Usuari:Herodotptlomeu/proves/parlament
Guillem Dalmau va exercir el domini en un conjunt notable de districtes de la Catalunya central i interior: Tous, Òdena, Rubinat, Ondara, Montagut, Pinyana, Montbrió, Cervera, Gramuntell, Montornès, Guimerà, Montoliu, Vilagrasseta, Llindars -infeudat a Sant Pere dels Arquells-, Sant Antolí, Espelt, Montlleó, Freixanet, Malgrat -infeudat a Santa Maria de Solsona-, Gavar, Timor, Miralles, Massana, el Galobard, Calders, Guàrdia dels Prats, Castelldans, Juneda, Gebut, Calaterrà, una cosa a Tarragona, l'alou de Banyeres del Penedès, i les batllies de Flix (de Bellcaire d'Urgell), Tordera i Curullada, segons constava en el seu testament. Disposava a més d'importants sumes de diners, que li van permetre fer préstecs, com els seixanta-sis morabatins que va deixar al comte de Barcelona, Ramon Berenguer III. Amb l'or que tenia poder comprar el domini de Montoliu al comtat de Manresa per una quantitat destacable d'500 mancusos de València en 1112.
Va ser un dels deu membres del consell secret de Ramon Berenguer III entre 1112 i 1132, i com a integrant del seu seguici va confirmar diverses escriptures comtals. A més va participar en diferents iniciatives orientades a feudalizar la Catalunya Nova, formant part de la comitiva aristocràtica del bisbe Oleguer en els seus primers temps en el senyoriu tarragoní, més aviat infructuosos, però on va posseir algun tipus de patrimoni. També era un dels aristòcrates que es va establir com a senyor en les proximitats de Lleida abans de la seva conquesta, on el comte li va encomanar els castells de Castelldans i Gebut.
L'eventual presa de la ciutat andalusina de Lleida va perillar per les pretensions del monarca aragonès Alfonso el Batallador, de manera que Ramon Berenguer III va fer un tracte amb el valí de Lleida, Abel Hil·lel, en 1120. Aquest va cedir una sèrie de castells -Castelldans, Gebut, Calaterrà i Montagut de Llitera-, que d'una manera o altra van passar a mans de Guillem Dalmau.
Hi havia signat el compromís i possiblement va obtenir aquestes fortificacions per haver participat en la negociació. No obstant això, les relacions amb el comte van tenir també episodis de tensió, com es va manifestar en la disputa causada per la percepció d'una sèrie d'exaccions injustes a la localitat de Cervera per part de Guillem Dalmau, que van forçar una concòrdia amb el comte en 1129 . Aquesta permetia al comte participar d'alguns d'aquests beneficis, que va aprofitar la controvèrsia per recuperar el domini eminent en aquest lloc.