MASKING[modifica]

S'anomena masking al fet de generar una interferència entre dos estímuls consecutius, alterant així el procés perceptual. Es diu erròniament que la màscara crea una interrupció en el processament de l'estímul i l'objectiu, però realment no es tracta d'interrompre sinó d'impedir processar un estímul concret per tal de donar amb un efecte determinat, com ara la continuïtat entre els diferents estímuls o l'anulació del moviment, replantejant aquest emmascarament com una tècnica per a donar amb la microgènesi perceptual. Per exemple, en el cinema, es pot anular la percepció del moviment adherint un fotograma blanc entre dos fotogrames consecutius.

Per entendre el masking, cal conèixer mínimament el que la psicologia cognitiva sosté, i és que el processament d'informació existent entre els estímuls i les respostes requereix d'un sistema processador que transforma senyals d'entrada en estímuls amb un significat concret. El processament d'informació implica el seu pas a través d'una cadena ordenada en forma jeràrquica, procedint així d'allò general a allò més específic, i per tant perdent certa quantitat d'informació durant el transcurs de la cadena, fet que explica perquè no percebem tot allò que nosaltres podriem certament veure. Degut a la limitació de la capacitat resolutiva del sistema visual, succeeix que quan dos estímuls presentats fugaçment es presenten en ràpida successió, es produeix algun tipus d'interferència entre entre ells, i gràcies a la memòria icònica no es suspèn completament quan desapareix la senyal, ja que el magatzem icònic manté disponible la informació sensorial obtinguda durant un cert període de temps després de que s'hagi retirat l'estímul extern.