Usuari:Cogac/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Cogac. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Maria del Carme Sellarés Font (Torelló, 13 d'abril de 1944), va ser una destacada gestora administrativa catalana. Presidenta del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya entre els anys 1998 i 2006, va ser la primera dona en ostentar aquest càrrec en un Col·legi de Gestors.
Biografia[modifica]
El 1967, després d’obtenir la titulació de gestora administrativa, i de treballar en diverses gestories, va obrir el seu propi despatx “Sellarès Gabinet d’Assessors” a Barcelona. Segons una entrevista realitzada el 2005, el seu negoci comptava amb una plantilla de 35 persones i una facturació anual de gairebé dos milions d’euros.
El 10 de juliol de 1990 entra a formar part de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya (COGAC) com a vocal 7a. Ocuparà aquest càrrec fins l’any 1998, moment en que encapçala la candidatura guanyadora a les eleccions a la Junta, juntament amb Pere Coll, Ramón Tremosa, Josep Teixidor, Antoni Pérez, Francisco Torres i Carme Dalmau.
El 24 de març de 1998 resulta escollida presidenta del COGAC, i es converteix en la primera dona que lidera no sols aquesta institució, si no també un col·legi de gestors administratius de Espanya.
Sellarès va accedir al càrrec amb la voluntat de gestionar el Col·legi amb criteris empresarials, amb l’objectiu principal de convertir-lo en una entitat de servei per als Col·legiats i fer-lo més participatiu i horitzontal, allunyant-se de la visió més corporativista de la institució.
Durant els seus vuit anys de mandat, va impulsar la imatge GA com a símbol d’identitat dels gestors per homogeneïtzar al col·lectiu. Una iniciativa que van seguir també altres col·legis d’arreu del territori espanyol fins avui dia, que és el símbol que identifica a tota la professió arreu de l’Estat.
Com a presidenta, va estar al capdavant de l’origen de la creació de plataformes tecnològiques creades des del Col·legi per als gestors administratius. Un repte en el qual va tenir la col·laboració del seu vicepresident, Alfonso Lluzar, qui finalment les va fer realitat en el seu mandat com a president.
La seva aposta de futur també passava per el rejoveniment d’una professió centenària, tant en la seva imatge com en l’edat dels integrant del col·lectiu. Amb aquest objectiu, l’any 1999 va crear la Comissió de Joves, per donar veu a les noves generacions de gestors dins del col·lectiu.
Un altre dels reptes que va assolir de manera exitosa va ser el canvi qualitatiu de la formació del Col·legi, apostant per la formació continuada i el reciclatge dels professionals.
A banda del seu càrrec al COGAC, també va formar part del Consejo General de Colegios de Gestores Administrativos de España com a vicepresidenta 2a del 1999 al 2000, i com a Comptadora entre el 2001 i el 2006.
També va ser vicepresidenta del Consell de Col·legis Oficials de Gestors Administratius de Catalunya entre el 1999 i el 2007.
Reconeixements[modifica]
El 2006, la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya, va nomenar-la Presidenta d’Honor.
El Consejo General de Colegios de Gestores Administrativos de España va atorgar-li la Medalla d’Or en reconeixement a la seva tasca i dedicació.