Usuari:Annamp00/proves
Pedagogia crítica[modifica]
La paraula ''pedagogia'' prové del grec antic ''paidagogós'' que significa nen (paidos) i portar/conduir (gogia). Originàriament, el mot feia referència a l'esclau que portava els nens a l'escola.
La pedagogia crítica és una teoria i pràctica de l'ensenyament que busca ajudar i guiar als alumnes a preguntar-se i tenir una funció crítica sobre la dominància, les creences i les pràctiques emprades. [1]
Autors[modifica]
Alguns autors que es basen en la pedagogia crítica son:
Paulo Freire té una visió de la pedagogia com a instrument de persuasió a alliberar els que estaven oprimits i com a ajuda per ometre els condicionaments i la pressió social que pertorben l'ésser humà i que per tant els hi dóna una esperança de vida. Va ser un model crític que va servir als estudiants a adquirir una consciència amb to de llibertat, arribar a poder reconèixer un acte d'autoritat i tenir a capacitat de relacionar coneixement i poder. Fou el creador d'uns elements teòrics seguint una metodologia, basats en la combinació de l'acció i la reflexió, la teoria i la pràctica i el pensament i la realitat. [2]
Peter McLaren va ser un dels fundadors de la pedagogia crítica a escala mundial. [2]
Va estar interessat en la crítica a l'estructura social escolar, en la crítica a l'estructura del poder, en la importància de la continuïtat escolar i en la importància d'adquirir habilitats de pensament crític. [3]
Henry Giroux va ser un autor nord-americà crític cultural, que va aportar la teoria de la pedagogia crítica. Tracta la pedagogia com a eina alliberadora, amb la qual es pot arribar a construir la raó crítica que faci que els ciutadans qüestionin el que ja està establert per defecte a la societat que ha seguit les pedagogies tradicionals. [3]
Stephen Kemmis va ser un sociòleg australià que va esdevenir educador. [3]
Elements essencials de la pedagogia crítica[modifica]
- Participació
- Comunicació
- Humanització
- Transformació
- Contextualització [4]
Idees principals[modifica]
La pedagogia crítica té l’objectiu de potenciar a l'alumne fent que es desenvolupi la funció crítica sempre amb justícia i equitat. [4]
Formar professors com a educadors crítics, amb capacitats de qüestionar l'actual praxi educativa.
Examinar el treball de cada docent i millorar-lo per tal d'humanizar el món i així evitar reforçar funcions contràries a la intenció educativa
L'escola de caràcter polític
Els teòrics de la pedagogia crítica tenen l’objectiu de que els alumnes adquireixin coneixements, habilitats i hàbits a partir del llenguatge dels professors i les seves pràctiques.
Construcció d'un discurs pedagògic basat en el diàleg, és a dir, establir relacions socials que siguin participatives, comunitàries i sempre utilitzant la democràcia
Tot individu que intervingui en el procés d'aprenentatge serà un individu capacitat per millorar la seva pròpia funció per tal de crear un futur millor que transformi el món.
Tot individu que intervingui en el procés d'aprenentatge serà productor i producte de la història, és a dir, estarà creant i sent creat per aquesta mateixa.
Institució escolar com a Comunitat Crítica segons S. Kemmis, Cercle de Cultura segons P. Freire o Esfera Pública Democràtica segons H. Giroux, que es basa en l'educació alliberadora.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Definición de pedagogía crítica — Definicion.de» (en espanyol europeu). [Consulta: 10 desembre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Óscar Pech Lara «03 pedagogia critica». Falta indicar la publicació, 05-07-2012.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Pedagogia Critica Y Matriz Comparativa». [Consulta: 10 desembre 2018].
- ↑ 4,0 4,1 Tecnoeduc «Pedagogía crítica, Exponentes». Falta indicar la publicació, 05-08-2015.
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Annamp00. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |