Usuari:Ffernan6/La filla del capità (novel·la)

La filla del capità és una novel·la històrica escrita per l'autor rus Aleksandr Puixkin que va ser publicada originalment el 1836 en el número quatre de la revista literària El Contemporani. L'obra és una narració fictícia de la Rebel·lió de Pugatxov, el 1773 i 1774.

Resum de l'argument

Piotr Andréitx Griniev, l'únic fill viu d'un exoficial de l'exèrcit, quan compleix 17 anys és enviat pel seu pare a Orenburg perquè faci servei militar. L'acompanya el criat Savèlitx, amb qui compartirà penalitats i fortuna. En el viatge, es perden durant una tempesta, però són rescatats per un home misteriós al qual Piotr li dona, com a mostra d'agraïment, un abric de pell de llebre.

En arribar a Orenburg, Piotr es presenta al seu oficial, qui l'assigna a la fortalesa de Belogorsk a les ordres del capità Ivan Mirónov. La fortalesa en realitat consisteix en un petit tancat de fusta al voltant d'una vila i l'esposa del capità, Vasilissa, és realment la persona al comandament. Piotr es fa amic de Aleksei Ivanitx Eixvabrin, un company oficial de la seva mateixa edat, que ha estat enviat a la fortalesa per haver matat un oponent en un duel. Quan Piotr és convidat a menjar a la casa dels Mirónov, coneix la filla del capità, Maria Ivánovna i s'enamora d'ella. Això li causa problemes amb Eixvabrin, qui havia estat rebutjat per ella. Quan aquest insulta l'honor de Maria, Piotr i Eixvabrin es baten i el primer resulta ferit. Després de recuperar-se, li demana al seu pare permís per casar-se amb Maria, però li és negat.

Poc després, la fortalesa és assetjada per Omelian Pugatxov, qui diu ser l'emperador mort Pere III. Els soldats cosacs de la fortalesa es passen al bàndol de Pugatxov, el qual pren el lloc fàcilment. Quan Pugatxov exigeix que el capità Mirónov li juri lleialtat, aquest es nega i el rebel fa que el pengin i mata també la seva dona. Quan arriba el torn de Piotr de ser jutjat, Eixvabrin canvia de bàndol i li suggereix a Pugatxov que el pengi. No obstant això, el bandit li perdona la vida ja que Pugatxov resulta ser l'home a qui havia ajudat durant la tempesta.

La nit següent, Piotr i Pugachov es reuneixen en privat i el rebel queda impressionat per la sinceritat i insistència de Piotr en no servir-li, per la qual cosa decideix alliberar-ho i permetre-li anar a Oremburgo i dir-li al governador que va a atacar la ciutat. La fortalesa de Belogorsk queda sota el comando de Shvábrin, qui aprofita per tractar d'obligar a María a casar-se amb ell. Quan Piotr s'adona d'això, torna ràpidament, però és capturat. No obstant això, quan explica la situació a Pugachov, tots dos marxen a la fortalesa i rescaten a María.

Piotr i María es dirigeixen a la casa del seu pare, però són interceptats per l'exèrcit imperial. El jove decideix seguir amb l'exèrcit i envia a María on els seus pares. Quan la guerra s'acosta a la seva fi i la derrota de Pugachov està a prop, Piotr és arrestat per la seva relació amistosa amb el rebel i pel testimoniatge de Shvábrin qui diu que el jove és un traïdor. Piotr no es defensa, ja que això implicaria portar a María a la cort, per la qual cosa rep la pena de mort, la qual és rebaixada a cadena perpètua per l'emperadriu Catalina II en consideració al seu pare.

María, en adonar-se de la sentència, intueix els motius de Piotr i viatja a Sant Petersburg per pregar a l'emperadriu per la llibertat del seu estimat. En Tsárskoye Seló coneix a una dama de la cort i li dóna els detalls del seu pla per veure a la princesa i les circumstàncies del cas. Poc després, María rep una invitació per veure a l'emperadriu i se sorprèn quan s'adona que era la dama a la qual havia vist abans. Catalina II està convençuda de la innocència de Piotr i ordena el seu alliberament. El jove presencia l'execució de Pugachov i la novel·la acaba amb el seu matrimoni amb María.

Adaptacions

El compositor César Cui va adaptar la novel·la en una òpera homònima en 1911. Així mateix, s'han realitzat diverses adaptacions cinematogràfiques:

• La figlia del capitano (1947), dirigida per Mario Camerini i amb Cessés Danova com Piotr i Irasema Dilián com María.
• La tempesta (1958), dirigida per Alberto Lattuada i amb Geoffrey Horne com Piotr i Silvana Mangano com María.
• La filla del capità (1958), dirigida per Vladímir Kaplunovski i amb Oleg Strizhénov com Piotr i Iya Arépina com María.
• La filla del capità (2000), dirigida per Aleksandr Proshkin i amb Mateusz Damięcki com Piotr i Karolina Gruszka com María.

Enllaços externs

• La filla del capità en Wikisource en rus.

[[Categoria:Novel·les russes]] [[Categoria:Novel·les en rus]] [[Categoria:Novel·les històriques]]