Usuari:Gondol/proves/Capella de Sant Pere i Sant Andreu
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Gondol. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Introducció[modifica]
La capella votiva de Sant Pere i Sant Andreu fou construïda per la Confraria de Pescadors de Tarragona, un dels més importants i antics de la ciutat, en honor al seus patrons. La capella se situa a la Part alta de Tarragona, concretament a la Plaça de les Peixeteries velles a l'entorn de la qual vivía, antigament, la població dedicada al món de la mar.[1]
Durant el segle XIX els veïns del barri van tenir-ne cura. El 1936, però, les imatges van ser decapitades i abandonades al mig del carrer. Malgrat unes veïnes devotes se'n van emportar les restes, finalment les van cremar per por a les represàlies. El 1948 la capella fou restaurada i el 19 de desembre rebé la benedicció.
L'abril de 1967 es restaurà la capella a través del Patronat Municipal de Belles Arts juntament amb la l'Escola Taller d'Art de la Diputació. En aquesta ocasió es reconstruí la capella i s'hi col·locà una vidriera.
L'any 1991 es restaurà de nou a càrrec de l'Ajuntament de Tarragona i el Centre de Conservació i Restauració de l'Arquebisbat de Tarragona [2], posant l'accent en la recuperació de les pintures datades el segle XVI i que havien quedat tapades per capes successives de pintura.[3]
Característiques[modifica]
La capella, de grans proporcions, comptà en un inici amb les imatges de Sant Pere i Sant Andreu de tamany natural, bellament policromades. Les talles portaven els atributs següents: Sant Pere, amb tiara i capa pontifical portava a la mà dreta unes claus, i Sant Andreu uns peixos a la mà esquerra, també abillat amb mantell i túnica. Com a il·luminació trobem una llanterna d'oli construïda amb ferro forjat que remata la capella amb la forma d'un ocell alat (gall).
Les imatges actuals, que daten de la restauració de la capella després de la guerra civil l'any 1948, són més petites que les originals, i van ser donades per Sofia Alegret i es van adquirir a Barcelona.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «La Capella votiva de Sant Pere i Sant Andreu». Setmana Santa 2006 - Confraria de Pescadors, 2006, pàg. 56-57.
- ↑ «Restauració de la capelleta de Sant Pere i Sant Andreu». Setmana Santa Tarragona 1991, Societat Marítima i Protectora "Gremi de Marejants", 1991, pàg. 28.
- ↑ Mezquida, Lluís Mª «Capella votiva de Sant Pere i Sant Andreu». Setmana Santa 1991. Agrupació d'Associacions de Setmana Santa, 1991, pàg. 56-58.
- ↑ Salvat i Bové, Juan. Las Capillitas votivas en las calles de la Tarragona medieval (en castellà). Tarragona: Publicacions del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona, [1980]. Tarragona: Publicacions del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona, 1980, p. 41-45.