Usuari:Espinosa Quintela/Núria Güell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEspinosa Quintela/Núria Güell

Núria Güell (Vidreres, 1981) és una artista catalana que aborda amb els seus treballs els límits de la legalitat i analitza la pràctica de les institucions que ens governen. El flirteig amb els poders establerts o els privilegis del món de l’art són alguns dels aspectes en què basa les seves operacions artístiques, que desenvolupa com a tàctiques que pretenen canviar les relacions de poder instaurades.

Biografia[modifica]

Nuria Güell es va llicenciar en Belles Arts en 2003 per la Universitat de Barcelona. Posteriorment va realitzar l'últim any de llicenciatura d'Arts Plàstiques en l'Institut Superior d'Art, l'Havana, Cuba. En 2008-2009, va formar part de la Càtedra d'Art Conducta dirigida per Tania Bruguera en el mateix Institut Superior d'Art l'Havana, Cuba. En 2012 va participar en el programa d'estudis independents de SOMA, Districte Federal, Mèxic.

Obra[modifica]

L'obra de Núria Güell es vincula a l'àmbit social, polític i econòmic expandint els límits convencionals de la Galeria d'Art i el Museu per acostar-se a l'espai de la vida diària. La seva obra qüestiona els límits de l'ètica i la legalitat, analitzant el funcionament de les institucions, així com els sistemes i dispositius de control que condicionen el quotidià, principalment alterant el seu funcionament.[1]

La seva metodologia artística es basa en subvertir el paper de les institucions, utilitzant els privilegis del món de l'art, així com de la seva condició com a artista catalana, espanyola i europea, per produir una sèrie de tàctiques que alteren les relacions de poder.

Selecció d'obres:

  • Amb Aplicació Legal desplaçada#1: Reserva Fraccionària (2010-2011), l'artista qüestionava l'accés als sistemes bancaris com la reserva fraccionària que permet la creació de capital per part de les institucions bancàries. [2]Per això va produir un manual i una sèrie d'esdeveniments educatius i de formació ciutadana que van proporcionar estratègies per utilitzar aquest sistema i expropiar a les entitats bancàries.
  • En Intervenció#1 (2012) Güell qüestionava l'aplicació de la normativa i l'ètica en els processos de desnonaments a Espanya durant la crisi econòmica. Per a això va formar una cooperativa amb la qual va contractar un paleta, que havia estat desnonat, perquè llevés literalment les portes que limitaven l'accés a un grup habitatges buits que havien estat adquirides en subhasta per la Caixa d'Estalvi del Mediterrani, després de desnonar als seus habitants. Gràcies a aquesta acció els habitatges van quedar accessibles per al seu ús i ocupació sense risc de ser acusats de violació de domicili.
  • Too much melanin (2013) va ser un projecte desenvolupat per a la Biennal de Gotemburgo (Suècia), on va contractar una sol·licitant d'asil polític procedent de Kosovo, la petició del qual ja havia estat rebutjada en dues ocasions, per jugar a l'amagatall amb el publico de la Biennal. L'única condició era que la contractada sempre havia d'amagar-se i el publico buscar-la. Aquest contracte amb la Biennal li va permetre tramitar el seu permís per residir de forma legal a Suècia i deixar d'amagar-se. Abans d'emigrar de Kosovo a causa de la guerra, ella havia treballat com a agent de policia especialitzada en la desaparició i tràfic de dones.
  • En La Fira de les Flors (2015-2016) l'artista va organitzar una sèrie de visites guiades a través de les obres de Fernando Botero que formen part de la col·lecció permanent del Museu de Antioquia en Medellín (Colòmbia). Les visites van ser guiades per menors d'edat que havien estat explotades per l'incipient negoci del turisme sexual en Medellín. Les menors explicaven les imatges de Botero oferint una lectura basada en la seva pròpia experiència personal donant visibilitat a una problemàtica que àdhuc roman silenciada per la societat colombiana. [3]

Exposicions individuals[modifica]

  • 2016 Motherland, Fatherland. Middlesbrough Institute of Modern Art, Regne Unit.
  • 2016 Bones Intencions. ADN Galeria. Barcelona, Espanya [4]
  • 2016 Troica Fiscal Disobedience Consultancy. Project Arts Centri. Dublín, Irlanda [5]
  • 2015 Mesuris de Desajust. Arts Santa Mònica. Barcelona, Espanya
  • 2013 You and whose army. Galerija Miroslav Kraljvić (g-mk), Zagreb. Croàcia.
  • 2013 Núria Güell. Refuncionalizando el deute i el cisell. EspacioMeBAS, Museu d'Art Contemporani de Santander i Cantàbria, Espanya.
  • 2013 Qualsevol semblança... Surt-li Zero. l'Havana, Cuba.
  • 2013 Al·legacions Desplaçades. ADN galeria Barcelona, Espanya. [6] [7]
  • 2012 Aplicació Moral Desplaçada #1: Creixement Exponencial. Sant Andreu Contemporani, Barcelona, Espanya. Aplicació Legal Desplaçada #3: F.I.I.S. 9THE13, Vigo, Espanya.
  • 2012 Aplicació Legal Desplaçada #1: Reserva Fraccionària. Sala X, Pontevedra, Espanya.
  • 2012 Aplicació Legal Desplaçada #3: F.I.I.S. Oflimits, Madrid, Espanya.
  • 2011La lliçó excèntrica. Sala Moncunill, Terrassa, Espanya.
  • 2007 CaravanaNatura. Sales Municipals de la Rambla, Girona, Espanya.

Referències[modifica]

  1. «How Important is Art as a Form of Protest?» (en anglès). [Consulta: 13 març 2018].
  2. «nuria güell». [Consulta: 13 març 2018].
  3. «SIN MIEDO A PARTICIPAR. Seis preguntas a Núria Güell sobre la obra La Feria de las Flores por Cecilia Guida - roots§routes» (en italià). roots§routes, 01-01-2017.
  4. «Critic's Guide: Barcelona» (en anglès). [Consulta: 13 març 2018].
  5. «Critic's Guide: Dublin» (en anglès). [Consulta: 13 març 2018].
  6. «Núria Güell. Alegaciones desplazadas» (en castellà). Wall Street International, 18-01-2013.
  7. «‘Alegaciones desplazadas’ de Núria Güell» (en castellà). Situaciones | Revista de historia y crítica de las artes, 31-03-2013.

Enllaços externs[modifica]

ADN Galería

Universes in Universe

Brooklyn Rail