.

Al senyal de sortida, corren per obtenir les seves aletes i tub de rescat, l'hi col·loca quan desitgi i gens cap a la víctima.

Han de passar la boia pel costat esquerre (mirant des de la platja) per assegurar el tub a la víctima que està esperant darrere de la boia. Amb la víctima fixada al tub, els competidors segueixen (en sentit de les agulles del rellotge) girant la boia i remolcant a la víctima cap a la platja.

Mentre el nedador va a per la seva víctima, el Jutge de Sortides cridarà als dos socorristes de cada equip a la línia de sortida. Després que el nedador hagi començat a remolcar a la víctima cap a la platja, els dos socorristes a la seva discreció, entren en l'aigua i ajuden al nedador a portar a la víctima a la platja. La víctima ha de ser arrossegada o carregada de l'aigua a l'arribada.

  • Rellevo Sprint

Un equip de quatre competidors completen un relleu amb testimoni de manera que cobreixen 90m. de recorregut. Per començar, 2 competidors prenen la seva posició al seu carrer assignat en cada extrem del recorregut.

Després de la sortida cada competidor completa una posta del recorregut amb un testimoni agarrat amb una mà i passa el testimoni en acabar la primera, segona i tercera posta al següent corredor. Tots els competidors acaben la seva posta sobre els seus peus i en posició vertical.

  • Rellevo Rescat amb Taula

En aquesta prova, un membre de l'equip gens aproximadament 120m a la boia assignada, assenyala i espera a ser recollit pel segon membre de l'equip amb la taula. Tots dos remen a la riba i creuen la línia d'arribada en la sorra amb la taula.

  • Relleu Taplin

Un equip de 4 competidors (nedar, taula, ski i sprint) cobreixen el recorregut en una seqüència de postes determinades per sorteig al començament de cada competició.

La posta de sprint serà sempre l'última.

  • Relleu Triada

Un equip de 6 competidors (nedar masculí, nedar femení, taula masculí, taula femení, ski masculí i ski femení) cobreixen el recorregut en una seqüència de postes determinades per sorteig al començament de cada competició, amb la particularitat que el propi equip triarà si llançar primer a un component femení o masculí segons la seva edat.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]