Usuari:Gerard Canals

BOIRES BAIXES (obra literària)

BOIRES BAIXES, poema de Josep Maria Roviralta amb il·lustracions de Lluís Bonnín i música d'Enric Granados.

1. Una obra d'art total modernista:

Boires Baixes és considerat un dels millors testimonis editorials del concepte d'art global tan característic del Modernisme. Des del text profundament simbòlic de Josep Maria Roviralta, la composició tipogràfica i la impressió d'Oliva de Vilanova, les al·lucinants il·lustracions de Lluís Bonnín, passant per la música que acompanya el text obra d'Enric Granados, i fins l'enquadernació del llibre, a càrrec de Conrad Martí, tot el conjunt -fins i tot el punt de llibre- conforma una obra molt treballada i característica de l'època.

La impremta Oliva va ser fundada l'any 1899 a Vilanova i la Geltrú per Joan Oliva i Milà, impressor i bibliotecari de la Biblioteca-Museu Balaguer d'aquella ciutat. Les seves obres van ser excel·lentment cuidades i són considerades uns dels millors exponents d'impressió de l'època. Va ser doncs durant aquesta primerenca etapa, l'any 1902, que es publicà Boires Baixes. Més tard, l'any 1915, l'empresa es va traslladar a Barcelona, on va adoptar el nom comercial d'Oliva de Vilanova. Fou llavors quan l'impremta passà a mans del fill, Víctor Oliva, que esdevingué un dels grans noms de les arts gràfiques del Modernisme.

Boires Baixes és en essència un drama poètic, amb aspiracions de poema simfònic, que amb prou feines arribà a representar-se, i que durant dècades no ha restat pràcticament reeditat fins al punt que, actualment, es considera més una raresa d'especialistes i bibliòfils més que no pas una obra literària d'interès pel públic en general.

Al número 1 de la revista Pèl & Ploma, Eugeni d'Ors en feu una extensa ressenya, on s'aborden la majoria d'aspectes simbòlics i estètics de l'obra. A continuació es presenta aquest anàlisi, que segur ajudarà a entendre la importància d'aquest llibre dins el panorama modernista d'inicis de segle XX a Catalunya.

De l'obra original només se'n van imprimir 200 exemplars, la majoria d'ells actualment extraviats i, només uns pocs, conservats escrupolosament als fons de biblioteques com la de l'Ateneu Barcelonès, la de la Casa de l'Ardiaca o a la mateixa Biblioteca Nacional d'Espanya. D'ençà de llavors Boires Baixes ha desaparegut pràcticament per complet del panorama literari del país. Fins al punt que des de 1902 només s'ha publicat una sola vegada la part escrita del llibre, en un volum recopilatori titulat Boires i Crisantemes. El poema en prosa modernista, a cura de Maria Àngela Cerdà, publicat l'any 1990 per Edicions de la Magrana. Aquest volum, que és en essència un estudi de la prosa poètica de principis de segle XX, recull i analitza alguns dels exemples més característics del gènera i inclou obres de Santiago Rusiñol, Adrià Gual, Alexandre de Riquer i el mateix Josep Maria Roviralta.

Actualment, també aquest estudi es troba ja descatalogat i, per tant, Boires Baixes s'ha convertit en un llibre introbable, en una raresa de la qual es pot sentir a parlar però que a la pràctica és extremadament difícil de llegir-ne el text i, menys encara, poder-ne apreciar les il·lustracions, poder-ne admirar la disposició de versos i imatges, poder-ne copsar els detalls de l'edició o poder-ne escoltar la partitura. És doncs aquest el motiu d'aquesta pàgina, treure Boires Baixes d'entre la boira on ha estat sumit durant pràcticament 120 anys i oferir-lo íntegrament a tothom qui vulgui gaudir-lo.

2. El text de Josep Maria Roviralta:

Josep Maria Roviralta i Alemany (Barcelona 1880 - Biarritz 1960) és un dels poetes menys coneguts del moviment modernista català on, no obstant això, hi tingué un paper prou interessant arran precisament de la publicació de l'obra Boires Baixes. A l'edat de vint-i-un anys, amb la mort del seu pare, es va haver de retirar de la vida literària per acabar la cerrera d'enginyeria industrial i dedicar-se al món dels negocis on, després d'alguns intents fallits, aconseguí un gran èxit amb les manufactures de fibrociment. Fou així com arribà a convertir-se en un multimilionari de renom, que vivia com un magnat a la seva finca de Les Escales i conduïa un Rolls Royce; un industrial famós, que fundà amb el seu germà diverses fàbriques, entre elles la d'Uralita de Cerdanyola del Vallès; i també un amant i mecenes de les belles arts .

Procedent d'una família humil, -el seu pare tenia una botiga de comestibles al carrer Ferran de Barcelona-, la seva vocació artística s'inicià precisament amb les reunions que mantenia a la rebotiga del negoci familiar amb alguns amics procedents del panorama Modernista barceloní de l'època com Meifrèn, Rahola o els Zuluetes. Amb alguns d'ells, Roviralta va fundar als quinze anys el setmanari Luz on hi va publicar els seus primers poemes, dibuixos i crítiques d'art amb els pseudònims d'Aldebarán i de Josep Mª Blanca. Amant de la lírica, el 1904 va pronunciar una conferència a la Institució Catalana de Música sobre "L'acció recíproca de la música i la poesia i la seva influència en la creació artísica". També dissertà a l'Associació Wagneriana sobre Chopin i tingué una col·laboració incipient com a crític artístic a El Poble Català i als Quatre Gats, on hi publicà el poema en prosa, de marcada tendència decadentista, Tot eren lliris blancs!

El renombrat editor i mestre de les arts gràfiques modernistes Oliva de Vilanova i la Geltrú li edita, l'any 1902, el poema-narració Boires Baixes amb vuit il·lustracions d'una gran tècnica, plens de remolins i filigranes, del dibuixant i joier Lluís Bonnín, i una reducció per a cant i piano de la "Cançó d'amor" del compositor Enric Granados, amb qui Roviralta va mantenir una gran amistat al llarg de la seva vida. Fins i tot el punt de llibre dels 200 exemplars impresos inicialment, anomenat Senyal de Plana, presenta un acurat disseny i es troba embellit amb una petita i·lustració, essent una peça d'incalculable valor pels amants del col·leccionisme arran de la seva raresa i qualitat. Amb tot, l'obra en el seu conjunt, tal i com es presenta en aquesta pàgina, és sens dubte un dels exponents més importants de la literatura modernista catalana, essent equiparable, en certs aspectes, a la famosa Liliana d'Apel·les Mestres.

Com ja hem dit, Boires Baixes és una obra profundament simbòlica, on es barreja el paisatge interior i l'exterior, el real i l'ideal, i on es representa la lluita ètica i estètica entre la poesia i la prosa, el somni i la vigília, la voluntat i el destí... Es compon per tres parts clarament diferenciades: un pròleg, que s'esdevé al pati de la Llotja de Barcelona, com a símbol del comerç, i on arriba un estrany personatge a parlar d'unes terres llunyanes. Un sol acte central, estructurat com un drama, on hi apareixen diferents elements humans i humanitzats que interactuen entre ells, com les boires, les flors, els ocells, "Ell", "Ella", "La dona vella", "L'imaginació" en un diàleg entreteixit on paisatge i personatges s'alternen i es confonen els uns amb els altres. I, finalment, un epíleg, esdevingut de nou al Palau de la Llotja i al passeig d'Isabel II, on la gent congregada per escoltar l'estranya història recitada per l'home vingut de terres llunyanes es va dispersant i només hi resten els elements de l'entorn, que reprenen el diàleg entre natura i ciutat.  

Per ser un altre text pràcticament oblidat de l'autor, a continuació es transcriu el seu poema en prosa Tot eren lliris blancs! publicat al número 6 de la revista Quatre Gats el 16 de març de l'any 1899:

TOT EREN LLIRIS BLANCS!

Tot eren lliris blancs a la cambra de la morta... tot eren lliris blancs!

El vestit d’ella era blanc i també ho era la caixa.

Feia bonic tanta blancor però... que trista qu’era!

Allà sobre una consola la Verge, blanca; aquí com una taca trista una monja negra que resava o plorava... és el mateix.

De tant en tant s’obria un lliri, poncella abans i una nova flaire volava per la cambra.

De tant en tant un lliri’s colltorçava.

Ella també ho era un lliri colltorçat!

La vida a ne les flors ‘nava i venia.

La vida a ne la noia ja se n’havia anat.

A la cambra de la mare tot eren crits d’angúnia, tot eren plors.

A la cabra de la morta tot eren lliris blancs.

3. Les il·lustracions de Lluís Bonnín:

Lluís Bonnín i Martí (Barclona 1873 - Niça 1964) és un dels dibuixants i il·lustradors més característics del Modernisme català. A part de dibuixant, Bonnín també fou joier, ofici al qual consagrà la seva carrera professional. Les seves il·lustracions es caracteritzaven per tenir un traç fi i nerviós, ple de trames a base de ratlles sinuoses i punts de tota mena que omplen per complet l'espai físic del dibuix. La seva tècnica era única, probablement pel domini d'estris d'orfebreria que utilitzava o que l'inspiraven a l'hora d'executar les seves obres.

Va estudiar art a l'Escola de Llotja mentre aprenia l'ofici de joier a l'obrador familiar. Bonnín era un gran afeccionat a les revistes il·lustrades de París, i li agradava molt l'obra de Lucien Métivet. Fou una de les persones que van participar en la primera exposició dels Quatre Gats el 1897. Fou precisament en aquests cercles literaris on va conèixer Josep Maria Roviralta, col·laborant-hi amb les il·lustracions del seu poema Boires Baixes. També va participar en diferents números de revistes com Barcelona Còmica, Catalònia, Luz, Hispania i Pèl & Ploma. L'any 1900 se'n va anar a viure a Niça, per a treballar com a joier a l'obrador del taller familiar de la seva dona. Al fons del MNAC hi ha un dibui seu, "A mon amich Casellas", dedicar a Raimon Casellas.

4. La música d'Enric Granados:

Enric Granados i Campiña (Lleida 1867 - Canal de la Mànega 1916) és un dels pianistes més influents de Catalunya i de l'estat espanyol, creador de l'escola moderna de piano. Dels tres artistes que van participar en la creació de Boires Baixes, ell és el que va guanyar més renom, fins al punt que les seves obres, que es poden enquadrar dins el modernisme simbolista, són conegudes i interpretades actualment arreu del món.

La seva trajectòria fou molt dilatada, component gran quantitat de peces musicals la majoria de les quals per piano, encara que també hi trobem òperes, música de cambra, obres orquestrals, entre d'altres. Nascut a Lleida, i fill de pare cubà i mare càntabra, de jove la seva família es va traslladar a Barcelona, lloc on va començar els seus estudis de música i on es va integrar ràpidament en els cercles culturals de l'època. Fou aquí on es forjà l'amistat amb Josep Maria Roviralta, que es mantindria al llarg dels anys i fins l'accidentada mort de Granados a bord del vaixell Sussex, quan aquest fou torpedinat per l'armada alemanya en el transcurs de la Primera Guerra Mundial.

L'any 1902, i arran precisament de l'amistat amb Roviralta, va compondre una reducció per cant i piano del que s'ha conegut com a Cançó d'amor, un dels poemes centrals de Boires Baixes, tot i que en el llibre hi apareix amb el nom de Cançó I. Aquesta peça, que formalment es pot considerar un lied, va se concebuda com a part d'una obra major per veu i orquestra que havia d'englobar la totalitat del text de Roviralta. No obstant això, aquesta obra orquestral, o poema simfònic, no es va arribar a culminar mai i només es va incloure al llibre la partitura de la Cançó d'amor. Tal com resa l'última pàgina de la publicació, aquesta es va acabar d'imprimir el 15 de maig de 1902, al temps que s'anunciava que "a la vinent temporada es donarà a conèixer en un concert públic la part musical d'aquest poema composta per Enrich Granados". No hi ha constància que Boires Baixes arribés a estrenar-se com a poema simfònic ni que la part instrumental arribés a acabar-se tal com fou concebuda. No obstant això, sí que es sap que el fill d'Enric Granados, Eduard Granados, va realitzar uns instrumentació per orquestra de la Cançó d'amor que es conserva actualment a la Biblioteca Nacional de Catalunya.

Lletra de la Cançó d'amor:

Cançó I

Sento una frisança al cor

que em diu que tinc d'estimar.

Jo bé l'espero l'amor!

Jo bé l'espero l'amor!...

L'amor no es vol atansar!...

Les flors que hi ha en el jardí

aviat esclataran.

Els aucells les voltaran...

No em voltarà ningú a mi!...

Els aucells les besaran...

No em besarà ningú a mi!

Després jo les colliré

i elles m'engalanaran...

Elles m'engalanaran!...

I jo a qui engalanaré!...

Què en treu la boscana flor

d'omplir l'aire amb son perfum!

Què en treu la boscana flor

si no la olora ningú!...

A la primera edició de Boires Baixes, al final de tot del llibre, s'hi podia trobar un annex amb la partitura d'aquesta cançó per veu i piano.

Actualment, la Cançó d'amor és una de les obres per veu i piano que més sovint s'interpreten d'Enric Granados, i són molts els intèrprets que n'han efectuat enregistraments, com la ja mencionada Maria Lluïsa Muntada o les també sopranos Carmen Bustamante i Montserrat Caballé, entre moltes d'altres de reconegut renom. A part de la partitura original, i per facilitar-ne la interpretació de la peça, s'han editat nombroses partitures de la Cançó d'amor.

Com a curiositat relacionada amb la música de Boires Baixes, cal mencionar que el grup de música gironí Ca Vell va adaptar l'any 2013 una part del text del llibre en una cançó, titulada igualment Boires Baixes, del seu disc Decadents.

5. L'edició a càrrec d'Oliva de Vilanova (1902):

Com ja hem dit, de la primera edició de l'any 1902 de Boires Baixes, a càrrec d'Oliva de Vilanova, van imprimir-se'n tan sols 200 exemplars. D'aquest, la majoria es troben extraviats i, només uns pocs, es poden trobar repartits en diverses biblioteques, com la Biblioteca Nacional de Catalunya, la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès o la Real Biblioteca.

L'any 2017, després de la digitalització d'un original, se n'efectuà una nova edició inèdita.