Usuari:Amicsdelesroses

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Pere Dot i Martínez, (1885 -1976).- roserista català[modifica]

Biografia[modifica]

Pere Dot va néixer el 28 de març de 1885 a la finca de la Torreblanca , (Sant Just Desvern), propietat dels marquesos de Monistrol. El seu pare treballava en la remodelació del jardí, que incloïa un petit roserar, i en la modernització dels conreus d’aquesta propietat. La finca està a tocar de Sant Feliu de Llobregat, població on Pere Dot va anar a viure l’any 1906, i on va desenvolupar la seva vida social i la seva activitat professional.

El seu pare, Simó Dot i Canalias, fill de pagesos, era un reconegut jardiner, amb viver propi, especialitzat en la producció d’arbres fruiters, i tenia relacions comercials arreu d’Europa. A ell es deu la fixació d’una mutació de Sophora: Sophora pendula 'doteana'. L’any 1900 va estar delegat, per la Diputació de Barcelona, per anar a l’Exposició Internacional de París. Casat amb Benita Martínez, va tenir quatre filles (Paula, Carme, Teresa i Pilar) i un fill (Pere).

Amb aquest entorn no és estranya la vocació de Pere cap al món de la jardineria. De jove, a la edat de 16 anys, va treballar amb Joaquim Aldrofeu, el primer que va hibridar roses al nostre país (R. Reina Maria Cristina, 1894. R. Joaquim Aldrofeu, 1897...) i un dels principals jardiners i viveristes d’aquells temps, de qui va aprendre l’ofici a més de les tècniques del moment relacionades amb els rosers. El 1910, en un viatge per ampliar coneixements, va anar a l’Exposició Universal de Brussel·les i sembla que va visitar diverses exposicions de flors i professionals del sector. Durant el viatge va passar per París, i al costat del Pont Neuf del riu Sena va adquirir el llibre Les Rosiers de Cochet-Cochet i Mottet: sembla que aquesta va ser una troballa cabdal per a les seves inclinacions cap al món de les roses.

El 1923 va presentar la seva primera creació: la rosa Francesc Curbera. El 1924 va guanyar el seu primer premi a París, un certificat al mèrit, en el concurs de roses noves de Bagatelle, amb la rosa Margarita Riera. Entre el 1924 i el 1957 va aconseguir 26 medalles d’or i 17 certificats de mèrit (vegeu relació de premis i creacions].

L’any 1928, a l’entitat Ateneu Santfeliuenc va fer la seva primera exposició de roses a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat, germen del que ha estat l’Exposició Nacional de Roses de Sant Feliu de Llobregat i que ha perdurat fins ara.

Va ser nomenat fill predilecte (1932) i medalla d’or de la ciutat de Sant Feliu (1971), i se li dedicà primer un carrer i després una plaça amb un monument.

L’entorn social de Pere Dot[modifica]

De jove es va relacionar amb cercles catalanistes i republicans (Foment República Autonomista, 1909). Un cop començada la seva activitat com a roserista, es va relacionar amb un ventall ampli de persones de la societat catalana d’aquell moment i moltes de les seves creacions van ser batejades amb noms d’aquestes persones, tant de la intel·lectualitat (roses com: Oleguer Junyent, 1924; Ignasi Iglesias,1932. Hermen Anglada, 1933. Apel·les Mestres,1934. Joaquim Mir, 1940. Francesc Matheu, 1940, Eduard Toda, 1947...), com de la burgesia (roses com: Li Burés,1927. Isabel Llorach, 1929. Magdalena de Nubiola, 1932. Francesc Cambó, 1930. Vídua Verdaguer, 1934...). A través de les seves bones relacions amb la marquesa de Sástago, es va relacionar amb un sector de l’aristocràcia (roses com: Cayetana Stuart, actual duquessa d’Alba,1927. Duquesa de Peñaranda, 1931, Condesa de Sàstago, 1932. Luis de Briñas, 1932, Carito Mac Mahón, 1934...). El seu compromís social i les seves idees catalanistes i republicanes, de caràcter moderat, i el seu arrelament al país, també van donar molts noms a les seves roses (Catalònia, 1931. Girona, 1936. Lleida, 1936. Àngel Guimerà, 1926. Àngels Mateu, 1934. Poblet, 1934, Mediterrània, 1943...), així com altres noms relacionats amb les seves activitats professionals en l’àmbit nacional i internacional (Francesc Curbera, 1923. Mme. Gregoire Staechelin, 1927, Director Rubió, 1929, Pedro Veyrat, 1933, Edouard Renard, 1933, Senateur Poitié, 1937...), o de familiars i noms d’entorns vinculats a les seves vivències personals (Marí Dot, 1927, Mallorca, 1938, Perla de Alcanada, 1944...). Va impulsar, i en va formar part, l’entitat Els Amics de les Roses, creada a Catalunya l’any 1931, entitat que va potenciar tant l’afició i el coneixement del món de les roses al nostre país, com el concurs de roses noves de Pedralbes, creat l’any 1929 per l’Ajuntament de Barcelona i impulsat pel mateix Nicolau M. Rubió i Tudurí.

Sembla que, entre l’any 1923 o 1925, J. C. Nicolas Forestier va visitar Pere Dot a casa seva, de la mà d’un amic comú, Oleguer Junyent. Pere Dot havia dedicat una rosa a Oleguer i en una visita de Forestier a casa seva, Oleguer la hi va mostrar; l'arquitecte va voler conèixer l'obtentor d'aquella rosa, i junts van viatjar a Sant Feliu. A la trobada, com explicava Pere Dot anys més tard, Forestier el va animar a seguir creant roses i a participar en els concursos de Bagatelle.

Durant la Guerra Civil Espanyola, la Generalitat de Catalunya va decretar la protecció dels seus camps de conreu i la compra, per a les escoles de la Generalitat, de tres mil peus de rosers.


Les relacions internacionals[modifica]

Ben aviat, a més de la seva participació en els concursos internacionals, va mantenir relacions amb nombrosos roseristes (M. Leenders, Kordes, Levequè, Pernet, Hewart, Dikson, Mallerin, Bucher...) i viveristes d’arreu del món, com, per exemple, val la pena remarcar que en el catàleg de Hazlewood Bros Ltd. (Austràlia) de 1929 ja figuren un bon nombre de roses seves (Canigó, Àngel Guimerà, Apeles Mestres, Marí Dot...). Cal remarcar la seva relació amb els EUA (en l’àmbit comercial amb Conard Pyle); escrivia o era present amb certa assiduïtat a l’American Rose Annual i es va relacionar, al llarg del temps, amb el Dr. JH Nicolas, director tècnic de Jackson and Perkins, que aconsellat per Forestier el va visitar a Sant Feliu per primera vegada l’any 1925, i amb el Dr. Griffit Buck, amb qui, després de la Segona Guerra Mundial, va tenir una fluida correspondència. El 1981, el Dr. Griffit Buck li va dedicar una rosa: El català.

Sembla que, primer gràcies als ajuts de la Generalitat i després al suport continuat dels americans, va poder seguir treballant i investigant durant la guerra civil, en la qual els seus dos fills, Simó (1916-2008) i Marí (1918–1994), van ser al front de batalla amb les tropes republicanes. L’ajut dels EUA va continuar durant la postguerra.

El 1939, un cop ocupada Catalunya per les tropes franquistes, va presentar la seva primera rosa en miniatura, Estrellita de Oro, fruit de la seva recerca amb la rosa Indica Mínima (Chinensis Mínima). La postguerra al nostre país i la Segona Guerra Mundial van dificultar la projecció nacional i internacional d’aquesta innovació i de la seva persona.


La recuperació a partir de finals dels anys 40[modifica]

No va ser fins a finals dels anys 40, quan el món és començà a recuperar de la guerra mundial, que es recuperaren també les exposicions de roses a Catalunya i a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat (1949).

Pere Dot culminà la trajectòria de les roses miniatures l’any 1957, quan va aconseguir la rosa Si, una miniatura entre els miniatures, considerada la rosa més petita del món.

Amb la reincorporació al negoci familiar dels seus fills, Simó i Marí, en finalitzar la guerra, Roses Dot va tenir un moment de gran projecció i creixement fins als anys 70, moment en què, per qüestions de creixement urbanístic de la ciutat, van dividir el negoci i Pere i Simó, amb els fills d’aquest (Jordi, Albert i Pilar) es van traslladar a Vilafranca, i Marí, amb els seus fills (Robert, Víctor i Pere), a Cervelló.

Pere Dot va morir a Vilafranca del Penedès l’any 1976.

El 1998 la ciutat de Sant Feliu va començar la creació d’un roserar que porta per nom Roserar de Dot i de Camprubí.

El 2010, a través d’un projecte de l’entitat local Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat (creada l’any 2003) es va celebrar el 125è aniversari del naixement de Pere Dot amb l’objectiu de recuperar, reconèixer i divulgar la seva figura i el seu llegat.


El treball innovador de Pere Dot[modifica]

Des dels seus començaments, la recerca de formes, colors i olors, així com l’aclimatació dels rosers a la Mediterrània, va estar sempre en el punt de mira de Pere Dot. La introducció de nous colors, com el taronja (Ramón Bach,1938; Maria Peral, 1941) i el groc pur (Joaquim Mir, 1940,); el treball amb roses de colors pastel lluminosos (Duquesa de Peñaranda, 1931; Federico Casas,1932), moltes d’elles bicolors (Golden Sàstago, 1938); la seva recerca a través de Pernetianes (Isabel Llorach, 1929, Catalònia, 1931, Condesa de Sàstago, 1932....), R. Moyesii (Nevada, 1927), Indica mínima (Estrellita de Oro,1940, Perla de Alcanada,1944, Perla de Montserrat,1945....); la rosa més petita coneguda (Si, 1957); roses Molsoses, amb la introducció del groc en aquesta tipologia (Golden Moss, 1932); híbrids de te (com el trep. Mme Gregoire Staechelin, 1927, Pedro Veyrat, 1933. Angels Mateu, 1934....).Tots aquests treballs i l’obtenció de prop de 180 varietats de roses van fer, han fet, de Pere Dot un roserista innovador de projecció internacional.


Relació de roses de Pere Dot[modifica]

Enllaç plana web Amics de les Roses


Referències[modifica]

  • 1. Comunicació personal d’Eric Timewell, Margaret Funnes
  • 2. Jaume Garcia i Urpi, Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat.
  • 3. Bunny Skran, "Pedro Dot and the Spanish Tradition", American Rose, 1999, p. 30–33.
  • 4. Roger Phillips & Martyn Rix, The Quest for the Rose, BBC Books, 1993, p. 206. ISBN 0-563-36442-4.
  • 5. Charles Quest-Ritson, Climbing Roses of the World, Timber Press, 2003, p. 239.ISBN 0-88192-563-2.
  • 6. Charles & Brigid Quest-Ritson, The RHS Encyclopaedia of Roses, Dorling Kindersley, 2003, p. 122. ISBN 978-1-4053-3511-9.
  • 8. Peter Harkness, "Notable Rose Breeders", entry for Dot, Pedro and Simon (Spain), p. 678 in Peter Beales and others, Botanica's Roses: the Encyclopaedia of Roses, 1998, Random House. ISBN 0-09-183592-5.
  • 9. American Rose Annual, diversos anys entre el 1925 I el 1950.
  • 10. Modern Rose, American Rose Society
  • 11. Varis autors, Catalunya, Terra de roses, 1999, Diputació de Barcelona. ISBN 84-7794-621-3
  • 12. Enric Ferreres i Jaume Garcia, Jornada Roses a la Tardor, ponència: “Aproximació a l’entorn social de Pere Dot”, Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat, desembre de 2010


Altres enllaços[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Amicsdelesroses&oldid=31479396»