Usuari:Eldesort/Associació Esportiva Pallars

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La Associació Esportiva Pallars (AEP), també anomenada AEPAllars, és una entitat esportiva sense ànim de lucre, amb seu social a Sort, Pallars Sobirà. És una agrupació amb l'objectiu del foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva al Pallars. El club ofereix una sèrie de serveis a tots els practicants de les disciplines esportives lligades a l'excursionisme, l'alpinisme, el piragüisme d'aigües braves i l'esquí. Està associada a les federacions de la FEEC, FCEH, FCEspeleologia, FCP, RFEP i inscrita al Registre d'Entitats Esportives (REE)[1] de la Generalitat de Catalunya des de l'any 1964.

Té el seu origen en el Club Piragüista Vilamfror, fundat a Sort l'any 1964 de la mà de Sr. José Biosca Tomàs[2], president de la Federació Catalana de Piragüisme, i una nodrida representació cultural i social pallaresa de l'època. El nom del Club ha estat lligat des del seus orígens al Ral-li internacional de Piragüisme de la Noguera Pallaresa[3], la competició més antiga d'aigües braves de Catalunya i Espanya.

ASSOCIACIÓ ESPORTIVA PALLARS
Dades
Tipus Entitat esportiva
Nombre de Socis 1.459 (2019)
Història
Creació 1 desembre 1964
Seu Avinguda els Til.lers (Poliesportiu de Sort)

Sort, Pallars Sobirà

President Actual Lionel Pla Ballabriga (2014)
Seccions Caiac, Muntanya i Piragüisme

Lloc web www.aepallars.org
     

Història[modifica]

Antecedents[modifica]

Durant els anys 60[4], les activitats d'aigües braves s'introdueixen al riu de la Noguera Pallaresa per mitjà de piragüistes francesos i belgues que, seguint la seva recerca de rius d'aigües braves pels Pirineus catalans, havien descobert el Noguera Pallaresa i l'havien classificat com un riu, així com els seus afluents,  d’una qualitat excepcional per la pràctica d'aquest esport.

A resultes aquelles primeres descobertes de la Noguera Pallaresa, la Federació Catalana de Piragüisme, a través del seu President en aquell moment, el Sr. José Biosca[5],[6] [7]va organitzar, per primer cop,  la que ara mateix es la competició de piragüisme d'aigües braves més antiga de l'estat espanyol, el Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa[8][9] (1964), que recentment ha complert la seva 56a edició[10].

És important ressenyar que la organització del primer Ral·li va contribuir, entre d'altres aspectes, a la creació del primer càmping dels Pirineus Catalans: El Càmping Noguera Pallaresa[11]

Aquell mateix any el Sr. José Biosca aprofitant les infraestructures culturals i socials, empeny a un grup de persones representatives de la societat civil pallaresa a organitzar-se i fundar el Club de Piragüismo Vilamflor de Sort.

El Club Piragüista Vilamfror (1964-69)[modifica]

La joventut pallaresa va mostrar un interès superlatiu per aquest esport des del mateix principi i a part  d’oferir el seu ajut per l’organització del Ral·li, van començar a fer els seus primers entrenaments. Poc a poc, diversos joves pallaresos es van organitzar dins el nou grup esportiu a Sort i ja al 1964 un incipient Club Piragüista Vilamflor començava a treure el cap dintre del món piragüista nacional. En aquells primer dies, a falta estatuts i junta esportiva, el club  formava part d'una secció especial dintre del Club de Pesca de Sort amb la important col·laboració del Sr. Lluis Pujal

És a principis de 1965 el moment en que el Club Piragüista Vilamflor, s’oficialitzà, independitzant-se del Club de Pesca, es redacten els primers estatuts i es forma la primera  Junta Directiva, siguent el seu primer President, el Sr. Ignacio Alcaín. Aquests estatuts queden signats i registrats al Club a abril de 1966 (fotografia 2) i, uns mesos més tard, ja sota la Presidència del Sr. Antonio Cotonat Salvat, al juny de 1966, s’envien a la ‘Federación Española de Piragüismo’ per la seva aprovació i legalització. (fotografia 3)

El Club Piragüista Vilamflor, ja des dels seus inicis, rep lo suport i ajut de tots els pallaresos i amb 15 palistes actius, incloent tres noies, i més de 60 socis protectors comença a generar un espai social a la comarca. Això fa que s’organitzin sortides a competicions i jornades piragüistitiques per la regió, com ara a Balaguer, Lleida o la Seu d'Urgell. D'aquesta manera el nom del Club Piragüista Vilamflor comença a ser conegut fora del Pallars

La Internacionalització del Club (1969-1978)[modifica]

Sota la Presidència del Sr. Rafael López Ros, el Club Piragüista Vilamflor canvia el nom al d’"Agrupación Deportiva Pallars" per donar entrada a altres modalitats esportives, com és el Club esquí de Llessui o el de muntanyisme.

Durant aquest període es van trencar fronteres i el club va començar a viatjar i participar a proves Internacionals de caiac organitzades a França, Anglaterra, Itàlia, etc.

Un dels moments històrics aquella dècada va donar-se quan la “Real Federación Española de Piragüismo” va enviar per primera vegada un equip de piragüistes al Campionat del Món d’Aigües Braves, a Bourg St. Maurice (Alps, França) l'any 1970. Dels 4 components de equip espanyol, 3 eren palistes de l'"Agrupación Deportiva Pallars". És dóna un fet remarcable que en aquell campionat del mon la indumentària oficial de la RFEP era el xandall de l’Associació Esportiva Pallars. Durant aquesta dècada els palistes pallaresos van participar a dos nous Campionats del Món, un a Àustria i l'altre a l'antiga Iugoslàvia.

La consolidació del Ral·li i el club de l’AEPallars com a organitzador d'esdeveniments esportius (1978-91)[modifica]

L’any 1980 l’AEPallars, amb les presidències de Sr.Joan Carles Dolcet i Gilberto Díaz, i amb la col·laboració de la RFEP, FCP i l’Ajuntament de Sort,  s’organitzarà la Final de la Copa d’Europa de descens l'any 1980[12] amb un notable èxit. La experiència acumulada en l’organització del Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa que s'havia convertit en el primer esdeveniment de piragüisme en aigües braves a l’Estat espanyol, va ser la base d’aquest èxit i la porta a l’organització d’altres esdeveniments que s’han perllongat amb el temps:

  • Final de la Copa d'Europa de Descens (1980)
  • Campionat del Món Júnior de Descens (1988)
  • Campionat del Món d'Estil Lliure (2001)
  • Campionat d'Europa d'Estil Lliure (2004)
  • Campionat del Món de Descens, [13](2010)
  • Campionat del Món d’Estil lliure [14](2019)

Estancament del piragüisme i el dur cop de la candidatura Barcelona92 (1991-2000)[modifica]

La desil·lusió que van generar algunes decisions polítiques al voltant de les olimpíades del 92, al no ser designat Sort com a sub-seu olímpica, malgrat l’experiència i solvència demostrades en l’organització d’esdeveniments esportius, marcaran d'alguna manera el declivi del club d'aquest període. El desencant, la manca de projecció esportiva i gestió descriuen situacions complicades i rocambolesques en les actes del club, en segurament l'època més fosca de l’entitat: Dificultats econòmiques, manca d'organització d'esdeveniments o falta de material propi per la pràctica de l'esport... Tot aquest conjunt va estar a punt de posar fi a la historia del club i també del Ral-li, però afortunadament l'empenta d'alguns dels seus socis, alguns d'ells molt joves,  i resistència dels presidents entre ells Sr. Josep Maria Rabasa o Sr. Agustí Cotonat va mantenir latent el club i amb la col·laboració de l’Ajuntament: el Ral.li.

De finals del S. XX al terratrèmol esportiu del 2013[modifica]

L'any 1998 sota la direcció del club del Sr. Aleix Salvat (2007-2011) el club es renova. Es consoliden els cursos d’estiu, es signen convenis amb l’institut i col·legit de Sort per generar projectes de promoció i a finals del 99 es torna a competir en la lliga catalana de piragüisme. A mitjans de l’any 2001 una nova junta, encapçalada pel Sr. Lionel Pla (2001-2007), consolidarà la feina de la legislatura anterior mitjançant convenis institucionals i privats.  Durant aquest primer mandat, el club passa de 20 a 350 socis en poc més de 5 anys. Es compra material divers, una furgoneta, caiacs i es construeix el primer rocòdrom del Pallars al poliesportiu de Sort. També l'ajuntament de Sort cedirà un local i una oficina, encara en ús a l'actualitat, per la gestió del dia a dia del club.  A nivell esportiu es reprenen les competicions de caiac de caire nacional, es recupera la Organització del Ra-li (2001)[15], que s'havia deixat en mans privades a finals dels 90 i els joves esportistes pallaresos tornaran a viatjar a competicions de caire nacional.. Amb l'arribada dels presidents, novament el Sr. Aleix Salvat (2007-2011) i posteriorment Sr. Guillem Puras (2011-2014), el club es consolida com a un club de referencia de l’associacionisme al Pallars. Cal destacar el creixement en nombre de socis, que superant l'any 2010 els 550, la compra de una segona furgoneta així com la creació de la secció d'esquí temporada 2009/10.

També durant aquest període es canvia la imatge del club amb un nou logo i pàgina web, puntals de la imatge corporativa fins l'actualitat.  L'any 2013 però, un nou cop fa trontollar les estructures de l’AEPallars. La creació d'un nou club de caiac a Sort tirarà per al borda l’esforç d’anys de dedicació a la promoció del caiac que veuran segats els seus fruits: Un gran nombre de palistes abandonarà el club posant en “jaque” l'estructura del club.

L'assoliment de nous esglaons (2013 a l'actualitat)[modifica]

Si l'aposta per l'esquí havia sigut una de les aventures i riscos més significatives de la dècada anterior, durant l'any 2014 serà aquesta secció, en gran part la responsable de recuperar la energia del club per afrontar nous reptes. Aquell mateix any, una junta encapçalada de nou pel president Sr. Lionel Pla (2014-...) es farà càrrec de la gestió del club. Durant aquest nova legislatura, poc a poc a través d'una política participativa dels socis i treballadors, el club va recuperant la força i il·lusió,  i es genera un nou punt d'inflexió. Es reforcen les relacions amb les institucions com el Parc Natural de l'Alt Pirineu, l'Ajuntament de Sort, les federacions, la Diputació de Lleida, Consell Esportiu del Pallars Sobirà o Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres i també s'aconsegueixen nous espònsors que permetran superar la crisis econòmica, que Catalunya encara arrossegava des de l’any 2008.

El club mantindrà aquesta solvència econòmica que li permetrà consolidar diversos llocs de treball fixes durant tot l'any relacionats amb l'àrea administrativa, comptable i esportiva, que dotaran de solvència i entitat al club. Durant el mateix període el club fa el creixement en nombre de socis més important de la seva historia, arribant als més de 1500 socis de l'actualitat. Fet que l’encara com un dels clubs més importants dels amb seu als Pirineus. També durant aquest període, tant en les seccions de Caiac com d’Esquí,  es consolida el cercle de formació del club, on les primeres generacions que s’han iniciat en l’esport a través de l’entitat, comencen a formar part de la nova fornada de tècnics i que marca part de la futura política del club.

A part dels eixits en la gestió, el club continuarà mantenint l'alt nivell assolit en l'organització d'esdeveniments esportius en la dècada anterior[16]. Tanmateix la clara aposta per la modalitat d’eslàlom olímpic, posa fi al degoteig  i pèrdua d'esportistes i afronta en la actualitat una de les èpoques més daurades del club: Més 250 esportistes en la secció d'esquí que es reparteixen en competició, tecnificació i esbarjo, els més de 400 de la secció de caiac provinents de la promoció PECEP[17] 250 de totes les escoles del Pallars, el Remulla't amb més de 150 nens i tecnificació / competició amb prop de 50, nodreixen actualment la base esportiva del club.

L'any 2020 en plena pandèmia del covid19 s'inicia la quarta legislatura del Sr. Lionel Pla amb una junta amb més de 19 membres dividits en tres seccions, fet que posa en evidencia la importància i pes social de l'entitat al territori.  

Presidents de l'Associació Esportiva Pallars del 1964 a l'actualitat*[modifica]

<1964 Lluis Pujal en funcions. Cofundador Ralli

1964 - 66 Ignacio Alcaín, Primer President

1966 - 68 Antonio Cotonat Salvat. Primers Estatuts

1968 - 78 Rafael López Ros

1978 - 80 Gilberto Díaz

1980 - 84 Joan Carles Dolcet Esteve

1984 - 86 Josep Solé Ros

1986 - 88 Jaume Salvans en funcions

1988 - 90 Florido Dolcet Esteve

1990 - 91 Josep Ma Rabassa

1991 - 97 Agustí Cotonat

1997 - 2001 Aleix Salvat Faurat

2001 - 2007 Lionel Pla Ballabriga

2007 -2011 Aleix Salvat Faurat

2011 - 2014 Guillem Puras Castells

2014 - ... Lionel Pla Ballabriga

*Aquestes dades sobre els presidents de l’entitat són les que apareixen en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya i és possible que fins a la final de S.XX puguin presentar certs errors, en general originats per una retard en l’enviament de les dades al registre per part de la mateixa l’entitat i en altres per manca de notificació de canvis en la junta. Malgrat tot s’ha intentat prorratejar amb les dades i arxius sensibles (actes, estatuts, dades federatives etc)  que l’entitat conserva en l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà.

Referències[modifica]

  1. «Cercador d'entitats». [Consulta: 17 setembre 2020].
  2. «Federació Catalana de Piragüisme». Falta indicar la publicació, 24-05-2019.
  3. «50 anys de piragüisme a la Noguera Pallaresa» (en catala). Ajuntament de Sort. [Consulta: Gener 2015].
  4. «50 anys de la Noguera Pallaresa més esportiva» (en català). TV3, 31-07-2013. [Consulta: actual].
  5. «Federació Catalana de Piragüisme». Falta indicar la publicació, 24-05-2019.
  6. RFEP, por Prensa. «Sort capital mundial de las Aguas Bravas» (en castellà), 03-06-2010. [Consulta: 17 setembre 2020].
  7. «Fitxa de la unitat». [Consulta: 17 setembre 2020].
  8. «piragüisme | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 setembre 2020].
  9. «Fitxa de la unitat». [Consulta: 17 setembre 2020].
  10. «56è Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa | Ajuntament de Sort». [Consulta: 17 setembre 2020].
  11. «Càmping Noguera Pallaresa». [Consulta: 17 setembre 2020].
  12. «comité organitzador» (en català). Olga Cuevas.
  13. «El Campionat del Món de Descens d'Aigües Braves Sort 2010, una cita històrica per al nostre esport». [Consulta: 17 setembre 2020].
  14. «La competició d'estil lliure a Sort enceta els Mundials 2019 de Piragüisme d'Aigües Braves». [Consulta: 17 setembre 2020].
  15. «Histórico de Publicaciones RFEP» (en castellà). [Consulta: 17 setembre 2020].
  16. «Histórico de Publicaciones RFEP» (en castellà). [Consulta: 17 setembre 2020].
  17. «PressReader.com - Your favorite newspapers and magazines.». [Consulta: 17 setembre 2020].