Usuari:Erikrivero19/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Erikrivero19. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
.jpeg)
Els Jardins Clàssics de Suzhou són un grup de 9 jardins situats a la ciutat de Suzhou, dins la provincia de Jiangsu, Xina. L'any 1997, alguns d'aquests jardins van ser reconeguts com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO, i l'any 2000 es van afegir cinc més a la llista.[1]
Aquest tipus de creacions artístiques de jardineria forma part de la tradició de Suzhou des de fa més de 1.500 anys, durant la Dinastia Jin (265-420). Els jardins que encara es conserven i formen part d'aquest grup de Jardins Clàssics daten des del segle XI fins el XIX, i són considerats obres mestres d'aquest gènere. El disseny i la distribució de l'espai estava al càrrec d'erudits, i tenen una relació directa amb la filosofia taoista i la bellesa natural metafísica de la cultura xinesa.[2]
Segons la UNESCO, els jardins de Suzhou són una representació del desenvolupament del disseny de jardins paisatgístics xinesos durant més de dos mil anys.[1] L'objectiu principal d'aquests jardins és recrear espais naturals en miniatura, similars als que et podries trobar a la muntanya, al riu o a un bosc, però sense haver de sortir de la ciutat. Hi ha quatre elements principals que formen aquests espais: aigua, roques, plantes i pavellons, i alguns d'ells també tenen pagodes.[3]
Tot i que avui en dia són espais públics i es poden visitar (alguns d'ells pagant entrada), originalment aquests jardins formaven part dels habitatges i propietats privades de persones importants de la ciutat.
Històricament es coneix que hi havia uns 200 jardins a Suzhou, però degut a que amb el temps hi ha hagut invasions i guerres, com per exemple la Segona Guerra Sinojaponesa, molts d'aquests jardins s'han perdut, i actualment només es conserven 69.
Els jardins com a disciplina artística a Xina[modifica]
Aquest tipus de construccions han sigut molt habituals històricament a Xina, i són considerades com escenes de paisatgisme degut a que l'espai està concebut de forma que aquell que estigui apreciant el jardí ho faci a través punts de vista específics on es trobaria amb escenes més íntimes que formen un petit paisatge. No estan pensats per ser apreciats en la seva totalitat alhora, sinò en la suma dels diferents paisatges a petita escala.[4]
Segons diverses fonts, la creació de jardins es remunta a temps de la Dinastia Zhou, on ja es creaven aquests espais [5]
Els artistes utilitzaven els diferents elements del jardí per formar un marc (natural si utilitza roques o arbres, i artificial si ho fa amb finestres o altres elements de construcció). El que es veu mirant a través d'aquests marcs són diferents capes amb la resta d'elements que formen els jardins (aigua, plantes, roques, arbres i elements constructius), a més de, en alguns cops, jugar també amb els elements que es troben fora del propi jardí, com poden ser muntanyes i altres elements naturals situats als afores del recinte, però que degut a la perspectiva donada pels ideadors del jardí, s'acoplen perfectament al paisatge.[3]
Durant tot el temps que s'ha dut a terme aquesta disciplina artística ha hagut tota una sèrie d'erudits, arquitectes i pensadors que reflexionaven i escrivien com haurien de ser els jardins per arribar al màxim grau de bellesa i qualitat. Un dels exemples més importants va ser Ji Cheng, pintor de paisatges i arquitecte de jardins, el qual va escriure un tractat sobre el tema, anomenat Yuanye, que traduit significa L'Art dels Jardins.
Un aspecte a destacar és que la cultura xinesa no dóna tanta importància a l'obra "original" com es fa a occident, i amb els jardins passa el mateix. Aquests han estat sent renovats amb el temps, no són iguals que en el moment de la seva construcció original, però això no significa que sigui una característica negativa.
Significat dels elements que formen el jardí[modifica]
Tot i que a simple vista pot semblar que els diferents simplement tenen una funció decorativa, cadascun d'aquests té un significat profund dins la cultura xinesa. I no només els propis elements, sinò la distribució d'aquests. Tot està vinculat a idees conceptuals molt arraigades a la cultura xinesa. Els principals exemples són la del ying i el yang i la del Fengshui.
Roques: Simbolitzen virtut i estabilitat, relacionades amb els cims de les muntanyes. Segons Confuci, també representen la creença en la filosofia. Les roques més utilitzades als jardins xinesos són conegudes com Gongshi, o "Roques dels erudits". Aquestes són esculturals i poden ser naturals o modificades artificialment.
Plantes i arbres: Aquests eren escollits segons els seus colors, formes i fragàncies. A més, tenen un impacte sonor en l'escena, tant quan plou com quan fa vent.
Aigua: Té molta importància en la cultura xinesa. L'aigua és l'element més important de la vida, l'origen d'aquesta, tant en els nostres cossos com a la natura. Això fa que vagi adquirint diversos significats amb el pas del temps. Alguns dels més importants en relació amb els jardins són: el món oníric (paisatges tan bonics que semblen somnis) i el coneixement. També aporta fluïdesa per tot el jardí, proporcionant més dinamisme a tot el conjunt.[6]
Els nou jardins clàssics de Suzhou[modifica]
Els Jardins Clàssics estan reconeguts com a Patrimoni de la Humanitat com a conjunt, però cadascun d'ells és únic i diferents dels altres, tant en distribució i plantejament com en elements i decoració.[7]
Jardí de l'Administrador Humil (拙政园|t=拙政園; Zhuōzhèng Yuán)[modifica]
Construit originalment durant la Dinastia Song, període Shaoxing (1131-1162). Amb el pas del temps es va anar separant fins arribar a formar tres jardins diferents, cadascun amb un estil propi, situats al voltant d'un llac. És el jardí més gran de tots els que hi ha a Suzhou.[8] Mesura 52,000 m2.
Està format per tres seccions: la zona est, amb 21,000 m2 dominats per la natura; la zona central, amb 23,000 m2, i un terç d'aquest espai es aigua; i finalment la zona occidental, amb 8,000 m2 on predominen les construccions i estructures.
Va ser inscrit com a Patrimoni de la Humanitat l'any 1997. La seva localització exacta és 31°19′27.72″N, 120°37′44.62″E.
Jardí Liuyuan o Jardí no s'afanyi (留园/留園; Liú Yuán)[modifica]
La construcció d'aquest jardí es va iniciar durant la Dinastia Ming, a finals del segle XVI, i els diferents propietaris l'han anat ampliant fins a formar quatre seccions amb temàtiques úniques: zona est, oest, central i nord.[9] La zona est destaca pels edificis construits, són l'exemple perfecte de l'art de la Dinastia Ming. La zona oest està situada a la part més alta de la ciutat, això possibilita tenir unes vistes totals de tot Suzhou fins a l'horitzó. A la zona central es pot apreciar una escena idíl·lica d'aigua i roques bordejant la zona de deambulació. I per últim, la zona nord destaca pels habitatges de bambú i els elements naturals, com per exemple tota una sèrie de bonsais.
Ha tingut una rellevància i influència notable, alguns artistes i escriptors xinesos han mencionat l'excel·lència del Jardí Liuyuan, com el filòsof Yu Yue.
Té unes dimensions totals de 23,300 m2.
Està situat al costat de la Porta de Changmen, l'antigua entrada oest de la ciutat de Suzhou. Aquesta porta forma part d'alguns paisatges del jardí. Va ser inscrit com a Patrimoni de la Humanitat l'any 1997. La seva localització exacta és 31°18′56.2″N, 120°35′33.515″E.
Vil·la de la muntanya abraçada per la bellesa (环秀山庄/環秀山莊; Huánxiù Shānzhuāng)[modifica]
El jardí Vil·la de la muntanya abraçada per la bellesa és un dels més antics en quant a construcció original, ja que es remunta a la Dinastia Jin.
Mesura 2,180 m2 distribuits en tres seccions principals: la gruta Turó de la Tardor, la cascada Primavera de neu voladora, la qual desboca a l'Estany de neu voladora, i un passadís principal.
Va ser inscrit com a Patrimoni de la Humanitat l'any 1997. La seva localització exacta és 31°18′37.937″N, 120°36′48.251″E.
Jardí del Mestre de xarxes (网师园/網師園; Wǎngshī Yuán)[modifica]
Situat a la part sud de la ciutat, aquest jardí va ser construit originalment l'any 1140, durant la Dinastia Song del sud. L'any 1785 va ser reconstruit per Song Zongyuan, un funcionari retirat de la Dinastia Qing, transformant-lo en el jardí que coneixem a dia d'avui, simbolitzant la vida senzilla d'un pescador, d'aquí el seu nom.
Està dividit en dues seccions: la part est, que és principalment la zona residencial, i la part oest, on predomina la natura, el jardí propiament. Mesura 5,400 m2.
Va ser inscrit com a Patrimoni de la Humanitat l'any 1997. La seva localització exacta és 31°17′52.66″N, 120°38′2.418″E.
Pavelló de les ones blaves o Pavelló Canglang (沧浪亭/滄浪亭; Cāng Làng Tíng)[modifica]
El poeta Su Shunqing va demanar la construcció d'aquest jardí l'any 1044. En aquest cas sí que es conserva majoritàriament gran part de la distribució i elements originals del jardí, no s'ha remodelat en gran mesura.
Té unes dimensions totals de 16,000 m2. Té gran quantitat de pavellons i edificis complementats perfectament per molta natura, formant un espai de pau i tranquil·litat superior al de la resta de jardins degut a l'organització de l'espai i la localització del jardí.
Va ser inscrit com a Patrimoni de la Humanitat l'any 2000. La seva localització exacta és 31°17′41.348″N, 120°37′30.972″E.
Jardí dels Lleons o Jardí de la arboleda dels lleons (狮子林园/獅子林園; Shī Zǐ Lín Yuán)[modifica]
La seva construcció es va iniciar l'any 1342. Representa les característiques dels jardins de la Dinastia Yuan. És molt popular degut a la distribució laberíntica de tota una zona de roques.
Els seus 11,000 m2 d'espai estan organitzats en dues zones: la zona residencial i la zona de roques envoltada per un estany enorme que cobreix gran part del jardí.
Va ser inscrit com a Patrimoni de la Humanitat l'any 2000. La seva localització exacta és 31°19′15.91″N, 120°37′44.191″E.
Jardí Ouyan o Jardí on es retira la parella (耦园/耦園; Ŏu Yuán)[modifica]
Originalment de Dinastia Qing El nom prové dels dos jardins que formen part del conjunt, un situat a la part occidental i un a l'oriental. Al mig es troba un edifici que simbolitza el punt mig, on la parella es troba.
Mesura uns 8,000 m2, i està rodejat per tot un canal d'aigua, pel qual es pot viatjar en barca.
Va ser inscrit com a Patrimoni de la Humanitat l'any 2000. La seva localització exacta és 31°18′58.324″N, 120°38′19.028″E.
Jardí de Conreu (艺圃/藝圃; Yì Pǔ)[modifica]
Va ser construit en un principi l'any 1541, però un segle després va ser remodelat i redistribuit per un pintor xinès, Wen Zhengming, que també va ser el responsable de la remodelació del Jardí de l'Administrador Humil. És un dels millors exemples de jardins de Dinastia Ming.
Amb una superfície de casi 4,000 m2, el Jardí de Conreu s'organitza en dues seccions: l'oriental, on es troba la residència; i l'occidental, on predomina el jardí.
Va ser inscrit com a Patrimoni de la Humanitat l'any 2000. La seva localització exacta és 31°18′46.922″N, 120°36′33.786″E.
Jardí Tuisiyuan o Jardí de la Retirada i la Reflexió (退思园/退思園; Tuìsī Yuán)[modifica]
És un dels jardins més recents en quant a construcció inicial, datat de l'any 1885. Es diu que el seu nom prové del propietari d'aquest jardí, un oficial acusat de corrupció, i està relacionat amb la literatura xinesa, donat que un vers de l'escriptor Zho Zhuan diu: "Lin Fu és realment un cavaller quan envia propostes, mostra leialtat al seu país, quan es retira reflexiona i esmena els seus errors".
L'extensió total és de 6,600 m2, i com en el Jardí de Conreu, es divideix en una secció residencial a l'est i una de jardí a l'oest.
Va ser inscrit com a Patrimoni de la Humanitat l'any 2000. La seva localització exacta és 31°9′28.382″N, 120°43′13.519″E.
Manteniment i conservació dels jardins[modifica]
El Govern de Suzhou s'ha encarregat de mantenir i conservar en bon estar els jardins d'aquest municipi des de l'any 1949 seguint la Llei de la República Popular de la Xina sobre la protecció de les relíquies culturals, això inclou els Jardins Clàssics que la UNESCO va declarar com Patrimoni posteriorment.[1]
Aquesta política ha permés que tots els jardins es mantinguin en un estat òptim fins a dia d'avui.
La influència dels jardins en altres vertents artístiques[modifica]
Aquesta disciplina artística ha estat molt important en la cultura xinesa, i ho podem veure en obres de pintura i poesia, les quals utilitzaven els jardins com a influència. Tenim nombrosos exemples d'això, alguns d'aquests són:
Wang Yuanqi va pintar l'any 1711 un paisatge basat en un dels jardins més importants de l'antiga Xina, de mateix nom que el de la propia obra, Wangchuang Villa.
Wen Zhenming, un dels arquitectes del Jardí de l'Administrador Humil, va fer una pintura del propi jardí l'any 1551 acompanyada per poemes després de remodelar-ho. A més, ho va dur a terme a l'estudi que tenia en aquest jardí. Uns anys abans, el 1543, Zhenming ja havia fet una pintura amb poemes però emulant un jardí imaginari, inexistent, basant-se en els que ell havia vist i el coneixement que tenia de la disciplina. El nom d'aquesta obra és "La Retirada del Mestre Liu", feta en honor a un poeta i amic seu. És una visualització idealitzada de la futura casa que tindria aquest poeta.
Al Museu de Cleveland es pot trobar un altre exemple, fet pel pintor Xie Huan entre els anys 1426-1452, amb el títol de "Nou ancians a la Muntanya fragant", on es poden apreciar totes les característiques dels jardins, principalment les "Roques dels erudits".
Una altra peça interessant es troba al MET, amb un objecte de ceràmica vermella amb el títol "Safata amb dones i nens a la terrassa del jardí". L'escena representa un grup nombrós de nens jugant a un estany de lotus pertanyent a un jardí, mentre són vigilats per dues dones.
De la mateixa manera, els jardins també rebien influència d'aquest tipus d'obres, com per exemple del gènere paisatgístic de pintura conegut com Shan shui, que traduït vol dir "aigua i muntanya", dos dels elements més importants dels Jardins.
Aquesta reciprocitat té a veure amb la importància que ha tingut la natura dins la cultura xinesa des de pràcticament els inicis d'aquesta.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Centre, UNESCO World Heritage. «Classical Gardens of Suzhou» (en anglès). [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Classical Gardens», 24-08-2012. [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ 3,0 3,1 Li, Zhiming «Visual perception of traditional garden space in Suzhou, China: A case study with space syntax techniques». 19th International Conference on Geoinformatics, 2011.
- ↑ Keswick, Maggie. The Chinese Garden: History, Art and Architecture (en anglès), 2003, p. 240.
- ↑ «Chinese Gardens and Collector's Rocks». [Consulta: 21 gener 2021].
- ↑ «The philosophy of water in classical Chinese gardens» (en anglès). [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ «Classical Gardens of Suzhou - UNESCO World Heritage Gardens». [Consulta: 20 gener 2021].
- ↑ «What you should know about graceful Chinese gardens» (en anglès). [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ «About the Lingering Garden - Gardenly». [Consulta: 19 gener 2021].
Bibliografia[modifica]
HENDERSON, Ron. The Gardens of Suzhou (Penn Studies in Landscape Architecture), 2012. Pennsylvania: University of Pennsylvania
KESWICK, Maggie. The Chinese Garden: History, Art and Architecture, 2003.
ZONGWEI, Li. The Classical Gardens of Suzhou: Travel through the Middle Kingdom (Cultural China), 2009.
Links externs[modifica]
Classical Gardens of Suzhou - UNESCO World Heritage (anglès)
Suzhou Travel Guide - Travel China Guide (anglès)
Suzhou Gardens - Terebess Asia Online (anglès)