Usuari:Ajob

Aquesta usuària està estudiant Farmàcia

UB	Aquesta viquipedista és estudiant de la Universitat de Barcelona.

NOMENCLATURA

Nom científic:Saponaria officinalis L.

Família: Caryophyllaceae (Cariofil•liàcies)

Sinonímia taxonòmica:Saponaria vulgaris (homotípic)i Saponaria officinalis var. globerrima (heterotípic)

Noms populars: sabonera comuna, herba sabonera, saboner, sabó de gitana, saboneta, herba de bugada, llanària, herba de bataners, etc.

Etimologia: saponaria ve del llatí sapo, -onis m.= sabó. Ja que soca i arrels de la planta s'utilitzaren com a sabó.

ECOLOGIA

Distribució mundial: a tota Europa, principalment a la zona mediterrània, Àsia i Amèrica del Nord. A Espanya més freqüent al nord; fins als 1600 m.

Distribució al Principat: Planta molt comuna a les salzedes i arenys fluvials del nord de Catalunya, al sud de Catalunya es localitza principalment en determinats punts de l'Ebre.

Hàbitat: sòls humits, arenosos o remoguts, prop de cursos d'aigua i boscos riberencs.

DESCRIPCIÓ

Forma vital (de Raunkjaer): Hemicriptòfit

Port i dimensions: la Saponaria officinalis és una herba vivaç, erecta respecte del terra, que mesura entre 1,5 a 3 pams d'alçada.És una planta perenne, capaç de resistir temperatures baixes. Planta robusta, presennta engruiximents als nusos. Desrpén una olor agradable, però té un sabor amarg.

Òrgans vegetatius:

-Froma i tipus d'arrel:

-Morfologia, tipus i consistència de la tija: les tiges són subterrànies i formen rizomes, dels quals en surten tres tiges aèries anualment. L'arrel és rodona, vermellosa per fora i groga per dins. Presenta engruiximents als nusos i té un tacte de vellut. A finals d'estiu, la tija s'endureix i cruix quan la trenquem.

-Morfologia (forma, divisió marge), textura i disposició de les fulles: Presenta fulles amb forma lanceolada o el•líptica, són més o menys amples i es fan estretes per formar una cua curta. Surten per parelles, i estan oposades entre elles. Tenen tres nervis paral•lels que recorren tota la fulla, aquesta és peciolada. El marge és enter. Cap a la part més alta de la planta, les fulles no s'estrenyen tant a la base, però es fan més punxegudes.

Òrgans reproductors:

-Repartició de sexes: És una planta hermafrodita, per tant, trobem el gineceu i l'androceu en el mateix exemplar.

-Inflorescència: Les flors estan agrupades en inflorescències corimbiformes, els Inflorescència en què els pedicels neixen de punts diferents de la tija i eleven les flors fins a un nivell semblant.

-Morfologia i color del periant:Les flors tenen un calze tubular que mesura uns 2,5 cm de llargada i està proveït de 30 nervis. L'extrem superior del calze està dividit en cinc dents de poc més de 1 mm, que es troben a la punta. Té tambés cinc sèpals sodats. Per sobre del calze surten les puntes dels pètals, que extenen unes làmines, la corol•la, d'uns 12 a 15 cm de llargada. Aquestes làmines tenen forma d'espàtula i són d'un color rosat normalment, encara que tambés en podem trobar de color blanc o groguenc. Ambdós, calze i corol•la estan soldats en un tub estret, del qual quan s'obre la corol•la, en surten cinc pètals.

-Androceu: L'androceu està format per deu estamps, que sobresurten del tub de la flor.

-Gineceu: El gineceu està format per un pistil

-Fruit: el fruit és una càpsula que s'obra per l'extrem i forma quatre dentsen la part superior i té llavors reniformes o globulars de color marró o negre; el trobem sobre del carpòfor.

FARMACOLOGIA

Part utilitzada: fulles, rizomes, arrels, soca i planta sencera.

Composició química: la planta i, concretament, el rizoma, conté la saponina saporrubina, que per hidròlisis dona la gipsogenina. A les fulles hi ha vitexina i saponarina (flavonoides) i vitamina C. També hi trobem un glucòsid saponínic, que en les parts subterrànies pot trobar-se en una concentració major al 5%.

Usos medicinals: en termes generals, la saponaria officinalis es pot utilitzar en el tractament de l'acné, angines, artritis, caiguda del cabell, eccemes, herpes, problemes de fetge, icterícia, psoriasis, reumatisme, dermatitis, furunculosis, bronquitis, etc.

Accions farmacològiques/propietats: diürètica, purgant, colagoga, expectorant, balsàmica, detergent, tònica.Aquestes propietats han fet que en la indústria farmacèutica s'utilitzi en la fabrocació de dentífrics, tonificants, sabons, xarops,fàrmacs espectorants, etc. Tot i que aquesta espècie s'ha utilitzat com a diürètic, purgant, etc., no convé prendre'n dosis gaire altes o, si més no fer-ho amb prudència, ja que conté alguns principis tòxics.

Toxicitat:En dosis més altes de les indicades, o bé en persones molt sensibles, pot esdevenir tòxica, provocant irritació en la mucosa intestinal, i també depressió dels ventres nerviosos respiratòris o cardíacs.

PREPARATS - ÚS INTERN -Herpes: 40g arrel/l aigua, bullir cinc minuts i colar ràpidament. Prendre dues tasses al dia. -Problemes hepàtics: s'utilitza el mateix preparat que abans però es prenen tres tasses en lloc de dues i es descansa un dia. -Icterícica: 30g fulles/l d'aigua, bullir cinc minuts i prendre dues tasses al dia. Crisis reumàtiques doloroses: 15g planta sencera/l aigua, bullir deu minuts i prendre 3 tasses durant tres setmanes. -Bronquitis: 100g de fulles en un litre d'aigua; es couen i el líquid obtingut es beu (dos gots al dia).

- ÚS EXTERN -Acné (friccions): decocció de 100g arrel seca/l aigua, bullir deu minuts -Angines (gargarismes): decocció de 100g arrel seca/l aigua, bullir deu minuts. Preparar un litre cada dia, filtrar cuidadosament i endolçir. -Enfortir el cabell (xampú líquid): infusió de 80g planta sencera/l aigua bullint, infusar quinze minuts i colar. -Psoriasis (compressa):80g arrel/l aigua, decocció de cinc minuts. -Erupcions cutànies: 15 g de fulles fresques,es renten i s'aixafen, llavors es posa sobre una gasa i s'aplica a la zona afectada.

RECOL•LECCIÓ

La recol•lecció s'ha de fer en plantes adultes, ja que els principis actius augmenten a mesura que la planta es desenvolupa. L'arrel i el rizoma, un cop recol•lectats, es posen al sol després de treure'ls les seves parts verdes. És important que estiguin a una temperatura inferior als 65ºC.