Vés al contingut

Usuari:Babomirabent/proves/Joan de la Creu Vilaplana Mirabent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Ens aproparem a la faceta artística del Joan de la Creu Mirabent. Esbrinarem l’escola on va estudiar, quins foren els seus referents, les sales on va exposar, què opinava la crítica de l’època i finalment, oferir un recull de la seva obra pictòrica.

Pel que fa a la relació del Joan de la Creu i la pintura, cal assenyalar que no sabem amb massa exactitud quan va començar a pintar, ni tampoc d’on li venia l’afició. De totes maneres, la seva filla recorda com li havien explicat que al seu pare ja li agradava pintar des de petit, i que havia estudiat a la Llotja de Barcelona, essent alumne del pintor Fèlix Mestres. L’any 1913 ja havia publicat algunes il·lustracions en una publicació de Cartagena titulada “El cuento levantino”. Aquesta però, no va ser la única publicació en la va participar, ja que tenim constància d’algunes col·laboracions en publicacions del seu germà Francesc, així com en la traducció castellana de l’obra francesa anomenada “Grains de poivre” . Tornant a les exposicions, la primera exposició documentada va tenir lloc l’any 1940. La mostra es va realitzar en un local que l’artista i els seus col·legues freqüentaven. Es tracta del Bar Club. La dada sorgeix del diccionari Ràfols[1], on per l’entrada “Joan Mirabent” apareix una breu referència on s’explica qui era: “Dibujante y pintor del siglo XX en Barcelona. En 1940 celebró una exposición de caricaturas personales en el salón del barcelonés Bar Club”. En aquest mateix local hi tornaria a exposar algunes vegades més i sempre amb les caricatures com a protagonistes.

Sabem per exemple, que l’any 1949 hi va tornar. En aquesta ocasió la mostra va sorgir per iniciativa dels amics[2].

La Galeria Argos és l’altra sala on sabem que va exposar. Concretament del 9 al 22 de gener de 1943. L’exposició constava de 22 obres dividides en tres categories[3] : Figura i composició (12 pintures); naturaleses mortes (5 pintures) i paisatges (també 5 pintures, i totes corresponents a Sant Feliu de Codines). Sense dubte aquesta va ser l’exposició més “formal” realitzada per l’artista, també la de més envergadura. Prova d’això, és el ressò que va generar entre la premsa de l’època. Interès que amb el pas dels anys, i degut a les poques exposicions realitzades, va anar diluint-se fins a pràcticament esborrar la seva petjada.

Notes biogràfiques

Joan de la Creu Mirabent Vilaplana va néixer en ple barri gòtic de Barcelona. Concretament al carrer Misser Ferrer, molt a prop de la catedral, el dia 16 d’octubre de l’any 1894.

La família paterna procedia de Sitges. L’avi, Salvador Mirabent, va instal·lar-se a la Barcelona convulsa de principis del segle XIX. L’àvia, Francesca Xuclà, era de Barcelona. Malgrat l’escassa informació respecte els pares, sabem que el pare treballava a la banca, concretament al “Crèdit Lyonnais”, on va arribar a ser-ne el cap comptable. La mare, era mestressa de casa i van tenir dos fills Francesc, nascut l’any 1888, i Joan de la Creu. Poc després de la mort dels dos pares, el 12 de juny de 1924, es casava amb Josefina Miró Renaud, filla de la reconeguda modista Madame Renaud. Van tenir un fill, Joan Antoni i una filla, Anna Mª.

  1. Ràfols, Josep Francesc. Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Barcelona. Ed. Millà, 1953. Especialment rellevant resulta la data d’edició, ja que el Joan de la Creu Mirabent només hi figura en aquesta edició de l’any 1953.
  2. “Esos amigos han reunido todas sus caricaturas y las exhiben actualmente en el salón del “Bar Club”. Ellas son testimonio de un talento de observación anímica y una agilidad visual de primer orden". Part de la crítica publicada a la revista Destino, nº 606 de l’any 1949. L’article porta per títol “Formas y colores. Las caricaturas de Johny Mirabent”
  3. El catàleg de l’exposició es conserva a l’arxiu del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).