Usuari:Csastrefiol/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Csastrefiol. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Casa Bojons o Balmes[modifica]
 | |
| Història | |
|---|---|
| Creació | 1998 |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
La Casa Bojons, també coneguda com el Palau Bojons o la Casa Balmes, és una casa senyorial d'època barroca que data de finals del segle XVII i principi del segle XVIII que es troba a Vic, a la comarca d'Osona, i que és coneguda per acollir la cambra on va morir el sacerdot i filòsof vigatà Jaume Balmes (1810-1848).
Descripció[modifica]
La Casa Bojons és una casa senyorial que pertany a l'època barroca que porta el nom de la família que en va ser la propietària entre els anys 1769 i 1864. La casa té el típic pati interior cobert i les cambres, altes i amples, es troben en el primer pis. Actualment, però, la vivenda ha estat molt modificada per destinar-la a fins culturals i instaurar-hi oficines públiques municipals.
Jaume Balmes[modifica]
Jaume Llucià Antoni Balmes i Urpià va ser un un filòsof i sacerdot que va participar activament en la política espanyola i que va ser reconegut com un dels principals pensadors catòlics del segle XIX. L'amistat que unia la família Balmes amb els propietaris de la Casa Bojons va fer que l'acollissin durant els últims mesos de la seva malaltia i fins el dia de la seva mort.
Actualitat[modifica]
Avui, la Casa Bojons acull el Museu Balmes, un petit museu dedicat a la vida i obra del filòsof vigatà. Actualment, l'edifici és propietat de l'Ajuntament de Vic, que ha estat l'encarregat de modificar-ne l'interior per acollir els diferents usos a què ha estat destinada. Entre d'altres, ara la casa acull les dependències municipals del Departament de Benestar i Família. Tot i això, la planta noble encara conserva la decoració original d'algunes de les sales.