Li Shizhen
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 juliol 1517 Qizhou (en)  |
| Mort | 1593 (75/76 anys) |
| Sepultura | Tomb of Li Shizhen (en) |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Medicina i fitoteràpia xinesa |
| Ocupació | botànic, naturalista, escriptor, metge, farmacèutic |
| Nom de ploma | Hinko |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Li Shizhen (1518 - 1593) metge, farmacòleg i erudit xinès. Un dels grans especialistes en medicina xinesa durant la Dinastia Ming. Autor del Gran Compendi de Matèria Mèdica "Bencao Gangmu - 草纲目".[1]
Biografia[modifica]
Li Shizhen (en pinyin: Lǐ Shízhēn, en xinès: 李时珍) va néixer el 3 de juliol de 1518 a Huanggang a zona de Qichun a l'actual província de Hubei. El seu pare Li Yanwe i el seu avi també foren metges i comerciants locals de medicaments d'un cert renom, malgrat que en aquella època l'activitat de metge no era molt valorada. Als 14 anys va aprovar l'examen “xiucai - 秀才-“ però després de provar-ho tres cops no va poder superar els exàmens imperials i poder ocupar algun tipus de càrrec oficial al govern. Davant el fracàs escolar el seu pare el va incorporar com a aprenent i així poder transmetre-li el coneixements de medicina.[2][3]
Quan tenia 27 anys, Li Shizhen ja havia assolit un cert reconeixement per les seves habilitats mèdiques. El seu reconeixement formal a nivell oficial es va produir quan va fer un diagnòstic precís i va poder curar un fill d'un membre de la família Zhu que governava durant la Dinastia Ming. Com a resultat, va ser convidat a ser un oficial al Tribunal de Rituals i Assumptes Mèdics i posteriorment el van nomenar adjunt al director de l'Institut Mèdic Imperial de Beijing.[4]
Va dedicar quasi quaranta anys de la seva vida a fer una classificació de tots els elements naturals utilitzats en la medicina xinesa i a escriure diversos tractats. Va estudiar tots els elements utilitzats tradicionalment, corregint els errors i incorporant noves dades sobre les propietats farmacològiques i botàniques, amb indicació de les corresponents utilitzacions practiques.[5]
Va morir el 1593.
Compendi de Matèria Mèdica Bencao Gangmu[modifica]
En la seva pràctica mèdica, Li Shizhen va trobar molts errors, repeticions o omissions en els llibres mèdics disponibles, conscient que era un gran problema que afectava la salut i la vida dels pacients. Així que es va proposar compilar un nou llibre complet especialitzat en medicaments. A partir dels 34 anys, va començar aquest projecte.[2]
Després de 27 anys d'esforços, a partir de Jingshi Zhenglei Beiji Bencao (llibre sobre matèria mèdica) de Tang Shenwei durant la dinastia Song (960-1279), va completar el seu monumental treball Compendi de Matèria Mèdica ("Bencao Gangmu - 草纲目"), en el sisè any (1578) del regnat de l'emperador Wanli.[2]
L'any 1578, el "Compendi de Matèria Mèdica" es va acabar finalment després de 28 anys d'esforç. No obstant això, aquesta original obra mestra no va publicar-se fins a 18 anys després de la mort de Li Shizhen.[3] Els editors i els tallers d'impressió de llibres eren reticents a imprimir aquest llibre. Al tractar-se d'una monografia tant tècnica sobre farmacologia, els editors van estudiar si podien guanyar diners amb la publicació. El mateix Li Shizhen va viatjar a Nanjing per convidar a Wang Shizhen (1526-1590), una figura líder en la literatura, a escriure un prefaci per la seva obra. Esperava que aquest llibre fos publicat el més aviat possible en virtut de la reputació de Wang Shizhen.[6]
Després d'acabar de llegir el llibre, Wang Shizhen va parlar molt d'això i va dir: "Llegint com si m'hagués entrat en un jardí ple d'arròs daurat, el color del qual era brillant i com si m'hagués entrat al palau de Dragon King, on exhibeix nombres o tresors ". A causa del prefaci de Wang Shizhen, va ser finalment acceptat per un editor que tenia un taller a Nanjing, sense considerar els guanys i la quantitat de diners que faria, va prometre imprimir-lo.[6]
A més de resumir les experiències i els èxits dels predecessors, Li va aprendre àmpliament de metges, pagesos, caçadors, pescadors i altres treballadors, i sovint va anar a muntanyes i camps per observar i recollir tot tipus de mostres de plantes, animals, minerals, etc. Va cultivar les herbes medicinals i les va provar en el seu propi cos per obtenir el coneixement adequat a partir de l'aplicació´pràctica. Per recopilar la informació necessària, va viatjar extensament i va consultar experts en cada àrea d'interès. Els seus viatges el van portar a Hunan, Jiangsu, Jianxi i Anhui. Va recollir i consultar 800 llibres mèdics, és a dir, pràcticament tot el disponible en aquell moment.[4]
L'obra es de fet una enciclopèdia de 52 volums, amb 11000 prescripcions, 1160 il·lustracions, el detall de 1892 remeis, 1094 plantes, 444 animals, 274 minerals i 79 productes diversos.[5][3] Inclou una classificació dels remeis en setze grups, on diferenciava entre: Aigua, Foc, Terra, Metall i Pedres; herbes, cereals, vegetals, fruites i fusta; eines i vestimenta, insectes, escames, conxes, ocells, mamífers i persones.[1]
Aquest treball és utilitzat com una referència de la farmacopea xinesa i alhora es un tractat de botànica, zoologia, mineralogia i metal·lúrgia.
Les diferents monografies contenen fins a 10 punts d'informació sobre cada material medicinal:[4]
- Informació relativa a una classificació prèviament falsa
- Informació sobre noms secundaris, incloses les fonts dels noms
- Explicacions, comentaris i cites recollides en ordre cronològic, incloent-hi l'origen del material, l'aparença, el temps de recollida, les peces medicinalment ment útils, similituds amb altres materials
- Informació relativa a la preparació del material
- Explicació de punts dubtosos
- Correcció d'errors
- Gust i naturalesa
- Enumeració d'indicacions principals
- Explicació dels efectes i
- Enumeració de receptes en què s'utilitza el material, inclosa la forma i la dosificació de les receptes.
Només queden sis còpies de l'edició original. Una a la Biblioteca del Congrés dels EUA, dos a la Xina i tres al Japó. una còpia va ser destruïda durant la Segona Guerra Mundial. Diverses edicions noves i nombroses traduccions s'han realitzat al llarg dels segles.[1]
L'octubre de 2007, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar per primera vegada les "Terminologies estàndard internacionals sobre medicina tradicional", i va afirmar que els termes mèdics tradicionals xinesos haurien d'anar amb caràcters xinesos tradicionals i fer una traducció uniforme internacional a l'anglès, també es van establir normes uniformes per estandarditzar els termes mèdics tradicionals xinesos.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Mu, Xiuwen «Li Shizhen: El sabio doctor de la dinastia Ming» (en castellà). Revista Instituto Confucio, setembre 2016.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Li Shizhen» (en anglès), 2003. Arxivat de l'original el 2007-11-15. [Consulta: octubre 2018].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Li Shizhen- Sage of Medicine and Herbal» (en anglès), 04-01-2018. [Consulta: octubre 2011].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Dharmananda, Subhuiti. «Li Shizhen. Scholar Worthy of Emulation» (en anglès). Institute of Traditional Medicine. [Consulta: octubre 2018].
- ↑ 5,0 5,1 «Li Shizhen ou Li Shih-Chen» (en francès). Portraits de Médecins. [Consulta: octubre 2018].
- ↑ 6,0 6,1 «Li Shizhen» (en anglès), 13-04-2005. [Consulta: octubre 2018].