Usuari:HackerCame/proves/Batalla del Pasteral
Antecedents[modifica]
A finals de 1848, tant el general Cabrera com alguns dels seus subalterns es trobaven instal·lats a la vila d'Amer, on celebraven balls i es dedicaven a entrenar les tropes i reclutar soldats dels pobles de la zona.[1][2]
El capità general de Catalunya Manuel de la Concha, en assabentar-se de la posició de les tropes de Cabrera, decideix perseguir-lo. Surt de Girona amb 4 batallons i arriba a Vic l'11 de gener de 1849, amb la finalitat de barra'ls-hi el pas per les Guilleries i anant cap a Amer en busca de les tropes carlines, ocupar i fortificar els ponts de Sau i de Susqueda.[3]
A principis de gener havia desembarcat a Roses el batalló de Borbó, a les ordres del general Nouvillas, que juntament amb una columna de soldats del castell de Figueres es dirigiren cap a Amer. Des de Santa Coloma de Farners sortia el coronel Ruiz també en direcció a la zona.
L'objectiu dels isabelins era acabar d'una vegada per totes amb la insurrecció, intentant encerclar-los, però els carlins, grans coneixedors de l'orografia de la zona, intentaven a tota costa defugir grans combats i es dedicaven a cobrar tributs i a fer actes de sabotatge.
Batalla[modifica]
El dia 26, Ruiz arriba al Pasteral provinent d'Anglès i ataca els homes de Marçal que vigilaven el pont.
Referències[modifica]
- ↑ «Gerona 30 de Diciembre.». El Postillón, 3223, 31-12-1848, pàg. 4 [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Gerona 30 de Diciembre.». El Postillón, 3224, 03-01-1849, pàg. 4 [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Barcelona. De los diarios de ayer.». Diario de Barcelona, 14, 14-01-1849, pàg. 221-222 [Consulta: 17 setembre 2020].