Usuari:Eloi Montes/1.59-inch Breech-Loading Vickers Q.F. Gun, Mk II
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
 La arma es veu en aquesta foto amb una montura no official en 1917. | |
| Història de servei | |
|---|---|
| Operadors | 1 |
| Especificacions | |
| Pes | 21.3 kg, o 41 kg incluent la montura de la arma. |
| Munició | Munició incendiaria, Munició d’Alta Penetració, i Munició d’Alt Explosiu. |
| Calibre | 1.59 in (40 mm) |
| Retrocés | de 148 fins a 159 mm (de 7 fins a 7.5 in). |
| Velocitat de la bala | Incendiari: 244 m/s, AP: 305 m/s, AE: 238 m/s |
El 1.59-inch Breech-Loading Vickers Q.F. Gun, Mk II era una peça d’artilleria lleugera desenvolupada durant la Primera Guerra Mundial. Originalment va ser dissenyada per al seu ús a les trinxeres, però va ser provat en combats aire – terra per l’aviació. Encara que disparava projectils d’artilleria, I no tenia capacitate de disparar cohets, era coneguda com a "Vickers-Crayford rocket gun."
Disseny[modifica]
Vickers va dissenyar aquesta arma a inicis de la Primera Guerra Mundial, amb la intenció de que fos utilitzada per la infanteria en el combat de trinxeres, per atacar a posicions d’ametralladores i bunquers. Per fer-ho capaç d’utilitzar per la infanteria, va utilitzar una munició petita I lleugera per a una arma d’aquest caliber. El seu lleuger pes I producció ràpida, feien que tingués un radi ofensiu efectiu de poca distància. Era tan lleuger, que la detonació de la munició d’AE estandart britànica, que es va canviar el Sistema de propulsió I el Sistema de foc. La arma disparava munició d’uns 0.54kg d’AE a uns 244 metres per segons; la arma també podia disparar munició d’AP a 305 metres per segon. La munició de la arma era 40x79R, que era una variant de la versió anti-aèrea naval de 40x158R, amb la munició reduida de 158 mm a 79 mm.
La arma, va ser creada per la seva utilització a les trinxeres, amb un tir unic; el operador tenia que extreure el la bala manualment I recarregar-lo manualment abans de tornar a disparar, I per això tenia una cadència de foc tan baixa. Tenia un Sistema de càrrega com un rifle, I estava montada en un Sistema de eliminació de retrocés, que consistia en un Sistema hidràulic. I afegia un Sistema de guiat en el tub.
Vickers va produir aquesta arma a la seva planta a Crayford, England.
Historial d’operació[modifica]
El concepte de utilitzar el 1.59-inch Breech-Loading Vickers Q.F. Gun, Mk II en les trinxeres va ser suprimit per la intoducció del morter de trinxera, que era més simple, més barat, fàcil d’utilitzar, portable I més efectiu.
Amb una arma que no es volia més a les trinxeres, es va decider adaptar per utilitzar-la en combats aire-aire, contra zeppelins I globus d’observació, I contra objectius terrestres com trens, reserves de munició I tancs. Quan es va montar en un avió, la arma podia disparava munició inciendiaria, AP I AE. La munició inciendiaria es veia com un cohets, ja que per darrere emetia flames, I per això es va conèixer a aquesta arma com "Vickers-Crayford rocket gun."
La arma va ser utilitzada en aviació a partir de 1917. Per fer les proves, es va donar a les esuqadres Nos. 100 i 102 Squadrons, Royal Flying Corps, en abril de 1917. Les esquadres van provar les armes I van entregar uns documents bastant variats. Alguns aviadors van dir que era una arma magnifica arma, ja que podia, fins I tot, para un tren, però igulment tenia alguns problemes, com per exemple que el cartutxo, a vegades no es podia extreure. En una ocasió, la bala mno va ser disparada, pero estava activada, I va explotar al ser extreta del canó.
S’esperava que fos una arma útil per a destrossar els avions i zeppelins que ataquessin Londres. Es va construi un prototip d’un avió biplaça de combat aèri, el Vickers F.B.25 que utilitzava l’arma, pero es va acavar estrellant en maig de 1917, en el camí cap Martlesham Heath. El Royal Aircraft Factory N.E.1 caça nocturne també va ser construit per a utilitzar la arma, per ova ser un avió bastant dolent en atac I defense nocturna, I no es va acavar montant. Després de no aconseguir les orders de producció, I el interés en el 1.59-inch Breech-Loading Vickers Q.F. Gun, Mk II va anar-se perdent, fins finalment utilitzar únicament la munició incendiaria per a les ametralladores.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- Author's amendment and updating list, 28 July 1993
- 37mm and 40mm Guns in British Service
- The Cannon Pioneers: The Early Development and Use of Aircraft Cannon