Usuari:IreneValle/proves
Carles Marigó i Sarrión (Blanes, 1986) és una pianista, improvisador, compositor i docent català. La seva formació acadèmica és fonamentalment clàssica, tot i que a la seva carrera ha estudiat també jazz i música tradicional catalana. Durant aquests anys ha profunditzat en el món de la improvisació en diversos estils, caracteritzan-se per realitzar concerts que reuneixen les dues vessants, oferint espectacles poc convencionals[1].
Formació i reconeixements[modifica]
Inicià els seus estudis musicals a l'Escola de música Santa Maria sota la tutela de Xavier Dotras. Als 11 anys començà a formar part de la Banda de l'escola com a saxofonista i poc després entrà al món de la música tradicional catalana amb la Cobla del Col·legi de Santa Maria de Blanes, fundada l'any 1967, que fou la primera cobla juvenil catalana, i des dels seus inicis es convertí en una cantera de joves músics, principalment d'instruments de vent. A més, fundà juntament amb companys i amics la Big Band Jazz Club de Blanes, un conjunt dedicat al jazz de la década dels 50s on Carles tocava el piano, autogestionat pels membres del grup, tots ells menors d'edat. Fins als 18 anys fou membre d'aquestes formacions, que el van permetre desenvolupar la seva vessant compositiva guanyant premis com el Concurs de Joves Creadors, un dels més importants per joves compositors de sardanes, celebrat el 2004 a Blanes.
Als 16 anys el seu centre de formació musical passa a ser el Conservatori Professional de Música de Badalona amb Lluís Pérez Molina, i a partir d'aquell moment la seva prioritat fou el perfeccionament de la interpretació de música clàssica i contemporània. Posteriorment realitzà els seus estudis superiors amb Vladislav Bronevetsky, deixeble de Elisso Virssaladze, i els finalitzà al Conservatori Tchaikovski de Moscú amb Irina Plotnikova[2]. Va obtenir les màximes qualificacions a les assignatures de piano i improvisació i per ampliar els seus estudis ha comptat amb beques d'organismes com el CONCA (Consell Nacional de la Cultura i les Arts), la AIE (Sociedad de Artistas Intérpretes o Ejecutantes de España) o el CEP (Centro de Estudios Pianísticos).[3]
Altres docents dels quals ha rebut classes són Nelson Goerner, Elsa Púppulo, Elisabeth Leonskaja, Barry Douglas, Christian Zacharias, Paul Badura-Skoda, Jacques Rouvier i María Jesús Crespo.
A la seva formació en improvisació van contribuir músics com Xavier Dotras, Albert Bover, Emilio Molina, Juan de la Rubia, Ana Finger, Michael Pisaro, James Fei o Evan Parker.
Carles Marigó ha estat guardonat amb premis del Concurs Internacional de piano Eugenia Verdet, amb el Premi de Música Ciudad de Manresa, del Concurs Internacional de piano Ricard Viñes, de la Fundació Rius i Virgili[4] o el reconeixement artístic Castafiore de la revista cultural Núvol.[5]
Carrera professional[modifica]
Ha actuat a països com Espanya, Suïssa, Portugal, Alemanya, Dinamarca, Anglaterra, Rússia o Nova Zelanda com a solista, en agrupacions o amb orquestra.
En quant a la docència, és professor de piano, improvisació i educació auditiva a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMuC)[6] i el Conservatori Superior de Música del Liceu.
Projectes musicals propis[modifica]
- Piano sol:
- L'empremta de Bach (2020)
- Free Piano
- Piano portrait (2019)
- Embrujo (2018)
- Ibéricos (2014)
- En grup:
- Poema armónico (2020)
- Set fulles del faig (2019) Projecte discogràfic
- Elèctrics (2014)
- Big Band Jazz Club de Blanes (2004)
- Teatre i Música
- Origo
- A través de tu, fenella
- Bandes sonores
- La finca regia (2020)
Projectes com a músic col·laborador[modifica]
- Música
- Bestiari - The New Catalan Ensemble (2019)
- Love in Syria - Ahmad Diab guitarra y Aseel Massoud veu (2018)
- Dvorak Quintet (2017)
- Seed Quartet
- Música i teatre
- La ciutat llunyana (2020)
- Papa Mozart (2019)
- El nen mort damunt la vorera (2015)
Referències[modifica]
- ↑ «Carles Marigó» (en castellà). [Consulta: 6 gener 2022].
- ↑ «El cicle Música a l’Esperança acull demà un concert del pianista Carles Marigó», 11-05-2017. [Consulta: 5 gener 2022].
- ↑ «Carles Marigó» (en castellà). [Consulta: 25 maig 2021].
- ↑ «Carles Marigó - piano» (en castellà). [Consulta: 25 maig 2021].
- ↑ «Carles Marigó, un trobador de tresors sonors». [Consulta: 25 maig 2021].
- ↑ «Carles Marigó - Departament de Música Clàssica i Contemporània». [Consulta: 6 gener 2022].